“El ferrocarril és una innovació que, més que cap altra, ha servit per a estimular la indústria, augmentar la població i generalitzar la distribució de la riquesa”.
John Stuart Mill (filòsof i economista anglès, 1806-1873)
Aquesta setmana en fa ja quatre que ha tornat el servei de tren Avant a Tortosa i algunes de les estacions de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un tren que circula per via convencional entre Tortosa i el Camp de Tarragona passant per l’Aldea, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar i després circula per alta velocitat entre el Camp de Tarragona i Barcelona Sants, per la mateixa via que circulen els trens AVE que van entre Madrid i Barcelona.
En tant que usuari habitual d’aquest tren des del primer dia i membre del col·lectiu Diàspora Ebrenca, que ha treballat juntament amb Trens Dignes Ebre per la recuperació de l’Avant buscant suports entre la classe política i la societat civil de les Terres de l’Ebre, m’agradaria fer una valoració d’aquest tren d’alta velocitat que té fins ara una baixa demanda d’usuaris -he comptat que només com a màxim 20 persones arriben més al sud de l’Hospitalet de l’Infant els dies de més demanda- i davant del qual la classe política ebrenca s’ha manifestat amb una capacitat reactiva que podria qualificar de grau mitjà.
El Ple de l’Ajuntament de Tortosa va demanar que s’incrementin les freqüències, d’un a quatre trens per sentit, mentre que el grup d’ERC al Senat espanyol ha demanat que hi hagi un Avant extra que circuli des d’Ulldecona, estació infrautilitzada que sempre queda fora dels plans de Rodalies.
Està molt bé que es facin declaracions institucionals i que es pregunti al ministre Puente sobre els cavalls de ferro que circulen pel nostre racó de la pell de brau, però no estaria de més que abans, com a societat, ens creguem i valorem allò que tenim. Senzillament no és sostenible, a l’hora de demanar més serveis, que els trens que arriben a l’Ebre vagin tan buits.
I no ho és perquè la capacitat de l’estació de Sants per absorbir trens d’alta velocitat és molt limitada, això en un context d’alta demanda de trens cap a Madrid, de no menys alta demanda de serveis Avant cap a Figueres i Lleida, passant per Camp de Tarragona, i la més que possible introducció de més trens d’alta velocitat cap a França l’any 2025. I si des de Barcelona veuen que els trens a Tortosa van buits, quan s’acabi el tall de Roda de Barà, el servei Avant perillarà.
Com fer-ho per tal de portar més usuaris a l’Avant? Abans que res parlant amb RENFE per tal que introdueixi més abonaments, que facin atractiu aquest tren per qui necessita anar a Barcelona cada dia i, a l’inrevés, per a qui hi vagi només un cop a la setmana, i a la vegada baixi el preu del quilòmetre entre Tortosa i Sants, senzillament no és tolerable que aquest sigui un 40 % superior al preu d’anar des de Figueres o Lleida a Sants.
Però hi ha una altra tasca a dur a terme no menys important, trobo a faltar una estratègia de desenvolupament socioeconòmic del territori basada en aquesta nova connexió ferroviària que et deixa al centre de Barcelona en menys de dues hores a primera hora del matí, sense els embussos de trànsit associats al transport en cotxe o bus. I aquí institucions com la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’IDECE i els ajuntaments amb estacions per on s’atura l’Avant, hi podrien fer molt.
Fins i tot un liberal com Stuart Mill, que desconfiava del poder de l’estat davant la capacitat d’elecció dels individus, veia el poder del ferrocarril al segle XIX, d’igual manera hauríem de ser conscients que els Avant són els nous trens de Rodalies i si Toledo i Valladolid, en l’era del teletreball, han crescut gràcies a la seua proximitat amb Madrid connectades amb l’Avant amb aquesta ciutat, també ho pot fer l’Ebre connectat amb Barcelona, només és qüestió de posar-s’hi en aquests mesos que tenim pel davant.
Quan el tren passa pel davant, no val a badar i tenir ambicions mitjanes, cal saber estar a l’altura del repte i actuar amb la velocitat que els temps actuals requereixen.
