CATALUNYA // ERC ha sumat un diputat més que en les eleccions del 2017 i ha empatat en nombre d’escons amb el PSC, que aquest diumenge ha estat la força política que ha sumat més vots. En el cas dels republicans, s’han situat en el segon partit més votat amb Pere Aragonès com a cap de llista, amb 598.450 butlletes amb el 99% escrutat. En nombre de vots, n’ha perdut més de 335.000 com a conseqüència del descens en la participació, tot i que en percentatge respecte el total s’ha mantingut estable amb un 21,3% dels sufragis que ja va assolir en els anteriors comicis. Amb tot, els republicans han guanyat un diputat més per Barcelona i en passa a tenir 19 i conserva els 4 de la demarcació de Girona, els 5 de Lleida i els 5 de Tarragona.
Fins al 2017, ERC havia obtingut els millors resultats des del 1980, coincidint amb les primeres eleccions democràtiques, en els comicis del 21 de desembre del 2017, quasi dos mesos després de l’aplicació del 155. Concretament, va superar els 900.000 vots, fins als 935.861, i 32 diputats, tot i que no va passar del tercer lloc, superat per Junts per Catalunya liderat per Carles Puigdemont des de l’exili (34 diputats) i Ciutadans, que va guanyar les eleccions amb 36 diputats però sense poder formar govern.
El cap de llista d’ERC el 21 de desembre va ser Oriol Junqueras, que ja estava empresonat. En aquesta ocasió, ha sigut Pere Aragonès que amb els resultats d’aquest diumenge ara té opció de formar majoria independentista amb Junts per Catalunya i la CUP.
En les eleccions anteriors, el 2015, ERC va formar part de Junts pel Sí, una candidatura independentista en coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya. La llista incloïa diverses personalitats de la societat civil com l’aleshores presidenta d’Òmnium, Muriel Casals; i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Estava encapçalada per Raül Romeva i va obtenir 62 escons i 1.628.714 vots.
L’etapa d’ERC en les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia a Catalunya va començar el 1980 amb una llista encapçalada per Heribert Barrera, que va ser la cinquena més votada amb 14 escons i 240.871 vots. Quatre anys més tard, Barrera perdia nou diputats i es quedava només amb cinc representants (126.947 vots) i al 1988 Joan Hortalà treia sis diputats, tot i que perdia 15.300 vots pel camí (111.647).
Al 1992, el cap de llista va esdevenir Àngel Colom, que va doblar els resultats, amb 210.366 vots i 11 escons, i va escalar fins al tercer lloc com a força més votada. Tres anys més tard, Colom sumava dos representants més per a ERC, fins als 13, i obtenia 305.867 vots. Malgrat això, va passar a ser la quart força de la cambra superat pel PP d’Aleix Vidal-Quadras; el PSC de Joaquim Nadal i la CiU de Jordi Pujol.
Al 1999, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, ERC va caure al cinquè lloc, amb 12 escons i 271.173 escons, un resultat que milloraria substancialment quatre anys més tard, al 2003, amb 23 representants al Parlament i 544.324 vots. Va ser l’any de la formació del primer tripartit amb Pasqual Maragall de president, una fórmula que els republicans van repetir al 2006 amb José Montilla de president de la Generalitat. En els comicis d’aquell any, ERC va perdre dos diputats (21) i uns 130.000 vots, fins als 416.355.
Al 2010, Joan Puigcercós obtenia els pitjors resultats dels darrers anys per als republicans, perdent més de la meitat dels escons, fins als 10, i dels vots, fins als 219.173. Dos anys més tard, amb l’entrada en escena d’Oriol Junqueras a la política catalana, revifava la formació fins als 21 diputats de nou i els 498.124 vots.
