El Consell Executiu de la Generalitat va aprovar dimarts el pla director que fixa les actuacions en barrancs del Montsià i el Baix Ebre per a fer en els pròxims cinc anys. Entre les principals línies d’acció hi ha la instal·lació de basses de laminació —petits embassaments vinculats als barrancs per a escampar una pel·lícula uniforme d’aigua— per a diluir els cabals en cas de pluja torrencial, i l’ampliació de lleres en trams on l’estretor actual dificulta el drenatge. L’objectiu és reduir el risc d’avingudes sobtades que poden generar danys materials i afectacions urbanes. S’hi destinaran un total de 37,5 milions d’euros i les actuacions repercutiran en una dotzena de municipis.
El pla no es limita a actuacions estructurals, sinó que incorpora suport tècnic i humà als municipis per a actuar també en zones urbanes on els ajuntaments havien demanat assistència arran del darrer episodi. El Govern vincula este paquet d’inversions a una estratègia d’adaptació climàtica que combina intervencions d’emergència, que ja estan en marxa, amb mesures estructurals de llarg termini per a reduir la vulnerabilitat del territori tant davant de períodes de sequera com de pluja extrema. Les actuacions se basen en criteris tècnics i científics per a gestionar riscos creixents en un context climàtic canviant.
El pla recull un ampli conjunt d’actuacions destinades a millorar la seguretat i funcionalitat de les lleres i infraestructures de diversos municipis del Montsià i el Baix Ebre. A Alcanar, s’hi preveuen intervencions importants als barrancs del Llop, del Mas de Cec, de les Forques-Castellanes i de Sant Jaume, amb la construcció de basses de laminació, la recuperació morfològica de les lleres i la substitució o redimensionament de ponts i canalitzacions fins al mar. També s’actuarà al barranc del Codonyol i l’Aljub, entre Alcanar i la Ràpita, i al barranc de Solito, dins el nucli rapitenc, on s’ampliarà la secció de desguàs. A Amposta, el pla inclou l’endegament dels barrancs d’Oriola i de la Rota, mentre que a Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara i Tortosa es faran treballs d’adequació, ampliació de lleres i reparació de depuradores afectades. També es contemplen actuacions per a consolidar talussos i netejar les lleres en municipis com la Galera, Roquetes, Freginals, Mas de Barberans i Ulldecona.
Execució i agilitat
Un dels municipis on més s’actuarà és Alcanar. Concretament, se faran vuit actuacions. L’alcalde de la població, Joan Roig, ho ha celebrat, però demana que s’actue amb celeritat: “Fem una valoració positiva del pla director, però hem de dir que necessitem que este pla s’execute; tenim bones intencions, però la necessitat vital d’este territori és que s’executen totes les obres que apareixen al pla director en el mínim temps possible, i si és abans de la pròxima tardor, millor”. De la mateixa manera ho veu l’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia, qui demanava incloure el municipi a les actuacions: “Considerem que són obres necessàries per a evitar inundacions que cada cop més afecten la ciutadania que viu a la zona dels voltants del Galatxo”.
Quant a les reticències respecte al pla, la coordinadora Xarxa Aigua Ebre, que integra la PDE, el Gepec i Ecologistes en Acció, ha exposat “el temor que estes actuacions puguen ser només de buidat de les lleres sense tenir en compte les necessàries solucions estructurals basades en la natura”. En canvi, el doctor en geologia Álvaro Arasa sí que veu positiu el pla anunciat pel Govern: “Felicito el Govern, que ha tingut esta valentia, i espero que es puga complir en cinc anys”. La clau està en les mesures preventives i com evitar que les barrancades puguen arribar als nuclis habitats: “Les basses de laminació són una acció ràpida i poden servir per a infiltrar bona part de les avingudes; a la vegada hi haurà estudis detallats de les xarxes pluvials i la situació de cada municipi, perquè hi ha municipis que tenen una infraestructura pluvial que no és suficient”.
D’altra banda, Joan Roig ha alertat que la situació econòmica de l’Ajuntament d’Alcanar és molt complicada, “hipotecada absolutament des del 2018”, perquè només han rebut una petita part dels diners necessaris per a reparar els danys dels aiguats. Explica que els ajuts de l’Estat només cobrixen el 50 % de la despesa i que arriben tard, fet que obliga el consistori a assumir costos que “no pot sostindre”. Per això, defensa un model de subvencions més àgil, que permeta avançar els diners als ajuntaments i apostar per obres preventives i resilients, per a evitar haver de reparar cada any els mateixos desperfectes.
Obres urgents
Mentrestant, però, són importants les accions urgents que s’estan fent per a poder retornar a la normalitat als municipis que han patit les inundacions. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, en una nova visita a la zona afectada, ha explicat que el Govern està duent a terme més d’un centenar d’actuacions, moltes d’elles centrades a arreglar camins perquè els agricultors puguen arribar a les finques. “Vam dir que el Govern seguiria a les Terres de l’Ebre i no pararà la reconstrucció de les afectacions dels aiguats, vam dir que no miraríem de qui són les competències”, va explicar Dalmau des de la Ràpita.
Les actuacions encara duraran les pròximes setmanes. Unes de les obres més importants són la reconstrucció dels dos ponts afectats a la Ràpita, el del carrer Sant Josep i el del carrer Francavila al Mare, on s’invertiran 3 milions d’euros entre tots dos. De moment, ja han començat els treballs per a enderrocar el primer pont, el dels Sequesos, i mentre duren les obres, els vianants podran travessar el barranc per un pas alternatiu. A més, esta setmana s’ha començat a prestar un nou servei d’autobús llançadora.
