Gràcies per tot, Ximo. Hi ha persones que marquen èpoques. Que no només deixen empremta en la professió, sinó també —i sobretot— en les persones que han tingut la sort de compartir-hi camí. Ximo Rambla és una d’aquestes persones. Aquest agost ha fet un pas important: ha deixat de ser l’editor-gerent del setmanari l’ebre, càrrec que ocupava des del 2001, quan va néixer la capçalera actual a partir de la fusió de L’Ebre i La Veu del Baix Ebre. Un pas meditat, serè, com tot el que fa, però carregat de simbolisme per a tots aquells que coneixem la seua trajectòria.
He tingut la sort de treballar al seu costat durant molts anys, i encara més la sort de poder dir que som amics. I des d’aquesta doble mirada —la professional i la personal—, vull expressar el meu reconeixement sincer pel que ha estat i pel que continua sent.
Ximo ha estat un editor amb visió, un periodista amb criteri i un líder discret. Ha sabut impulsar projectes amb fermesa i responsabilitat, sense mai perdre l’essència: el compromís amb el territori, amb la veritat, amb la qualitat informativa. Però més enllà de la seua capacitat de gestió i del seu olfacte periodístic, hi ha alguna cosa que el defineix encara millor: la seua humanitat. Sempre disposat a escoltar, a ajudar, a fer costat. Amb un sentit de l’equip que ja no abunda.
Sé que no ha estat fàcil per a ell deixar de fer el que ha fet durant més de quaranta anys. Dirigir, editar, construir. Però també sé que ho fa amb la tranquil·litat d’haver complert. I amb la confiança que el projecte que ha cuidat i fet créixer queda en bones mans. Ell continuarà vinculat com a president del Consell d’Administració, i segur que continuarà sent-hi, d’una manera o altra, aportant idees, opinió i equilibri.
Ximo és d’aquelles persones que creuen en el periodisme com una eina de servei públic. Que mai ha buscat protagonismes, però que ha estat clau per donar veu a tantes realitats del nostre territori. Quan ara parla de la necessitat de mitjans de proximitat forts, rigorosos i independents, ho fa amb la força de qui ho ha practicat cada dia. No és fàcil trobar les paraules justes per agrair tants anys de feina, de dedicació, de generositat. Però vull fer-ho, des de l’amistat i des de l’admiració. Gràcies, Ximo, per tot el que has fet per la professió i per tots nosaltres. I gràcies, també, per ser com ets: honest, fidel als teus principis i sempre amb la mà estesa.
Et mereixes aquest nou espai. I et mereixes tot el reconeixement del món. Perquè has fet molt. I ho has fet molt bé. Gràcies, de tot cor.
