Les eleccions al Parlament del 12 de maig arriben en un moment de màxima tensió política a l’Estat, que contrasta amb una certa distensió a Catalunya. Este fet podria desmobilitzar l’electorat i, de fet, les dades de l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió constaten que un terç dels catalans no saben encara a qui votar.
Estos dies hi ha gent, massa, que expressa que no té ganes d’exercir el seu vot o que “per primera vegada” no saben a quin partit fer confiança, i hi ha el perill que això s’acabe traduint en una altra jornada marcada per l’escassa participació, com va passar el 2021, amb una abstenció històrica. El govern d’Esquerra ha hagut de lidiar amb la fugida de Junts i el malestar de diversos col·lectius; Junts s’ho juga tot a la carta de Puigdemont, i els socialistes, a la inèrcia de la seua recuperació com a partit central a Catalunya, però contrarestada pels que no perdonen a Sánchez els seus cops de volant. D’entre la resta, veurem si alguns dels partits més minoritaris té reservada alguna clau per part de l’aritmètica parlamentària derivada del 12-M. Tot està molt obert.
Siga com siga, és un moment important. Després de la convulsió del 2017 i la desgana del 2021, cal un govern fort -que no vol dir monocolor- amb la màxima legitimitat que afronte els reptes nacionals, que no passen només pel futur polític del país sinó també pels deures pendents en transició energètica, generació d’habitatge accessible o revaloració de l’educació i la salut públiques. És hora de tornar a engrescar el país, i els electors som els primers que hem d’exercir el nostre dret i la nostra responsabilitat de votar.
