El ple del Congrés dels Diputats ha tancat la porta aquest dimarts per 57 vots a favor, 169 en contra i 118 abstencions la presa en consideració d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que reclamava que les corrides de toros deixin de ser patrimoni cultural. El text pretenia derogar la llei 18/2013 de regulació de la tauromàquia, aprovada durant el mandat de Mariano Rajoy, i modificar la llei del 2015 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial per excloure’n les corrides i les festes taurines. PP i Vox hi han votat en contra, mentre que Sumar, ERC, Junts, PNB i Bildu ho han fet a favor, i el PSOE s’ha abstingut.
La ILP sostenia que la llei de regulació de la tauromàquia estableix que les corrides formen part del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols i, per això en fixa una protecció a tot el territori de l’Estat.
Però aquesta protecció, segons els impulsors de la iniciativa, no respon a una identificació cultural general de tota la societat espanyola, perquè “la realitat és que els espectacles taurins constitueixen una excepció en el marc de la legislació de protecció dels animals en l’àmbit estatal i autonòmic”.
Per tant, segons la ILP, “no és pertinent seguir mantenint aquesta manifestació cultural com a patrimoni cultural comú”.
Per part de Junts, la diputada Pilar Calvo ha recordat que l’any 2010 Catalunya va aprovar una llei pionera que prohibia les curses de braus, una proposta a la qual el PP va respondre amb un recurs al TC i amb la promoció d’una ILP per considerar-les un “bé d’interès cultural”. “El 2016 el Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic per anul·lar la prohibició catalana que havia aprovat el Parlament”, ha rememorat, tot apuntant que Junts defensa la proposta perquè retorna les competències en aquesta matèria a la Generalitat i als municipis.
Des d’ERC, la diputada Etna Estrems ha destacat que la ILP demostra que la tauromàquia és una activitat que no representa la “majoria social”. “A més, aquesta iniciativa no imposa res a ningú, sinó que retorna el dret de decisió a les comunitats, perquè cada territori decideixi lliurement”, ha argumentat. “El dret a decidir és universal i serveix tant per triar el futur polític del teu país com per decidir si a la teva ciutat vols veure un brau sagnant davant del públic”, ha defensat. “No podem disfressar la violència i el maltractament animal de cultura”, ha reblat.
Pel que fa a la diputada del PSOE, Maribel García, ha ressaltat que cal respectar “la convivència” i “fer que tothom hi càpiga”. “La ILP arriba amb més de 600.000 signatures, i el PSOE reconeix i valora aquest suport ciutadà”, ha apuntat, tot recordant que el PP va aprovar la llei actual “sense diàleg ni consens”. “Aquest debat necessita més diàleg”, ha demanat, recordant que la tauromàquia forma part de la cultura d’alguns territoris d’Espanya, mentre que en d’altres ha desaparegut de manera “natural” i sense “imposicions”. “La cultura no s’imposa ni es deroga per decret”, ha reblat.
“Entre el més ranci d’Europa”
El resultat de la votació ha causat decepció entre els impulsors de la ILP, que han recordat que tenia el suport de “700.000 persones“, de tal manera que esdevenia “la iniciativa amb més signatures de l’última dècada“.
Les crítiques dels responsables de la iniciativa han anat, sobretot, per al PSOE, l’abstenció del qual no ha permès tirar-la endavant. “Mentre una majoria defensava la compassió, el PSOE ha preferit girar l’esquena a la ciutadania per no incomodar els seus sectors més conservadors“, ha dit Aïda Gascón, membre de la comissió promotora de la ILP. “Avui, lamentablement, ha guanyat la crueltat“, ha reblat.
Una altra de les promotores, Cristina Ibáñez, ha considerat que avui és un dia “trist per a la democràcia” i ha acusat el PSOE de preferir el “càlcul polític” a “respectar la voluntat popular i la sobirania dels territoris. Ha faltat coratge i valentia“.
A parer de Marta Esteban Miñano, a més, el PSOE “s’ha posicionat al costat de la de dreta i entre el més ranci d’Europa amb una postura centralista que evita que les comunitats autònomes puguin decidir la cultura que volen“.
