Una desena d’entitats ecologistes, veïnals i socials han denunciat la “mala gestió” de l’aigua per part del Govern. En un manifest conjunt, han lamentat que s’hagi declarat l’estat de preemergècnia per sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Sistema Ter-Llobregat. “Haver arribat fins aquí era evitable”, han considerat les organitzacions que han indicat que calia “valentia per a reduir la demanda d’aigua“. Han considerat que la Generalitat “ha donat l’esquena a les evidències científiques i no ha volgut abordar un model de creixement econòmic intensiu en l’ús d’aigua”. A més, han recordat que l’estat de les reserves a les conques internes de Catalunya és molt preocupant perquè es troben al 18,45%, el volum més baix mai registrat.
Les entitats han destacat que “el pla de gestió de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua preveu un 25% d’augment del turisme pel 2039”. Alhora, han apuntat alguns exemples de mala planificació com el Pla Director Urbanístic Metropolità que contempla 200.000 nous habitatges, la nova terminal de creuers, la tercera pista de l’Aeroport del Prat o el projecte Hard Rock al Camp de Tarragona que augmentaria un 20% el consum del transvasament d’aigua de l’Ebre.
Mesures en preemergència i falta d’ambició amb els grans consumidors
En este sentit, han criticat que les mesures que el Govern ha aplicat per la situació de preemergència no contemplin cap nova restricció sobre els grans consumidors. Alhora, han qüestionat els dotze milions d’euros destinats a la reducció del consum d’aigua en el sector turístic, “ja que es tracta d’un sector econòmic amb grans beneficis”.
Han valorat positivament la moratòria que es va anunciar fa uns dies per a noves llicències d’activitats econòmiques amb una despesa elevada d’aigua. Tanmateix, han lamentat que “esta decisió arribi tard i no es plantegi com una mesura estructural, tenint en compte la mancança d’aigua que hi ha al país”. Per a les entitats, “Catalunya necessita reduir el nombre de turistes que arriben cada any i que fan un consum d’aigua molt superior al de la ciutadania que hi viu”. A més, han considerat que cal disminuir la cabana ramadera intensiva i especialment la porcina: “La contaminació excessiva per purins de pous i aqüífers els deixen inservibles”, han indicat. Així mateix, han apostat per fer un replantejament del model agroindustrial, ja que actualment s’exporta cap a l’estranger un 65% de la fruita: “Catalunya està exportant una aigua que no té en forma de carn i fruita”, han assegurat.
Manca de dades
Al novembre de 2022, la major part de les conques internes entraven en estat d’alerta per sequera i s’activaven les primeres restriccions d’aigua per a les activitats econòmiques i els municipis. Les entitats han lamentat que un any després, les dades sobre la reducció dels grans consumidors encara no s’han publicat. “Durant l’estiu, no hem deixat de veure hotels, establiments turístics i piscines plenes”, han comentat les organitzacions que han avisat que no s’ha aplicat cap sanció per incompliment de les restriccions de consum. “Exigim que les dades dels grans consumidors siguin accessibles per a tota la ciutadania”, han insistit.
Possible augment de la pobresa hídrica
Per altra banda, han advertit que l’estratègia del Govern a llarg termini implica duplicar la producció d’aigua dessalinitzada i regenerada. Tanmateix, han alertat de l’impacte que aquestes infraestructures tenen sobre el preu de l’aigua perquè són intensives en consum energètic. “Al gener de 2024, la tarifa de l’aigua d’Aigües Ter-Llobregat pujarà un 30% perquè les dessalinitzadores operen a màxim rendiment fa mesos”, han afirmat.
Han destacat que l’any 2010 l’aigua va ser reconeguda com un Dret Humà i han dit que entre les seves definicions es troba la dimensió de l’accessibilitat econòmica de l’aigua, que implica no destinar més d’un 3% dels ingressos a pagar els rebuts de l’aigua. “Segons l’Institut Metròpoli, a l’AMB el 9,7% de les llars destinen més d’un 3% al pagament de les seves factures d’aigua i, per tant, pateixen pobresa hídrica, un percentatge que podria incrementar-se si la tarifa augmenta”, han afirmat.
En este sentit, han apuntat que “Aigües de Barcelona proposa augments tarifaris des del 2022 amb la sequera com a pretext” i reclamen “no permetre un augment tarifari mentre l’operador privat té uns beneficis anuals de 20 milions d’euros”.
A més, han insistit que segons l’Observatori de Preus de l’Aigua de l’ACA, la gestió privada de l’aigua a Catalunya ofereix de mitjana uns preus un 22% més cars que la gestió pública. “Barcelona, de fet, és la regió de l’Estat espanyol amb la factura de l’aigua més cara”, han assenyalat.
Pel que fa a l’aigua regenerada, apunten que “és una bona opció per a l’abastament metropolità, tal com està impulsant l’ACA, sempre que es conservi la gestió pública d’aquestes infraestructures i el seu objectiu de millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua i la regeneració d’aqüífers com el Delta del Llobregat”.
Alerta sobre la sobreexplotació d’aqüífers i els transvasaments
Les organitzacions impulsores també han destacat que “el model de creixement turístic i urbanístic s’ha dut a terme al marge de les capacitats hídriques del territori i a costa de les necessitats socials dels veïns i les veïnes”. Han considerat que les mesures per assegurar l’abastament d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no poden passar per la sobreexplotació de recursos hídrics, com ha passat històricament amb el riu Ter. Alhora, han mostrat la seva “preocupació pel projecte de dessaladora del Foix, ja que serviria per connectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATLL)”. En aquesta línia, han avisat que aquesta és una fórmula ja es va intentar el 2008 per a fer arribar el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona i que darrerament han reclamat grups de pressió encapçalats pel Col·legi d’Enginyers.
Les entitats que han signat aquesta declaració són Aigua és Vida, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), l’ATTAC Catalunya, l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Greenpeace i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE).
