Va ser com un autèntic malson, però la desfeta patida pel CD Tortosa a Cartagena fa 22 anys no pot entelar el que va ser una brillant temporada. Encara molts aficionats recorden les celebracions, amb la recepció a l’Ajuntament amb els jugadors i el tècnic Jordi Fabregat, portant les cares pintades amb els colors roig-i-blancs. Va ser una temporada molt positiva i una de les etapes més brillants de la llarga història del club. La llàstima és que l’equip, amb moltes i importants baixes, no va poder competir al seu nivell habitual en el partit més decisiu, però en els anteriors ja va dixar constància de les seues possibilitats. També s’ha d’afegir l’ambient fomentat per la junta directiva del president del Cartagonova, Florentino Manzano, que va representar un entrebanc més per a l’equip tortosí i els seus acompanyants. Però l’única nota negativa no va ser tan sols la derrota, sinó que posteriorment no es va treure profit d’una situació que semblava bastant propícia per al club. Van començar els dubtes. Jordi Fabregat va renovar, però sense obtindre la total implicació que demanava per part de tothom. Era el moment per a poder créixer i seguir buscant l’ascens a Segona B. Encara que es van produir moltes renovacions amb l’objectiu de mantindre la columna vertebral de la plantilla, també va haver-hi baixes de jugadors que havien estat molt importants, sense arribar els relleus requerits. No es va ferr el pas endavant necessari, i possiblement es va perdre una oportunitat històrica.
