Els passat dissabte 16 de novembre dins al programació de les Festes de la Segregació de l’Ampolla, s’estrenà el film que l’Ampollero Mario Pons dedica a la història del seu poble, una recerca antropològica cap als orígens bimil·lenaris de l’antiga Lebidòncia.
L’estrena de la primera entrega de la sèrie documental va aplegar a 200 veïns i veïnes de la localitat, amb un públic aspectant amb l’orella ficada a la transmissió oral dels iaios i iaies de més de noranta anys que han participat en la pel·lícula, amb la mirada seguint el moviment dels diferents arxius que Mario Pons ha rescatat per al film.
Es vol destacar la feina feta pel cineasta Amateur Marino Garcín Curto, pescador qui immortalitzà la vida quotidiana als anys 80 i 90 de l’Ampolla, amb interessants imatges col·lectives sobre el procés segregacionista de l’Ampolla el qual Pons, narra des de la II República. El poble a part del 17 de febrer de 1937, l’arribada de la guerra al municipi, la llarga dictadura i repressió, l’anul·lació de la municipalitat per part de les autoritats feixistes i la lenta lluita que des de la constitució de la Junta de Segregació de 1973 amb la recollida de 700 signatures del veïnat de la pedania del Perelló, quan es va iniciar el nou procés segregacionista.
Multitud de manifestacions reclamant els serveis públics bàsics recorrent les platjes i el municipi, l’encerclament de la comitiva de Jordi Pujol per part de les barques de pesca de l’Ampolla l’any 1988, les tensions dins l’Ajuntament del Perelló, les pugnes amb la comissió de delimitació territorial de la Generalitat entestada en partir per Cala Maria, la revolta de la població en contra: “Per Cap Roig”, cridava la gent i finalment la culminació del procés judicial amb el Tribunal Suprem amb la resolució de 15 de novembre de 1989, donant lo poble a part reclamat pel la junta de Segregació, deixant l’estratègia de la Generalitat al descobert i la constitució de la Junta Gestora, amb Antonio del Amo Estevan al seu davant, el 5 de maig de de 1990, pel goig d’una població que va celebrar durant dos dies i fins al dia de la presentació del film la sortida del llarg franquisme.
Lebidòncia per als fenicis, Traia Capita pel romans, l’Ampolla sempre ha estat referent iconogràfica per les civilitzacions que hi han fet port i refugi. Amb “180 Campanades” es fiquen al descobert vestigis arqueològics, arxius fílmics, orals i sonors que han perdurat fins als nostres dies. Existeix abundant tradició local, de transmissió oral, sobre els episodis del darrer segle. En el film han participat testimonis de pescadors, pagesos, també llibreteres, taverners, periodistes i banquers… narracions que ens traslladen a la pesca al Cap del riu, a les basses, a les antigues arts de pesca i l’arcaica comercialització del peix, els treballs a l’arrossar, però també a la garriga, el procés de l’oli, la recol·lecció de la garrofa, els treballs del camp i la mar, com les famílies les combinaven per subsistir.
Basat en un procés d’investigació de més de cinquanta anys, el film arrenca amb el seguiment de Guillem Comí, periodista i investigador local i protagonista del documental que recorre la memòria oral del poble a través de la curiositat dels nens i nenes de l’escola Mediterrani, descobrint l’antiga línia de costa, les platges fundacionals del port de l’Ampolla des del descobriment de la fotografia i fins l’actualitat, passant per arxius familiars i de reconeguts fotògrafs com Andreu Capera, Eduald Pedrola o Joan Salvany.
Les aigües del port del Fangar són un autèntic cementiri de vaixells i de nàufrags.
“180 Campanades” va sorprendre als espectadors amb passatges de la I Guerra Mundial al Golf de Sant Jordi, amb els torpedinaments per part dels submarins alemanys dels vaixells mercants i en concret, el Medjerdà, enfonsat l’11 de maig de 1917 a els 19h davant del cap de Tortosa i on el poble de l’Ampolla es va fer a la mar per salvar als seu nàufrags, més de 200 persones van morir ofegades, 223 van ser salvades pels pescadors de l’Ampolla i traslladats al municipi on les dones del poble els van acollir i cuidar fins l’arribada de les autoritats. El govern Francès va reconèixer l’Ampolla com a poble solidari amb els nàufrags del Medjerdà donant l’estàtua del “Guerrer” de bronze que durant gairebé cent anys va presidir la platja de les Barques dl municipi. Imatges subaquàtiques de l’Arqueòleg Josep Maria Castellví, qui ha donat suport al projecte, ens situen no només a les profunditats del Mare Nostrum per mostrar-nos els pesis enfonsats de la primera Guerra Mundial, sinó que, la seva generosa càmera ens situa sobre les àmfores i ceps d’àncora romans que ens mostren l’origen d’una civilització bimil·lenaria.
