Amb l’Estratègia Delta fixada per l’anterior Govern de la Generalitat i avalada pel nou, el 2025 ha de ser l’any de l’aprovació del Pla estatal de Protecció del Delta i amb esta doble planificació, ha de suposar l’inici de la materialització de solucions d’entitat contra la regressió i l’enfonsament del delta de l’Ebre.
Esta setmana, este periòdic publica dos notícies que radiografien bé la necessitat de protegir els ecosistemes deltaics: una consulta en què una majoria d’enquestats accepta el paper determinant dels actius naturals del Delta i es mostra partidària de buscar i executar solucions basades en la natura, i una aliança entre la plataforma col·lectiva per a la protecció i regeneració del capital natural al Mediterrani i el Centre en Resiliència Climàtica d’Amposta, per a impulsar i testar solucions verdes com la restauració d’aiguamolls o la bioeconomia.
La recerca és necessària, molt necessària, però requerix també avenços sobre el terreny de joc, fets que posen en pràctica allò que s’ha investigat, perquè fa la sensació que durant molts anys algunes proves pilot no han tingut després prou repercussió socioeconòmica i que hi ha alguns organismes o algunes iniciatives que tenen en la recerca el seu objectiu últim, encara que després això no s’utilitze per a modificar les realitats. El delta de l’Ebre viu un moment d’amenaça, constatable a cada fenomen natural extrem que hi dixa petjada, i cal passar amb celeritat, que no vol dir amb imprudència, de les proves i la teoria als projectes executius ambiciosos.
