El PDeCAT s’ha quedat fora del Parlament de Catalunya. La candidatura liderada per Àngels Chacón no ha aconseguit prou vots per entrar a la Cambra, i per primera vegada en la seva història, el partit hereu de l’antiga Convergència es queda sense representació. El PDeCAT no ha pogut superar la barrera del 3% dels vots, i n’ha obtingut un 2,72%, amb 75.658 suports amb el 98% escrutat. On el partit ha estat més a prop d’obtenir representació ha estat a Lleida, on l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha obtingut un 4,6% dels vots, sent sisena força, per davant de PP, Comuns o Cs, amb 7.256 vots.
A Barcelona, la formació ha estat la novena més votada, amb un 2,5% dels vots i 52.084 suports, igual que a Tarragona, amb un 2,8%, i 7.618 vots. A Girona, els del PDeCAT han quedat com a vuitena força, per davant del PP, amb un 3,18% dels sufragis i 8.700 vots.
Aquestes eleccions són les primeres en què el PDeCAT, fundat com a tal el 2016 des de l’antiga CDC, es presenta sota amb el seu propi nom. A les eleccions del 2017, el partit va concórrer sota la marca de JxCat, que va obtenir 948.233 vots, un 21,66% del total. La llista encapçalada aleshores per Carles Puigdemont va aconseguir 34 diputats: 17 a Barcelona, 7 a Girona, 6 a Lleida i 4 a Tarragona.
Als anteriors comicis, el 2015, el PDeCAT es va integrar amb ERC i CDC a la coalició JxSí, que va guanyar les eleccions amb 1.628.714 vots, un 39,59% del total. El resultat va permetre a la candidatura independentista, que lideraven Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, entrar al Parlament amb 62 escons.
Cal remuntar-se fins a les eleccions del 2012 per trobar els últims resultats electorals de CiU al Parlament de Catalunya. Aleshores, la llista encapçalada per Artur Mas va aconseguir 1.116.259 vots, un 30,71% del total. Aquest resultat li va permetre tenir 50 escons al Parlament de Catalunya i governar en minoria.
Prèviament, CiU havia guanyat les eleccions del 2003 i del 2006, aconseguint 46 i 48 diputats, respectivament. El PSC, ERC i ICV, però, van aconseguir comandar una majoria absoluta alternativa i, en els dos mandats, van deixar Artur Mas a l’oposició. CiU quedava fora del Govern de la Generalitat per primera vegada des de la recuperació de la democràcia.
De la mà de Jordi Pujol, Convergència i Unió havia aconseguit resultats d’entre 1,3 i 1,2 milions de vots, amb majories absolutes especialment folgades el 1984, el 1988 i el 1992. El millor resultat de Pujol, en escons, va ser el 1984, en les segones eleccions democràtiques, quan va aconseguir 72 escons al Parlament de Catalunya.
