Fa 20 anys, una trentena de músics i balladors de les Terres de l’Ebre i del Baix Maestrat es van unir en el grup Saragatona i van recuperar balls i músiques, van reivindicar la música d’arrel, i la jota, una jota que ara està nominada a ser Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco; fa 20 anys, era un moment molt delicat, era imprescindible recuperar els passos, les músiques, per poder-les tornar a ballar. El grup Saragatona es van dissoldre fa 13 anys, i fa 10 anys va néixer l’escola Lo Planter, que s’ha encarregat de seguir el llegat. L’ànima de Lo Planter són Carme Balaguer, membre fundadora de Saragatona i Josep Garcia, que han impulsat el retrobament per celebrar els 20 anys del naixement de Saragatona i els 10 anys de l’escola Lo Planter.
Recordo que al cap de poques setmanes de ser regidora de Cultura, Carme i Josep van contactar en mi per organitzar una reunió, on em van explicar el projecte que tenien al cap: publicar un disc recopilatori de 14 cançons que es ballaven als espectacles de Saragatona i que ara s’utilitzen a les escoles de ball, i una actuació de retrobament de tots els balladors, cantadors i músics que havien passat per Saragatona. Em va semblar una idea excel·lent i evidentment els vaig manifestar tot el suport per part de l’Ajuntament, em va emocionar pensar que podia suposar el retrobament, un acomiadament que mai van fer al seu moment, gent que ha pres els seus camins, gent que continua ballant, tocant o cantant, altres que no o que només ho fan esporàdicament a les festes dels pobles, retrobar-se amb persones en què has compartit sempre és emotiu i molt especial. Vaig recordar alguna de les actuacions que havia vist d’ells i que sempre m’emocionava: la jota, el bolero, lo fandango… persones que hi eren i ja no hi són, que van marxar massa joves com Marisa i Vicent, em va semblar que tot podia ser un gran homenatge per ells i també una retrobada d’acomiadament o qui sap què podia passar…
Passats els mesos, Carme i Josep ja em diuen que està tot a punt i posem data a l’espectacle, dissabte 27 d’abril a l’Auditori Felip Pedrell a les 20 h, i per arrodonir-ho els diners de les entrades i la venda dels CD serà a benefici de La Lliga contra el Càncer, solidaritat 100×100. Ben aviat es van haver de plantejar una segona sessió, després de meditar-ho van decidir dues sessions el mateix dia, a les 17 h i a les 20 h, amb l’esforç que això suposa per als balladors, cantants i músics, però crec que les ganes, l’emoció i l’alegria del retrobament els va fer seguir endavant. I arriba el dia, i quin dia! Tardarem en oblidar-lo.
El que es va viure al nostre Auditori, va ser únic, ple de gom a gom, amb gent de totes les Terres de l’Ebre, un públic entregat, tothom va xalar, un gran espectacle, emotiu i potent des del minut zero obrint amb l’homenatge a una parella de balladors que ja no estan, Marisa i Vicent, estic segura que ells van il·luminar l’espectacle, transmetent l’energia i alegria que es desprenia en cada nota i cada pas. Cadascun dels balls o cants van ser emotius i ens van traslladar a les nostres arrels, vam poder escoltar cantadors que han estat referents com Ramon Garcia Lo Canalero, músiques de Ramon Balagué, tot el que encara té per explicar.
Vam fer un recorregut pel nostre territori pels nostres pobles, de la mà de la jota, des d’Alcanar i Vinaròs, a Paüls o Pinell de Brai, Ulldecona, la Sénia, Tivenys, Corbera i, com no, Tortosa, on Lo Fandango tortosí ens va tornar a emocionar. Elegància en estat pur, per vegades que l’escolti i vegi, és com si fos la primera, és captivador. Tots els artistes que estaven a l’escenari desprenien una alegria i una emoció, crec que retrobar-se va ser molt especial, es notava que xalaven i ens van transmetre moltes coses a través de les músiques i balls de les Terres de l’Ebre. El final va ser tan intens que vam acabar a l’entrada de l’Auditori amb un espectacle improvisat cantant i ballant on es va afegir tothom que ho va voler i no veiem l’hora de marxar. El que jo vaig sentir i molta de la gent que ho va presenciar va ser tan gran que em va deixar sense paraules, per això com a regidora de Cultura he volgut escriure-ho i sobretot per donar les gràcies, mil gràcies a tothom que hi va participar, especialment a Carme i Josep per impulsar-ho. Va passar alguna cosa molt gran, molt especial que serà difícil de repetir, i dona sentit i posa en valor tot el Patrimoni Cultural de les nostres estimades Terres de l’Ebre, la nostra cultura popular que ha de perdurar, la nostra jota que serà Patrimoni de la Humanitat i gràcies a Saragatona pel que vau impulsar fa 20 anys, per recuperar músiques i balls, que molts pobles han recuperat balls a les places on tothom participa, i gràcies a l’escola Lo Planter, per seguir ensenyant als més joves i per recuperar i posar en valor el llegat que ens van deixar grans mestres del folklore de casa nostra com Joan Moreira.
“Ja surten, ja rom la gaita, lo tabal sembla trencar-se, los músics van afinant, apartéus, dixem que passen…”
(Joan Moreira, Del folklore tortosí)