Les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre l’afiliació a la Seguretat Social confirmen una realitat ambivalent a les Terres de l’Ebre. El territori guanya afiliats, però ho fa a un ritme més lent que el conjunt del país. Al juliol, el creixement interanual ha sigut de l’1,2 %, mig punt per sota de la mitjana catalana, i tot i que s’assolixen les 72.590 persones afiliades, la fotografia dixa dos realitats.
D’una banda, el dinamisme del Baix Ebre i el Montsià actua com a motor de la regió, amb increments per sobre de l’1,5 %, mentre que la Terra Alta i la Ribera d’Ebre retrocedixen. Esta desigualtat territorial reflectix un model econòmic fràgil i molt desigual, en què els municipis del litoral concentren la creació d’ocupació, mentre que l’interior continua patint pèrdua de pes i oportunitats.
També s’ha de posar en relleu el paper del col·lectiu estranger, que ja representa el 18,2 % dels afiliats a la regió, una proporció per sobre de la del Camp de Tarragona. Sense la seua aportació, el balanç seria molt més discret. És significatiu que el creixement en este col·lectiu haja sigut més intens que el dels afiliats de nacionalitat espanyola, que pràcticament s’han estancat.
Per sectors, la construcció i la indústria són els que han sostingut el creixement, amb increments clars per damunt de la mitjana catalana, mentre que l’agricultura continua en retrocés i els serveis, tot i ser el motor principal, avancen a un ritme insuficient. En un territori amb tanta dependència del sector primari, la caiguda del 2 % en l’agricultura és un senyal d’alarma.
