Van ser missatgers durant molts i històrics conflictes bèl·lics (el colom Cher Ami fou un reconegut “heroi” de guerra dels aliats durant la II Guerra Mundial). Símbols de la pau com el colom blanc amb una branca d’olivera al bec de Picasso. La immaculada paloma blanca que representa la reencarnació de l’Esperit Sant per al cristianisme. Diverses cultures del món antic que simbolitzaven l’ànima com un colom… Tot un mostrari de dolça simbologia que han representat els coloms al llarg de la història.
No obstant això, avui dia a moltes ciutats la imatge de la proliferació de coloms (aus) s’associa més i de manera despectiva a la figura de rates (rosegadors) amb ales. Per més que, principalment, alguns avis, jubilats i nens confraternitzen amb els coloms donant-los de menjar als parcs o a les places.
Però perquè aquests animals voladors han abandonat un ambient més natural i salvatge i prefereixen el ciment de les grans urbs? La resposta és ben simple: l’aliment. I a més, també troben sense cap dificultat refugi i bons llocs per fer els nius. A la vegada que tot indica que no han tingut problemes per adaptar-se al soroll i al tràfec d’una metròpoli. És a dir, la seva adaptació a l’entorn humà resulta còmode, pràctic i senzill. Aquesta adaptabilitat fa que avui dia els coloms -ja amb la categoria de colons a les urbs- siguin una plaga que comporta molts d’inconvenients per a la majoria de ciutats. Lo que fa que sigui necessari controlar la superpoblació d’aquestes aus intentant, sí més no, no vulnerar el controvertit codi dels drets del animals.
Quin seria el decàleg dels inconvenients que ocasionen aquests alats a les ciutats?.
1) Són portadors i poden transmetre a través dels seus excrements algunes malalties com, per exemple, la psitacosi (trastorn de tipus respiratori) sobretot a nens o persones immunodeprimides.
2) Amb els seus projectils excrements/femta fan malbé i corroeixen façanes d’edificis, estàtues i monuments, carrosseries de cotxes, motos, bicicletes, vestimenta, … (un colom té una producció mitjana de quinze quilos d’excrements a l’any).
3) Posen els seus nius en edificacions que formen part del patrimoni arquitectònic.
4) Embussen canonades i desaigües.
5) Malbaraten la vegetació de parcs i jardins.
6) Desactiven alarmes.
7) Obturen ventilacions.
8) Trenquen antenes.
9) Provoquen sorolls repetitius i molestos amb els seus aleteigs i parrups.
10) Són companys no desitjats en terrasses de bars i restaurants.
Per tot això, cal que els respectius ajuntaments -són els responsables segons estableix l’article 16 del text refós de la Llei de Protecció dels Animals- de les ciutats afectades (Tortosa n’és una d’elles) han de prendre les mesures més adients a l’espai de domini públic per tal d’evitar o reduir els possibles problemes de salut, urbanístics i les molèsties que ocasionin, vetllant alhora per mantenir un equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat.
A una ciutat com Barcelona és calcula que avui dia hi ha entre 1.300 i 1.700 coloms per metre quadrat de les quinze races diferents d’aquesta bestiola als Països Catalans. L’esperança de vida d’un colom a la natura oscil·la entre els tres i els cinc anys, i n’arriba a viure fins a quinze anys en captivitat.
Una possible solució (ja ho fan alguns ajuntaments) és instal·lar dispensadors automàtics de blat de moro amb nicarbazina; un eficaç fàrmac que produeix esterilitat. Esterilitat reversible en quan els colons deixen de menjar el blat de moro amb substrat farmacològic. Pel que sembla, el remei anticonceptiu aconsegueix reduir la població de coloms en més de la meitat.
Ja ho deia el mestre Johan Cruyff: “Un palomo no hace verano”.
