El senador republicà Jordi Gaseni va interpel·lar al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, recordant-li que des del, 15 de setembre, a ports catalans com Llançà, Roses o la Ràpita, les Confraries de pesca ja tenen barques amarrades per haver exhaurit tots els dies de feina anuals assignats per la Unió Europea, i molts altres, estant a punt de fer-ho.
“La gent de la mar ja no aguanta més paraules buides, més promeses incomplertes, ni més cartes que es perden pels passadissos de Brussel·les; quan el que necessiten són dies de pesca per poder treballar i poder viure” va afirmar.
A més, li va retreure al ministre que “el govern espanyol va dir que l’any 2025 els pescadors tindrien els mateixos dies de pesca que l’any 2024, i això era mentida. I no hi ha res pitjor que enganyar a les famílies treballadores que depenen econòmicament de cada jornada de pesca”.
Gaseni denunciava la “injustícia” que pateix el sector pesquer, perquè malgrat complir tot allò que se’ls demana, com les vedes de dos mesos i mig, fer servir noves mides de malla i de canviar els sistemes d’arrossegament; fent una pesca responsable i sostenible; el que reben a canvi són menys dies de treball, impediments i abandonament.
El senador republicà li reclamava al govern que aixequi la veu davant Brussel·les i pressioni la Comissió Europea “perquè es reconegui el dret de la nostra gent de la mar a treballar com a mínim 180 dies a l’any”. I també que el govern aprovi ajudes immediates perquè aquells que ja no poden sortir a pescar puguin tenir un ingrés mínim de subsistència.
“Les famílies dels pescadors no poden viure amb sis mesos de treball a l’any” afirmava Gaseni abans d’exigir-li “solucions”, i apuntar en el torn de rèplica que “la situació dels pescadors és un motiu més per demostrar que quan Catalunya depèn d’allò que decideix Espanya, el resultat sempre acaba sent un mal negoci per a la nostra gent”.
