TERRES DE L’EBRE // Aviat farà un any de l’esclat de la pandèmia a Catalunya, i durant este temps la ciutadania ha hagut de resignar-se a fer-ho tot amb mascareta. Diumenge, se l’haurà de posar per a anar a votar en unes condicions extraordinàries marcades per la tercera onada del coronavirus, que per al TSJC no ha estat un obstacle insalvable per a celebrar els comicis i que ha fet que molts ajuntaments ebrencs hagen hagut de traslladar alguns col·legis electorals cap a espais amplis, en detriment per exemple de les escoles, per a minimitzar el risc de contagis i possibilitar una baixa densitat de persones als punts de votació -també s’han establert franges horàries [més informació a la pàgina 4]-; bona ventilació i punts d’accés i de sortida diferents, entre altres. També s’ha aconsellat a l’electorat que anirà a votar presencialment portar el vot preparat de casa.
En estes condicions, es van realitzar 284.706 sol·licituds a tot Catalunya per a votar per correu, una xifra rècord que representa el 5,06 % del cens, el percentatge més alt d’entre els comicis sobre els quals el web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) oferix dades, des del 1999. També segons dades de l’INE, desglossades per municipis, este diumenge estan cridats a votar un total de 130.034 electors dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre: 125.817 són residents a les quatre comarques de l’Ebre i 4.217, a l’estranger.
La cita torna a estar marcada per la necessitat política d’actualització del mapa polític català, després de la sentència contra els líders del procés del 2019 i lluny de l’efervescència del conflicte que va esclatar la tardor del 2017, però també per la urgència d’encomanar la gestió de la pandèmia i de la crisi socioeconòmica que se’n deriva a un govern consistent, que de tota manera és difícil d’entreveure a partir de les enquestes i de la fragmentació dels dos blocs bàsics: constitucionalistes i independentistes.
El 21D del 2017 dos de cada tres vots van ser independentistes
A les Terres de l’Ebre, si agafem els resultats de l’històric 21D del 2017, convocat per l’Estat al recer de l’article 155 de la Constitució, l’independentisme va assolir un percentatge espectacular a les comarques ebrenques, ja que va arribar a un 65,3% del vot que diumenge es veurà si ha pogut ser el seu sostre. ERC va obtenir una victòria històrica i folgada, amb més de 34.000 sufragis i un 34% del vot, per davant de Junts Per Catalunya (28,6%), que aleshores aglutinava els actuals PdeCAT i Junts. Cs va ser tercera força, primera d’entre les unionistes, amb el 15,2% dels vots vàlids emesos. El fet que dos de cada tres ebrencs i ebrenques votessen per opcions secessionistes, dixava l’abast del vot independentista a l’Ebre 18 punts per sobre de la mitjana catalana, que era del 47,5%, per sota del simbòlic 50% que ara tornen a buscar les forces sobiranistes per a combatre un dels principals retrets dels unionistes al procés.
Pugna pel primer triomf a la circumscripció
A la circumscripció de Tarragona, el 21-D del 2017 va dixar uns resultats inèdits en uns comicis al Parlament. Després de l’hegemonia de CiU entre 1980 i 2012, a la qual va agafar el relleu JxSí el 2015, el gran vencedor de la pugna post 1-O va ser Cs. Amb una participació de més del 78%, els liberals van quedar primers i van sumar cinc diputats. ERC va obtenir els mateixos escons però 16.000 vots menys, JxCat en va aconseguir quatre, el PSC dos, i CatECP i el PP, un cadascun. Per contra, la CUP no va poder conservar el diputat aconseguit el 2015.
Ara, Esquerra, el PSC i JxCat volen obtenir el seu primer triomf a la circumscripció. Els electors podran triar entre divuit candidatures -vuit més que els darrers comicis- i entre moltes cares noves perquè, dels principals partits, només Rosa Maria Ibarra pel PSC i Matías Alonso per Cs repetixen com a caps de llista, d’entre els quals només hi ha un ebrenc: Jordi Jordan per Catalunya En Comú Podem. Comuns i PP lluitaran per consolidar la representació, mentre que CUP, PDeCAT i VOX intentaran aconseguir algun dels 18 escons que hi ha en joc al territori. La irrupció gairebé cantada de la ultradreta al Parlament de Catalunya, a través de VOX, serà un dels nous reptes de la tretzena legislatura.
La darrera enquesta del CIS situa a la demarcació el PSC (4-5 escons) amb un lleuger avantatge davant ERC (4) i dona gairebé per feta la irrupció de VOX (1-2), que fins i tot podria quedar per davant del PP (1), tal com ja va passar en les darreres eleccions al Congrés. El baròmetre estima que la resta de partits amb representació el 2017 es mantindran o aniran a la baixa: Cs (2), JxCat (3-4) i ECP (1); que la CUP recuperarà el diputat, i que el PDeCAT en quedarà fora.
Com és costum, tots els partits reiteren que l’enquesta bona és diumenge, si bé es dona per fet que hi haurà baixada ostensible de la participació fruit del context covid, superposat a diferents tipus de desafeccions. Si bé això semblava que podria desmobilitzar l’electorat espanyolista, en conjunt menys procliu a participar en les eleccions autonòmiques, els últims sondejos no permeten traure esta conclusió.
Borràs diu que investirà Aragonès si Esquerra guanya les eleccions
La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha assegurat que investirà el cap de llista d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, si els republicans guanyen les eleccions: “Només treballem en el marc d’un govern independentista”, va afirmar dimecres en una entrevista a RAC1. A més a més, l’exconsellera de Cultura va dir que si ella és presidenta, el seu conseller de Salut serà el doctor Josep Maria Argimon, actual secretari general de Salut Pública de la Generalitat i que com a tal ha gestionat la segona i tercera onades del coronavirus.
