Un assaig clínic internacional de fase 3, en què ha participat Vall d’Hebron, ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac oral, l’orforglipron, per al tractament de persones amb obesitat. Els resultats mostren que el fàrmac redueix de mitjana un 11% el pes corporal i millora factors de risc cardiovascular. A més, és una teràpia que no presenta algunes limitacions dels tractaments injectables o orals actuals. Els resultats s’han publicat a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM) i s’han presentat al congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD), a Viena. Els autors preveuen que en els pròxims mesos comenci el procés per aprovar el fàrmac, que permetrà ampliar les opcions terapèutiques per a aquests pacients.
La doctora Andreea Ciudin, única autora europea de la publicació i coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Vall d’Hebron, explica que fins fa poc l’estratègia per a aquests pacients consistia a “menjar menys i moure’s més”. “Hem vist que no funciona perquè no es pot tractar una malaltia amb una base genètica, trastorns hormonals i desregulació del metabolisme només amb “el plat i la sabata” [‘el plato y el zapato’, en les declaracions originals]”, exposa a l’ACN.
Ciudin, que també és investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), exposa que s’han desenvolupat fàrmacs per a l’obesitat en els últims anys i que, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, que ha accelerat el procés de creació de noves molècules, s’espera que hi hagi més medicaments disponibles en els propers anys, entre els quals l’orforglipron.
“El futur és esperançador”, diu aquesta endocrinòloga davant la realitat de l’obesitat, que pateix un 16% de la població catalana adulta. L’obesitat és un dels principals problemes de salut pública i causa diverses complicacions com la hipertensió, la diabetis o malalties cardiovasculars.
Els resultats
L’estudi va fer seguiment durant prop d’un any i mig de 3.100 persones amb obesitat però sense diabetis de nou països diferents. En tots els casos eren adults amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m² o d’entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l’obesitat, com ara hipertensió, malalties cardiovasculars o apnea del son.
Els participants es van distribuir per rebre aleatòriament diferents dosis d’orforglipron (6 mg, 12 mg o 36 mg) o a placebo, sempre en forma d’una càpsula diària, i aquesta pauta es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física.
Els resultats mostren que el tractament amb la dosi més alta d’orforglipron va aconseguir una disminució en els pacients de l’11,2% de mitjana del pes corporal. Més de la meitat dels pacients van perdre almenys un 10% del seu pes i aproximadament un de cada cinc va arribar a reduir-lo en més del 20%.
“Els resultats són molt bons. El que supera el 10% té un gran impacte en salut i en el metabolisme”, valora Ciudin, que afegeix: “Un altre resultat molt rellevant és que tres quartes parts del pes que es perd és grassa i aquesta dada és molt positiva perquè, quan es tracta l’obesitat, no ens interessa perdre quilos de forma indiscriminada sinó grassa corporal”.
L’estudi també registra millores significatives en la pressió arterial, el perímetre de la cintura i els nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars. Els efectes adversos més freqüents van ser digestius, generalment lleus o moderats i autolimitats, similars als d’altres fàrmacs per a l’obesitat.
Un nou fàrmac oral per facilitar el tractament
La doctora Ciudin indica que a partir d’ara es posarà en marxa l’expedient per aconseguir l’aprovació de les agències reguladores dels Estats Units i d’Europa i després de cada país, amb l’objectiu de tenir “com més aviat millor un ventall més ampli de fàrmacs i opcions terapèutiques”. “No hi ha dos pacients que tinguin el mateix tipus d’obesitat. Diem que hi ha tantes obesitats com persones viuen amb ella i cada una té el seu context i necessita un tractament determinat”, recalca.
En l’actualitat existeixen diversos tractaments per a l’obesitat que presenten limitacions. Per exemple, són injectables o, en la seva versió oral, requereixen condicions estrictes d’administració, com prendre’s en dejú i esperar mitja hora abans de menjar.
Igual que altres fàrmacs per a l’obesitat, com la semaglutida -més coneguda amb el nom comercial d’Ozempic-, l’orforglipron és un fàrmac que actua sobre el receptor GLP-1, que es troba a diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Però l’estructura química del fàrmac és diferent i permet l’administració oral i de forma més còmoda.
“Ens diuen ‘gordos’, però és una malaltia”
Juanjo Cortés pesa 33 quilos menys que quan va començar un tractament per a l’obesitat ara fa dos anys i mig en el marc d’un assaig clínic a Vall d’Hebron. En el seu cas no és l’orforglipron (per qüestions logístiques de l’assaig a l’hora d’elaborar aquesta informació periodística), sinó la tirzepatida, que forma part de la generació de fàrmacs que s’han aprovat en els darrers mesos per a l’obesitat. A diferència d’orforglipron, que s’administra per via oral, aquest és autoinjectable.
Participar en l’assaig clínic, assegura, li ha “canviat la vida”. “Imagineu què significa portar una motxilla de 33 quilos cada dia; pujar escales amb aquest pes”, explica. A més del fàrmac, l’estudi inclou unes pautes nutricionals i d’exercici físic, a través de les quals ha après a “cuidar-se”, “mirar per la salut” i “estimar el cos”.
Cortés fa una crida a la societat davant l’estigma de l’obesitat: “Ens diuen ‘gordos’, però en la majoria de casos no és una voluntat, és una malaltia, que pot tenir molts motius al darrere, com metabòlics o emocionals”, assenyala, i demana “caliu” als entorns de les persones amb obesitat, com familiars i amics, per acompanyar-los en aquesta malaltia.
