La desigualtat de gènere és un tema recurrent, que agafa protagonisme públic cíclicament i després continua latent, combatut per una major consciència social i per polítiques públiques incipients, però segueix allà, sense apropar-se a la solució, tancant portes a les dones.
Esta setmana, este ha estat el tema conductor de la conferència central de la Jornada d’Economia de la URV, en la qual el professor Antonio Osorio ha ofert dades d’aquelles que, revisades periòdicament, permeten constatar que encara hi ha molt camí per a recórrer cap a una igualtat real i efectiva que sembla que es podria fonamentar en dos passos.
D’un costat, aconseguir trencar estereotipis culturals que vinculen la dona a una sèrie de característiques cognitives o psicològiques que la desvien cap a llocs de treball majoritàriament més mal remunerats i li limiten, directament o indirecta, l’accés a les faenes científiques i tecnològiques més ben pagades. De l’altra banda, provocar en l’àmbit domèstic que aquella superació d’estereotips i etiquetes tan arrelades supose a la pràctica un repartiment equitatiu de les faenes de la llar entre homes i dones. És més, el mateix Osorio, professor agregat del campus ebrenc, ha intentat demostrar, amb un model de predicció singular, que en cas que les tasques domèstiques estiguessen equilibrades, no seria necessària la intervenció de polítiques de discriminació positiva en el mercat laboral per a aconseguir la igualtat laboral i salarial, cosa que a més a més comportaria un increment del PIB de les economies.
Naturalment, el problema és polièdric, però el fet que una millora tan èticament indiscutible com és el repartiment igualitari de les responsabilitats familiars supose una injecció positiva d’abast macroeconòmic, convida a la reflexió en el sentit que de vegades els valors no són tan incompatibles amb el capitalisme.
