El balanç de l’activitat pesquera del 2024 als ports de la Costa de l’Ebre convida a la preocupació. Les dades mostren una realitat que, tot i un lleuger augment global de captures i facturació, amaga una situació de fons molt més fràgil del que les xifres podrien fer pensar. Amb 3.953 tones desembarcades i una facturació total de 23,42 milions d’euros, el sector sembla mantindre’s a flotació. Però cal dir-ho clar: només l’Ametlla de Mar, amb un increment del 12 % en captures, ha evitat que el balanç anual siga una nova etapa en el declivi silenciós d’una activitat que ha sigut, durant dècades, un pilar econòmic dels municipis del litoral ebrenc.
La resta de ports —la Ràpita, Deltebre, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar— han registrat descensos en les captures, i en alguns casos també en la facturació. Estes xifres, si bé no són dramàtiques per si soles, evidencien la vulnerabilitat d’un model que fa anys que arrossega problemes estructurals: la pressió normativa, la incertesa del relleu generacional, l’encariment del combustible, i la pèrdua de competitivitat en un mercat cada cop més globalitzat.
La proposta europea de limitar dràsticament els dies de pesca d’arrossegament ha encès les alarmes. Ara bé, no es pot viure només de la queixa. La realitat demana innovació, diversificació i un compromís decidit per part de les administracions. Cal fomentar el consum local, impulsar la transformació del producte, invertir en formació per al relleu generacional i continuar apostant per marques pròpies que distingisquen el peix i el marisc de l’Ebre per la seua qualitat i sostenibilitat.
