ENTREVISTA // Pregunta: Què recorda del moment en què vostè pren la decisió política de crear la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre?
Resposta: En tinc un bon record. Era la primera delegació de govern que fèiem al conjunt del país. Però eren moments de tensió. Acabàvem de substituir la pesseta per l’euro, hi havia majoria absoluta d’Aznar a Madrid i nosaltres no teníem majoria aquí i a les Terres de l’Ebre tenien a sobre el Pla hidrològic.
P: Com ho madura? El territori estava ja mobilitzat i no s’ho esperava.
R: Teníem al cap un projecte que era l’administració oberta de Catalunya, per a apropar-la als ciutadans i modernitzar-la, complementat amb una descentralització administrativa. Per on comencem? Com que sabia que a l’Ebre hi havia el sentiment de ‘natros sempre anem a la cua’, vaig convèncer el president Pujol perquè en aquell cas les Terres de l’Ebre fossen les primeres.
P: Es va escoltar els diputats de CiU a l’Ebre?
R: Clar, eren els nostres referents. I al final va haver-hi un consens. La Delegació era una manera de fer entendre que els projectes i les decisions s’havien de prendre des del mateix territori, a diferència d’un Idecé, que tenia una missió més d’orientació i coordinació.
P: I amb la resta de partits, va haver-hi consens?
R: Vint anys després, cap govern de cap color ha tocat les delegacions. És la prova del nou.
P: El govern no va prendre la decisió com a compensació per a apaivagar l’efecte protesta que genera el PHN?
R: Jo no diria compensació. Qui fa el PHN tenia majoria absoluta. Nosaltres intentem posar condicions per a fer-lo més assumible. És evident que la protesta va ser gran i les manifestacions, molt potents, i nosaltres no érem insensibles a això. Vam intentar transmetre que la gent de les Terres de l’Ebre era important per al Govern i una de les maneres de demostrar-ho va ser la creació de la Delegació. Però no va ser una cosa conjuntural. Perquè la Delegació ha funcionat durant 20 anys.
P: Va ser un assaig de cara a la vegueria?
R: Nosaltres ja teníem clar que les diputacions havien de ser subsumides dins d’un model territorial que era el tradicional de Catalunya, és a dir, les vegueries. De fet, quan negociem l’Estatut defensem que cal anar cap a les vegueries. No era només una prova, sinó l’anticipació d’un model que havia de venir i que no va arribar perquè vam topar amb lleis espanyoles que no vam poder modificar i perquè ni populars ni socialistes a Madrid hi van creure i van fer tot el que van poder per a boicotejar-ho. Amb el PSOE es van arribar a pactar les vegueries al Congrés i al Senat, però després no ho van defensar.
P: I el TC remata la faena.
R: El TC es carrega parts substancials de l’Estatut i ens bloqueja un model territorial propi català que trenqués l’esquema espanyol de la divisió en províncies del segle XIX.
P: Quin balanç fa de la decisió que va prendre fa 20 anys?
R: En general positiu. Pesa més la part bona. I insisteixo: una cosa que cap govern ha alterat ni ha canviat en 20 anys, vol dir que és quelcom amb una utilitat. Va ser un primer pas que després s’ha consolidat i ara caldria donar tot el contingut possible a la descentralització. No ens podem queixar els catalans de la centralització que hi ha a Espanya amb Madrid com a capital, per a després aplicar a Catalunya una centralitat estrictament barcelonina.
P: En allò que menys ha evolucionat la Delegació és en recursos econòmics, en pressupost. No hauria estat millor apostar per una agència regional de desenvolupament, com avui es torna a plantejar amb el Catalunya Sud?
R: Una cosa és una agència de propostes i l’altra un braç executor de decisions. Portar la Delegació era dur la capacitat de decisió al territori, no en tot perquè és impossible però sí en gran mesura. Segur que hi ha terreny per a millorar, però el fet estructural de dur l’Administració més prop de la ciutadania i donar una veu potent al territori a través dels delegats, des del primer moment es va entendre que era millor. Jo personalment tornaria a fer el mateix.
