El dia 3 de juliol del 1911, naixia un infant a Gandesa, que seria l’editor més fructífer i icònic del segle XX. Era Joan Grijalbo Serres, fill de Tomàs Grijalbo Garcia, fill d’Albocacer, i de Casimira Serres i Serres, pubilla de casa Mariet i Coll Curt de Gandesa. Era un superdotat, de memòria extraordinària i molt intel·ligent, sent el primer de l’escola. Als 16 anys va entrar a treballar de meritori al Banc de Reus i va obrir-se camí a Saragossa, on vivia el famós torero Nicanor Vilalta Serres, fill de Queretes, oncle seu. Un altre oncle, Enric Sabaté, director d’una oficina del Zaragozano, va ser qui el va instruir en el món de la banca, on el jove Grijalbo va introduir-se en comptabilitat.
Grijalbo, malgrat haver viscut pocs anys a Gandesa, servava l’accent i els girs lingüístics gandesans. El do de gents i bona presència, foren factors imprescindibles per obrir-se camí en un món desconegut que van determinar el seu futur. La seva mare li va ensenyar que un duro era un duro i n’havia de disposar quatre per gastar-ne dos. Va aprendre la gramàtica gràcies al mestre Alsina i llegint periòdics. Als 16 va entrar a treballar de meritori i desitjava ser amic dels directius del banc i va servir-se d’aquestes qualitats per aconseguir-ho. Començant de subaltern, va arribar a banquer significat, entrant en política en plena guerra civil, a ser un exiliat privilegiat a París i culminant la fama com a editor, el més gran d’hispanoamericana. Gràcies a les seves intuïcions, sense estudis universitaris, havia de fer-se notar on petjava. I ja als 18 anys li encomanaren muntar sucursals a pobles dels voltants de Gandesa; Maella, Batea i Ascó. Li pagaven 30 duros i aviat va ascendir a directiu al banc Zaragozano cobrant 80 duros i complementava el sou portant comptabilitat d’empreses particulars. Se sentia gandesà de cap a peus i sovint manifestava orgullós que havia nascut a una ciutat, quan Espinàs li va preguntar pel seu poble, contestant-li, “sàpiga que Gandesa és Ciutat, la Muy Heroica, Leal e Inmortal, títol atorgat per Isabel II”.
I així de directiu del banc va arribar al Sindicat de Banca i ser cap de la Unió General de Treballadors, es va afiliar al PSUC i va ser president del Montepío de Banca i nomenat director general de Comerç de la Generalitat pel conseller Comorera. Va ser delegat de la Cambra del Llibre i de la Junta de les Obres del Port i escrivia articles al Butlletí de la Conselleria d’Economia. Va fundar una cooperativa a la Vall d’Aran, on va patir un accident de trànsit, xafant-se la cama dreta i lluint les crosses advertint que no era d’una ferida de guerra, quan tants xicots queien als camps de batalla. Havent de fugir acabada la contesa, va exiliar-se a París on va procurar l’amistat de la flor-i-nata dels exiliats espanyols. Tenia una paga de 300 francs de la Generalitat com a director general, però va rebutjar-la quan va aconseguir el càrrec de cap de Correspondència del Servei d’Evacuació dels Refugiats Espanyols, gràcies a haver comprat una màquina per obrir els sobres. El sou li va augmentar a 600 francs, coneixent escriptors i intel·lectuals dels quals s’hi va fer amic preparant l’exili a Amèrica. D’aquí li vingué l’amistat amb el president Tarradellas.
A Mèxic, en arribar-hi, s’hi va nacionalitzar, va fundar l’editorial Atlanta on exercia de director financer, amb dos socis més. Aprengué l’ofici que li donà peu a crear l’any 1946, l’Editorial Grijalbo, obrint sucursals a la majoria de les capitals hispanoamericanes. Va tenir un gran èxit publicant best sellers, engrandint l’editorial i obrint una agència a Barcelona.
Els seus lligams amb Gandesa mai els va perdre. Hi tenia la casa pairal, i el vaig conèixer. Anava amb el meu pare i es van saludar, davant la portalada de l’església arxiprestal. Recordaren temps de l’escola i quan jugaven al futbol. L’any 1993, va prologar un llibre d’economia sobre la Terra Alta, i el presentà a Gandesa al cinema de la SUG, publicat per Caixa Catalunya. Editant en llengua catalana va col·laborar amb un altre il·lustre gandesà, Enric Borràs Cubells, avi de l’actual foto-periodista, Jordi Borràs, creant la col·lecció Plec de Setze. En tornar a Barcelona va obrir noves editorials com Junior, Bibliografies Gandesa, la Grijalbo-Dargaud i l’any 1988 va vendre part de les accions a l’Editorial italiana Mandodari, propietat de Berlusconi. Als 82 anys, va reiniciar-se creant l’Edició Crítica i l’Editorial Serres en record a la família de Gandesa. Va ser guardonat amb el premi Cervantes, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de Barcelona, entre altres distincions. Aquest gandesà que per l’esforç i per qualitats personals va arribar al cim del món editorial, i icona de lideratge, fet per ell mateix, va morir als 91 anys a Barcelona.
