Les dades registrades per l’Agència Catalana de l’Aigua constaten que la contaminació del sòl per nitrats i, com a conseqüència, de les aigües subterrànies, lluny de corregir-se, va a pitjor. A més a més, si ara no haguessen posat el crit al cel sis entitats ecologistes, tampoc és una qüestió que haja guanyat espai a l’agenda política, potser perquè és un factor habitual que uns assumixen com a inevitable i els altres, la majoria dels ciutadans, directament desconeixen.
Ara bé, que siga habitual no vol dir que no siga preocupant. El cas relativament recent d’Ulldecona, que és el municipi amb més macrogranges del territori, ha de servir perquè tinguem present que si ens movem en el llindar de la contaminació legal en qualsevol moment el podem superar, i perquè siguem conscients que tot el que estiga per sobre dels llindars de qualitat no s’hauria de permetre, encara que no siga il·legal. Els perjudicis sobre la salut, especialment dels nadons, els més vulnerables, són prou contundents perquè este no siga un tema menor.
El Montsià, com a comarca ebrenca més afectada per la contaminació de nitrats, hauria de liderar una estratègia per a reduir o controlar la contaminació per nitrats. Una possible solució són les plantes de biogàs, que utilitzen dejeccions ramaderes per a generar energia, i aquí no s’hi val que els mateixos ecologistes que denuncien, encertadament, els nivells de contaminació per nitrats, rebutgen alhora la proliferació de plantes de biogàs o de compostatge que preveu la Generalitat arreu per a gestionar els residus ramaders.
