HomeMeteorologiaVÍDEO · La temperatura del mar aquest estiu a Catalunya supera en...

VÍDEO · La temperatura del mar aquest estiu a Catalunya supera en 1,8 graus la mitjana dels últims 40 anys

La temperatura mitjana de l’aigua del mar a Catalunya aquest estiu ha estat de 25,5 graus, la tercera més alta des del 1982. L’aigua que banya les costes catalana, valenciana i balear s’ha situat en conjunt 1,8 graus per sobre de la mitjana dels últims 40 anys (23,7), això sí, sense arribar als 25,9 graus de l’estiu passat, que va batre tots els rècords. Aquesta petita “treva” no resta preocupació als experts en ecologia marina com Joaquim Garrabou, cap d’un dels grups de recerca de l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Les onades de calor marina, diu, són cada cop “més freqüents, extenses i intenses“, i els efectes ja són visibles en mortalitat d’espècies i transformació del fons marí, amb un empobriment de la diversitat a les costes.

L’aigua del mar al Mediterrani central, i més concretament davant del litoral català i valencià, ha assolit els mesos d’estiu (juny, juliol i agost) una temperatura mitjana de 25,5 graus. Segons dades facilitades per l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR), aquest registre és el tercer més alt des del 1982 i apuntala la tendència a l’alça dels últims anys. Una inèrcia que il·lustra el fet que des de l’any 2002 la temperatura mitjana de l’aigua durant els mesos d’estiu no ha baixat cap estiu dels 23 graus, quan anteriorment valors entre els 22 i 23 graus eren freqüents.

Tanmateix, si es compara amb l’estiu passat -que ostenta el rècord absolut de temperatures altes del mar amb 25,9 graus de mitjana pel període de juny, juliol i agost- aquest 2023 ha ofert una relativa “treva“, en expressió del cap del grup d’Ecologia i resiliència dels ecosistemes bentònics en un oceà en canvi, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), Joaquim Garrabou.

Des de l’Estartit, després de fer una de les seves immersions habituals per mesurar temperatures a diverses profunditats, Garrabou explica a l’ACN que l’escalafament sostingut i en particular el pic de l’estiu passat els feia estar “molt preocupats” enguany: “Es van superar tots els rècords a la Mediterrània occidental i això va causar una mortalitat massiva de moltes espècies“, assevera. Però, sortosament, aquest estiu i en concret l’agost (quan se sol marcar el pic de l’estiu, en aquest cas una màxima registrada de 28,64 graus) les temperatures no han estat tan elevades com ara fa un any.

Temperatures “inimaginables” no fa tants anys

Pot ser que un any no assolim temperatures de rècord però, tanmateix, aquest any aquí a es Medes s’han superat els 26 graus quan això anys enrere era inimaginable“, exclama l’investigador. De fet, segons les dades recollides pel meteoròleg i divulgador Josep Pascual, que mesura la temperatura del mar a les illes Medes des de fa dècades, la temperatura mitjana de l’aigua del mar aquest estiu se situa en els 23,5 graus (24,8 a l’agost), és a dir, 2 graus per sobre de la mitjana de tots els estius des de 1974.

El mateix passa a la costa central, a la tarragonina i davant de les Terres de l’Ebre, segons es desprèn de les dades obtingudes de Ports de l’Estat. A Barcelona la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 25,1 graus (0,8 graus superior a la mitjana del període 2004-2022) i en concret l’agost al mar ha estat el tercer més càlid de la sèrie amb 27 graus de mitjana, només superat pels 27,4 de l’any passat i el 2020.

Tarragona marca el sostre de temperatures del mar a Catalunya. Segons la mateixa font, la mitjana des del 2013 fins l’any passat és de 24,9 graus, però aquest estiu s’ha enfilat fins els 25,8 en global, i fins els 27,4 a l’agost (quan la mitjana dels mesos d’agost a la zona des de 2013 és de 26,8).

Finalment, a l’entorn del Delta de l’Ebre, on la mitjana de temperatures dels mesos de juny, juliol i agost des de l’any 2005 és de 24,3 graus, enguany també se supera de llarg amb un valor mitjà de 25,1 graus (27,3 a l’agost).

Efectes en els ecosistemes i el fons marí

Al llarg del últims 20 anys la “freqüència, intensitat i extensió” de les anomenades onades de calor marina està augmentant a tota la Mediterrània, adverteix Joaquim Garrabou des de l’ICM. “Evidentment, pot ser que un any no assolim temperatures de record però, tanmateix, aquest any aquí a les Medes s’han superat els 26 graus, i això anys enrere era inimaginable“, s’exclama.

Ell i el seu equip comencen ara la campanya per comprovar l’estat de les poblacions marines a la Costa Brava. Després dels primers censos ja noten “alguns signes” dels efectes nocius de l’escalfament de l’aigua del mar, de moment no tant acusats com la “gran mortalitat” d’espècies que van detectar el 2022.

Detalla que les espècies que més acusen l’augment de temperatures són al fons marí: coralls, esponges i algunes famílies d’algues, en tant que no es poden moure i quan l’aigua s’escalfa “2, 3 o 5 graus” per sobre del normal no ho resisteixen i experimenten fenòmens de necrosi o, directament, moren. El problema, alerta, és que aquestes són espècies formadores d’hàbitats. “Són com els arbres dels boscos“, il·lustra l’investigador, “si les perdem això té conseqüències per la resta d’acompanyants i de comunitats” de l’ecosistema marí local.

També els peixos pateixen les conseqüències d’haver de conviure amb aigües més càlides. Els períodes de reproducció es poden veure alterats, com ha passat el darrer any en el cas de la sardina, la població de la qual ha minvat notablement i ha comportat restriccions a la pesca i de retruc al consum.

Així doncs, la mortalitat i la redistribució d’espècies apareixen com les dues principals conseqüències de l’escalfament de l’aigua del mar, un fenomen amb una “tendència a l’acceleració” que preocupa. “La transformació dels hàbitats marins, l’empobriment de la diversitat a les costes mediterrànies, això tindrà conseqüències en tots els beneficis que ens aporten aquests hàbitats, també en el sector pesquer o el turisme“, conclou.

Cap a un Mediterrani diferent

Amb l’acceleració del canvi climàtic “ens dirigim cap a un mar Mediterrani, sobretot a profunditats de fins a 50 metres, on canviaran els paisatges de forma radical“, augura aquest investigador. Gabarrou fa una crida a lluitar contra l’escalfament global i a preservar els fons coral·lígens d’aquesta àrea, “dels més diversos de la conca mediterrània“, i també moltes espècies d’interès pesquer; un patrimoni natural que s’està “transformant” quan no desapareixent de manera accelerada els darrers anys.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 32 = 39

Últimes notícies