HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catXavier Garcia Soler en el record

Xavier Garcia Soler en el record

Xavier Garcia Soler neix a la seva estimada Vilanova i la Geltrú el 1919 i coincidint en el centenari del seu naixement, el passat desembre es van reunir a la capital del Garraf un grup d’amics per commemorar aquesta efemèride. Jo vaig conèixer Garcia Soler -pare de l’articulista del Setmanari l’ebre Xavier Garcia Pujades- el 21 de maig de 1994, data de la presentació a Tarragona del primer volum dels Homenots del Sud, on també hi havia gent de les Terres de l’Ebre com Francesc Todó, Manuel Pérez Bonfill, Joan Callau o Ferran Torres-Espuny. Allí vaig saber que havia dedicat dos magnífics estudis a la Vilanova natal: La vida marinera a Vilanova i la Geltrú, on feia una aportació extraordinària a la mar vilanovina i a la seva gent i l’altre, de profunda indagació humana, on explica bona part de la seva vida, Memòria i confessió, on es concentren episodis de la recent història del país i la postguerra durant el franquisme amb tres capítols colpidors, quan narra la seva joventut, la guerra i el retorn a casa. Feia anys que havia llegit aquest llibre, que suposo que molts historiadors han de recórrer per a saber de primera mà les vicissituds de la ‘quinta del biberó’ i altres temes relacionats, ja que amb 18 anys va haver d’anar a la guerra, i que ara, rellegint alguns fragments m’adono que estic davant d’un home savi, honest, compromès amb Catalunya, religiós, mantenint una postura obrera quan va néixer l’HOAC, la germandat obrera d’acció catòlica, amb un paisà seu al capdavant també vilanoví, Guillem Rovirosa.

En molts aspectes, i salvant totes les distàncies, m’ha fet pensar en l’economista Lluc Beltran, que precisament havia sentit parlar molt favorablement d’ell, ja que quan a aquest li vaig presentar el Xavier fill, maset de la Ràpita, li va parlar del seu pare. No va ser fins a l’octubre d’aquell any que ens vam retrobar per Santa Teresa, on vaig ser convidat a casa seva. Recordo que, poc després d’haver entrat li vaig demanar que m’ensenyés la seva biblioteca (sento una gran fascinació per les biblioteques), farcida de molts llibres d’Història. Vam estar parlant d’Arbó, que no el coneixia personalment, però sí la seva obra. Va ser llavors, durant el dinar, acompanyat de la seva família, on em vaig adonar de la seva categoria humana, on els tres fills, mentre parlava, adoptaven unes mirades de respecte i amor a la figura paterna. Parlava amb lentitud, amb posat suau, bondadós, que és tornaven més forts quan parlàvem de temes catalans. No oblidéssim que la seva joventut va transcórrer en uns temps convulsos. Els seus ulls, petits, miraven indistintament tots els comensals, amb benevolència, observant-los atentament i assentint quan l’interrompíem.

De ben jove, amb esforç, va portar una intensa activitat cultural a Vilanova, desenvolupant-la en tots els àmbits, ja sigui com a locutor, periodista, historiador o biògraf. Recordo amb emoció, ja fa uns quants anys, quan el Museu del Mar va convidar Lluís Millan i Joan Brunet, historiadors, també, de la mar dels Alfacs, la perfecta sintonia que hi havia entre tots tres parlant dels problemes de la Mediterrània; un triumvirat formidable. Però uns dels moments més emotius de la seva vida va ser quan la Generalitat li va atorgar l’any 1996 la Creu de Sant Jordi, de mans del president Jordi Pujol. El seu fill deia que el pare era un sentimental, i a fe que és veritat, els seus ulls, de vegades, es veien humitejats per l’emoció, i aquell va ser un d’aquests moments. En acabar l’acte, un grup d’amics ens vam dirigir a l’Ateneu Barcelonès, on vam gaudir d’un bon àpat. Recordo el Pare Miquel Batllori, el gran humanista català, que em va parlar i il·lustrar sobre els arxius secrets del Vaticà i a pesar de la meva insistència i impertinència no em va revelar cap secret; l’escriptor de Lloret de Mar, Esteve Fàbregas i Barri, el periodista i subdirector de l’Avui, Josep Maria Cadena i la poetessa Mireia Xapel·li. Era el colofó d’una esplèndida jornada.

Per tot això, la Penya Filatèlica de Vilanova li va retre un homenatge, presidit per Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya i reconeixent un home que va recollir el lèxic, les cases marineres, les llegendes, la pesca, els costums, la gastronomia…, tot el nostre patrimoni marítim de la costa catalana, i amb els seus estudis es va avançar a molts historiadors i científics de diferents disciplines per a fixar el nostre món mariner.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

85 + = 94

Últimes notícies