Fa dos setmanes, va tenir lloc a Barcelona una taula rodona sobre canvi climàtic i sostenibilitat. Una de les ponents, va ser la científica espanyola Manola Brunet, doctora en Geografia i Història i primera dona a presidir la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial.
És una experta internacional en anàlisi del clima, i té una llarga trajectòria de col·laboració amb l’Organització Meteorològica Mundial. És professora de Climatologia del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, i va ser la primera directora del Centre en Canvi Climàtic al Campus Terres de l’Ebre de la mateixa universitat, fins que aquest va retornar a Tarragona.
La doctora Brunet, juntament amb Josep Cabayol, periodista i divulgador mediambiental, i Jordi Parés coautor del document Criteris i prioritats de la transició energètica a Catalunya, van exposar amb dades contundents, que el canvi climàtic és una realitat ineludible i que les seves conseqüències seran molt negatives per a l’economia i la salut, com ja va constatar l’ultim informe de l’IPCC (grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic)
Tot i el negatiu de les dades, ens van encoratjar a no quedar-mos resignats pensant que sols és responsabilitat dels governs i dels grans mandataris. Natros, des de la nostra ciutat, podem fer molt. És de baix cap a dalt que ha de començar aquest canvi. Són els nostres pobles i ciutats els que han de canviar. Els ciutadans, hem d’exigir als nostres ajuntaments polítiques mediambientals i energètiques clares i organitzades.
Si més del 40% de la despesa energètica dels municipis correspon a l’àmbit dels equipaments, millorar l’eficiència energètica dels edificis és clau per evitar el malbaratament energètic.
La Transició Energètica és el pas més evident i inevitable a l’hora d’abordar l’emergència climàtica. Els ajuntaments han de donar exemple en aquest procés i començar a implementar-lo. Cada nova obra hauria de ser ja planificada per funcionar amb energies renovables.
A casa nostra no és així. L’obra més recent al respecte, el complex esportiu Win, amb la seva piscina climatitzada, es va construir un cop més amb energies convencionals. Recordo que des de Movem Tortosa es va proposar que es construís pensant en implantació d’energies renovables properes i del nostre territori (pèl·lets), però l’equip de govern no en va fer cas i es va tornar a perdre una oportunitat.
Les escoles, els edificis municipals, les obres noves, ja s’haurien de construir amb aquests criteris. És imprescindible millorar l’eficiència energètica dels edificis municipals.
Els ciutadans, els autònoms, o els petits empresaris han de poder acudir a una oficina tècnica municipal sobre energies netes, on els informen i orienten de com poden fer casa seva o el seu negoci més sostenible. S’han de donar facilitats perquè la ciutadania pugui fer el pas i aquest canvi. Oferir als ciutadans orientació i facilitats per implementar equipaments energètics d’eficiència, basats en energies renovables, properes, netes.
Està molt bé instal·lar carregadors per als vehicles elèctrics, però no n’hi ha prou. Les polítiques energètiques no poden ser improvisades o “a demanda”. Cal tenir visió de futur. Cal una planificació global per fer una ciutat realment sostenible energèticament. Un Pla de gestió energètica municipal, a partir del qual és generen, amb el mateix criteri sostenible, totes les polítiques energètiques.
En aquest més de setembre, el primer grup de l’oposició va presentar una moció, on es demanaven petites deixalleries de barri per facilitar als ciutadans el reciclatge. Aquesta es va rebutjar amb l’argument que amb la deixalleria mòbil “ja n’hi havia prou”, quan Tortosa va a la cua en el reciclatge de les ciutats catalanes. En moltes ciutats d’arreu del món, també a Catalunya, aquestes petites deixalleries són ja un instrument més de reciclatge. De vegades “els petits canvis son poderosos”.
La doctora Brunet ens encoratjava a lluitar per millorar el nostre medi ambient, però aquest canvi, ha de començar per cada un de nosaltres i des dels nostres pobles i ciutats. És la nostra responsabilitat quotidiana, en el nostre dia a dia.
Però també com a tortosins,és la nostra responsabilitat exigir l’implement de polítiques mediambientals rigoroses, pràctiques i eficients. Des de les grans infraestructures, fins als detalls del dia a dia.
Quin futur, si no, els deixarem als nostres fills i filles?
