L’Ajuntament de Tortosa ha presentat la seua candidatura al Pla de barris i viles de Catalunya (2025–2029), un programa de la Generalitat que pretén revertir la degradació urbana i social dels nuclis antics. La proposta tortosina, com la de la resta de candidats, abasta tres eixos: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. És precisament en este darrer apartat on sorprèn la decisió del govern municipal d’assignar 1.216.000 euros per a impulsar la Festa del Renaixement “com a eina de cohesió social”.
La Llei 11/2022 de barris i viles de Catalunya establix que l’eix d’acció sociocomunitària té com a finalitat reduir desigualtats, combatre la vulnerabilitat i promoure la igualtat, la salut, l’educació i l’ocupació de qualitat. És a dir, la llei apunta a polítiques públiques que responguen a necessitats estructurals: habitatge digne, inserció laboral, suport a la gent gran o a col·lectius vulnerables, i programes de convivència i cohesió real als barris.
En este context, resulta difícil entendre que la partida més elevada d’este eix se destine a una festa. La Festa del Renaixement, sense dubte, s’ha convertit en un dels símbols culturals de Tortosa i una eina de projecció exterior. Però cal preguntar-se: és esta la prioritat quan se tracta d’un pla de regeneració social i econòmica?
La Ciutat Històrica de Tortosa patix problemes de pobresa estructural, habitatges degradats, manca d’oportunitats laborals i desigualtats que s’han cronificat al llarg dels anys. Si l’objectiu és revertir esta situació, destinar més d’un milió d’euros a esta festa històrica sembla, com a mínim, una aposta desequilibrada.
