La primera notícia que em va arribar de Gregor von Rezzori va ser a través de Víctor Canicio, el genial autor rapitenc que va voler passar els últims anys de la seva vida al poble dels seus avantpassats, on els Canicio, procedents de Novelda (Alacant) es van establir.
Si he fet aquest article és perquè recentment s’ha posat en circulació un llibre de viatges que l’autor ucraïnès va viure en la seva Itàlia estimada. Lamentablement, la seva pàtria de naixença està al caire del caos, on l’incansable Putin bombardeja diàriament Ucraïna, aquest país centreeuropeu que ha estat qualificat de graner d’Europa.
Recordem que von Rezzori, molt poc conegut a Catalunya, és un dels grans escriptors europeus del segle XX i juntament amb Paul Celan i Aharon Appelfeld formen la tríada dels autors més coneguts, nascuts a la Bucovina, tots tres jueus, i que van abandonar la terra natal per por al feixisme. De fet, tant Celan com Appelfeld van perdre els pares als camps de concentració nazis. El primer va fugir a París, on va continuar amb la seva obra literària i va acabant suïcidant-se per l’angoixa i els records que li provocaven, i Appelfeld va acabar a Transnistria, l’estat europeu que només reconeix Rússia i que ha estat qualificat de mafiós. Allí va escapar d’un camp de concentració i es va amagar a un bosc on el van protegir delinqüents i prostitutes.
En definitiva, que aquesta terra del sud d’Ucraïna, anomenada Bucovina, va veure néixer en la seva capital, la Chernauti romanesa, a tres escriptors que, per una raó o per una altra, van haver de fugir.
Von Rezzori, un dels millors escriptors centreeuropeus, en la línia de Roth i Musli, crea el seu món literari en aquest univers, poblat per jueus ucraïnesos, russos, hongaresos, alemanys, romanesos, gitanos i altres minories que van enriquir culturalment aquella terra, i que encara avui, més enllà de qualsevol ideologia política, lluita per la seva identitat, una qüestió que fa anys Rezzori va pronosticar i que avui es desperta amb tota la seva cruesa, tenint en compte la perversitat i la maldat de Putin.
He de confessar al lector que no he visitat mai la Bucovina, però sí que he estat molt a prop, a la veïna Moldova romanesa, on, a part de conèixer la terra més criticada i menyspreada pels romanesos, el meu viatge se centrava en la història d’aquesta regió i el meu interès per visitar unes quantes famílies jueves perquè m’expliquessin les peripècies dels seus avantpassats i com van portar el comunisme i el racisme i la separació de Bucovina entre l’URSS i Romania.
No oblidem que la Bucovina, a través de la seva història, ha estat envaïda per Rússia, Turquia, Àustria i Alemanya, i ha estat sempre un territori cobejat per uns i per altres, fins que al final de la Segona Guerra Mundial la part nord va ser donada a l’URSS i la part sud a Romania. Va formar part de la regió de Galítzia, i de moment, el totpoderós Putin no ha llançat els seus míssils sobre aquesta terra, tal vegada per precaució o per dignitat —si és que encara li queda—, tenint en compte les malifetes dels russos quan se la van annexionar. L’actual Bucovina romanesa és molt petita, però per a molts la que més destaca en bellesa, ja que els seus monestirs i esglésies, amb les seves pintures, estan considerades com un dels exemples més originals d’estil bizantí i el seu cromatisme és commovedor.
Per a comprendre la vida de Von Rezzori —que segons les males llegües no va obtenir el Premi Nobel de Literatura per les pressions que va exercir Alemanya al Comitè Nobel— s’ha de recórrer a les obres, en part autobiogràfiques, on destaca el mosaic multicultural de l’Europa Central, la vella Europa dels Habsburg, i precisament Von Rezzori forma part d’aquest entramat, com a membre d’una família jueva assimilada a l’alemany.
En la seva fantàstica novel·la Un armiño en Chernopol, hi ha a tall de pròleg, un diàleg entre Rezzori i Claudio Magris, nascut a Trieste, ciutat situada en un racó de l’Adriàtic nord, i autor, també, d’un viatge històric-cultural de l’Europa Central a través del Danubi.
Tots dos formen part de la desapareguda Mitteleuropa, ja reservada per a nostàlgics. Magris li diu a Rezzori que té la impressió d’haver deixat trossos en llocs abandonats.
Segons Magris, també, hi ha moltes ciutats diferents en un mateix espai on destaca el prefix ex, l’excapital del ducat de la Bucovina, l’exregne de Galítzia, la ciutat exromanesa, la ciutat exsoviètica…, al final Rezzori diu que Alemanya tindrà un paper decisiu en el futur d’Europa i que serà una Alemanya est-oest nord-americanitzada, una espècie de Coca-Kohl amb vodka. Després d’aquestes paraules no puc deixar de pensar en Donald Trump i Ursula von der Leyen.
