Estos dies he rellegit més d’una vegada l’article que l’amic Miquel Àngel Pradilla va publicar el mes passat en este mateix Setmanari. Porta de nom “Les comarques de la diòcesi de Tortosa, un espai-reacció cívicoacadèmica”. Mentre gaudia de la lectura i m’hi identificava pensava en l’important paper que han fet les entitats culturals de Terres de l’Ebre, nord del País Valencià i el Matarranya, de les que ens agrada dir terres de cruïlla, en mantenir viva la flama de comunitat cultural i identitària. Aquest concepte, comunitat cultural, me l’ha fet utilitzar la també amiga Carme Giménez, directora de l’IRMU, sempre implicada en teixir xarxes i crear complicitats.
Ara, però, no vull parlar dels qui es dediquen, ens dediquem, a fer evidents els vincles d’un territori perjudicat per voluntats polítiques diferenciadores. Vull, aprofitant el fil que he encetat, parlar de comunitats que fa milers d’anys ja vivien en este preciós territori nostre i van establir algunes de les bases del que som. Són els que s’han anomenat “poble dels rius” en una exposició inaugurada fa unes setmanes. Precisament els rius de la Sénia, el Matarranya, l’Algars i el Bergantes, els que avui també ens vertebren i ens representen. A la primera edat del ferro les dones i els homes que vivien al seu voltant tenien trets comuns que els identificaven, com ara.
L’exposició a què em refereixo la podeu gaudir fins al març del 2024 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura. Després anirà al Museu de les Terres de l’Ebre. És un producte de qualitat i diria jo que d’obligada visita. Resultat de la recerca d’anys per part de professionals de l’arqueologia, ha sabut trobar el punt d’equilibri entre el rigor científic i I atractiva lectura de la divulgació ben feta. Textos, iI·Iustracions, reproduccions i peces originals ens transporten a la vida quotidiana, de cada dia o de moments especials, de persones que van compartir el nostre escenari vital i que van començar a traçar la comunitat cultural de la qual ara parlem. Més de 2.500 anys que ara, per motius aliens als interessos dels quals som encara pobles dels rius, algú voldria esborrar vés a saber per què.
