Hem passat ja un quart del segle XXI i els problemes globals continuen i ens estan portant al desastre. Els dos més greus són, sens dubte, la pobresa i la contaminació. El causant d’aquests mals de la humanitat és un sistema econòmic que prioritza els beneficis per damunt de les necessitats de les persones. Una prova d’això és que Trump continua insistint en fer fora els palestins del seu territori per tal de construir un gran complex turístic a la vora del mar. Cóm és possible aquesta barbaritat? Com és possible que es permeti el genocidi israelià contra la població de Gaza?
La pobresa, amb unes desigualtats insostenibles, posa de manifest que els recursos del planeta estan en mans d’uns pocs en comptes de distribuir-los més equitativament. És molt significativa la frase de Gandhi: “A la Terra hi ha recursos per a tots però mai hi haurà suficient per a la cobdícia d’uns quants”.
Una tercera part de la humanitat acapara i malbarata els aliments i altres recursos necessaris per a viure les altres dues terceres parts. Tothom té dret a viure dignament i és molt injust que una persona, pel fet de viure a una determinada part del món, estigui condemnada a viure en la misèria i a passar tot tipus de penalitats, fins i tot a morir de fam. Com va dir Nelson Mandela: “Erradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia”. Si no hi ha justícia, no pot haver-hi pau i les guerres continuaran.
En quan a la contaminació, segons un canal de televisió:
– 31 milions d’espanyols, 2 de cada 3, respiren aire contaminat per damunt dels límits tolerables de l’OMS. Representa quasi el 64 % de la població.
– El 81 % dels cultius i de la vegetació estan exposats a nivells de contaminació que els danyen.
– 30.000 morts anuals són atribuïbles a la contaminació, això representa 17 vegades més que els accidents de transit. També 62.000 ingressos hospitalaris anuals són deguts a la contaminació, la qual cosa suposa un cost per a la sanitat espanyola de 38.000 milions, el 3,5 % del nostre PIB.
A nivell mundial, les xifres deuen ser semblants o pitjors. Els desequilibris que hi ha a la naturalesa en forma de tempestes, inundacions, sequeres… són provocats per l’actuació de les grans corporacions que sobreexploten el planeta. La Terra no és nostra, nosaltres som de la Terra. Com va dir Victor Hugo: “Produeix una immensa tristesa pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no l’escolta”. Davant d’aquest panorama, els principals països, que formen el G8, no fan res per aturar aquest greu problema que patim tots nosaltres i el planeta. Un cop més, la raó és que els poderosos que ho controlen tot prioritzen els beneficis econòmics sense tenir en compte per a res les persones i el planeta.
Consideren les persones com a simples peons en un tauler d’escacs.
Tots formem part de la humanitat i el nostre benestar està unit al dels altres. Això ho sabia molt bé León Tolstói, seva és la frase: “He comprès que el meu benestar només és possible quan reconec la meva unitat amb totes les persones del món, sense excepció”. Si volem evitar l’autodestrucció, ja és hora que ens adonem d’aquesta gran veritat.
