HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catUniversitats que parlen català

Universitats que parlen català

Els passats dies 4 i 5 de febrer es van reunir al Parador el Castell de la Suda els rectors i les rectores de les universitats de la “Xarxa Vives” en la seua reunió anual, per a aprovar el pressupost i també debatre sobre els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda 2030 de les Nacions Unides. Aquesta trobada explicita el pes que el Campus Ebre de la Universitat Rovira i Virgili té en el context universitari català.

La Xarxa Vives, que porta el nom de l’humanista valencià Joan Lluís Vives, fou creada a Morella el 1994. És una institució que representa i coordina 22 universitats amb àmbit acadèmic a Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya que corresponen a territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns i que tenen entre altres objectius potenciar la utilització i normalització de la llengua pròpia. La relació amb Tortosa no ve d’ara, ja els anys en què la ciutat maldava per recuperar la seua condició universitària, la Institució Joan Lluís Vives dona cobertura acadèmica a la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre i als centres privats existents a finals dels noranta.

La tradició universitària de Tortosa ve de lluny. L’any 1645 el rei Felip IV instituïa en universitat els Reials Col·legis de Sant Domènec i Sant Jordi fundats pels dominics el 1528, que ja estaven reconeguts com a universitat per butlla del papa Climent VIII l’any 1600. S’impartien graus en arts, filosofia i teologia. La universitat tortosina va durar poc, ja que el 1717 Felip V arran la derrota de 1714, creava la universitat de Cervera i suprimia totes les universitats catalanes, com tantes altres coses. La de Barcelona fou restaurada el 1842, Lleida, Girona, Tarragona-Reus van recuperar-la el 1991; la de Vic el 1997, mentre que Tortosa encara viuria un llarg calvari per tornar a ser seu universitària.

A Tortosa sempre li va quedar el neguit de recuperar estudis superiors i en part ho aconseguí des dels estaments eclesiàstics, però limitant la formació sacerdotal, com el Seminari Conciliar i el Col·legi Màxim dels jesuïtes a Jesús amb les llicenciatures en Filosofia i Teologia. Ja al segle XX va haver-hi presència i participació d’estudiosos d’arreu del món als centres científics creats també pels jesuïtes entre 1904-1908 a Roquetes: Observatori de l’Ebre en ciències Físiques; Laboratori Químic i Laboratori Biològic; aquests dos darrers traslladat a Sarrià el 1916. Anys després a l’Observatori s’impartiren cursos de doctorat en Físiques. El 1948 es va crear l’Escola de Magisteri Enric d’Ossó que va sobreviure fins al 1975 i va permetre que més de 200 noies obtinguessen el títol de mestra d’escola primària. El mateix 1975 es creava l’Escola Femenina d’ATS de L’Aliança, que va funcionar solament quatre cursos, però, en certa manera, tingué continuïtat en l’Escola d’infermeria de l’Hospital Verge de la Cinta que es posa en marxa el 1983.

Tortosa obtingué un dels primers centres territorials de la UNED (1974) que a manca d’altres realitats tot i les seues especificitats, fou saludat com un gran èxit, com també ho fou l’establiment d’un centre territorial de la UOC. Mentrestant (1980) es creava una Comissió que maldà per obtenir estudis universitaris presencials en competència amb Tarragona. No va tenir gaire èxit, tot i l’interès de l’aleshores ministre Federico Mayor Zaragoza d’instal·lar a Tortosa una Facultat d’Ecologia (1982). En aquest context es va crear la fundació universitària Dr. Manyà (1997) per obtenir per via privada el que no es podia aconseguir de la Universitat Rovira i Virgili. Així arrencaria l’escola universitària d’empresarials i de turisme i la Universitat d’estiu, mentre que paral·lelament la Universitat Internacional impartia a Tortosa estudis de química i d’enginyer tècnic agrícola (1998) que no reeixirien, i que es van suspendre malauradament al cap de poc temps, quan ja havien arrelat.

Finalment el 2003 la URV aterrà a Tortosa per a crear el Campus de les Terres de l’Ebre, que assumí com a propis els estudis que gestionava la Fundació Dr. Manyà, i els d’infermeria, mentre la Generalitat construïa unes àmplies instal·lacions al barri de Remolins. Actualment més del miler d’alumnes cursen els graus d’ADE, infermeria, mestre d’infantil i mestre de Primària, i també els de Fisioteràpia i Esports, aquest darrer a Amposta, gestionats pel centre adscrit EUSES; a més s’imparteixen altres cursos, postgraus i una intensa activitat acadèmica. Malgrat siga com a sucursal de Tarragona, la nova universitat tortosina farà prompte vint anys tot a l’espera de noves titulacions.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

41 + = 49

Últimes notícies