El Govern, mitjançant el Departament de la Presidència i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament d’Alcanar han signat aquest matí el Protocol d’intencions per a la gestió integral del risc d’inundació al barranc del Llop, amb l’objectiu de construir les infraestructures hidràuliques necessàries i solucionar el problema històric dels habitatges situats en zona inundable per reduir de manera efectiva el risc d’inundacions a tota la zona d’Alcanar Platja i garantir-ne la seguretat de les persones i els béns. El protocol ha estat signat pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter.
Amb aquest acord, les dues administracions obren el camí per a la renaturalització del barranc del Llop i la solució definitiva al problema històric dels habitatges situats a la zona inundable, una solució que passarà per l’adquisició de mutu acord, sempre que sigui possible, o l’expropiació si s’escau. Generalitat i Ajuntament col·laboraran en un procés, que preveu mesures hidràuliques i mesures urbanístiques i que es desenvoluparà buscant el consens amb els veïns afectats. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Alcanar ja ha iniciat un procés de taxació dels habitatges afectats amb la intenció d’adquirir-los, operació en la qual tindrà el suport de la Generalitat.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha afirmat que “avui acabem amb un deute històric del Govern de la Generalitat amb el municipi d’Alcanar, aquesta era una situació que ja feia massa que durava”. Dalmau també ha indicat que “l’objectiu final és la canalització del barranc però sobretot donar una solució a la problemàtica de les cases que hi ha, una solució que passarà pel diàleg però en què el Govern serà ferm”.
L’alcalde d’Alcanar, de la seva banda, ha agraït “la valentia política i el rigor tècnic del Govern” i ha recordat que la seva població ha patit “cinc catàstrofes naturals en set anys, cosa que demostra que el canvi climàtic no és un futurible, és una realitat”. En aquest sentit, l’àmbit d’Alcanar Platja ha patit en els darrers anys episodis d’inundacions severes, especialment els anys 2021 i 2023, amb precipitacions molt intenses que han provocat danys materials importants i han posat de manifest un risc greu i recurrent per a la població. A aquests antecedents s’hi suma l’impacte de fenòmens meteorològics extrems recents, que evidencien com el canvi climàtic incrementa la freqüència i la intensitat d’aquest tipus d’episodis.
Els estudis tècnics previs elaborats per l’ACA concloïen que, per evitar la inundació de les zones urbanes, calia una actuació hidràulica integral, basada en la combinació de basses de laminació, derivacions de cabals i canalitzacions adequades, a banda d’una solució a la presència d’habitatges en la mateixa llera del barranc. Ara, l’ACA, com preveu el protocol que s’ha signat avui, ha tret a licitació, per valor de 163.360 euros IVA inclòs, la redacció del projecte constructiu per evitar les inundacions a l’àmbit d’Alcanar-Platja, amb especial atenció al sector de la urbanització Estona. El projecte haurà d’incloure la construcció de dues basses de laminació, de 65.000 i 27.500 metres cúbics, la derivació de cabals cap al barranc dels Bandolers i la canalització final cap al mar. Les empreses que hi vulguin concórrer tenen fins el 19 de gener per presentar les seves ofertes.
Un full de ruta clar, estructurat en tres fases
El protocol fixa un full de ruta detallat, que ordena l’actuació en tres grans fases successives i coordinades.
Fase 1: Coordinació dels projectes hidràulics i urbanístic
En aquesta primera etapa, es constituirà la Comissió de Seguiment, integrada per representants de les dues administracions i l’ACA, que serà l’òrgan encarregat de coordinar les actuacions i harmonitzar calendaris. Durant aquesta fase, l’ACA definirà l’abast i el calendari del projecte hidràulic i elaborarà un mapa preliminar d’afectacions. Paral·lelament, l’Ajuntament d’Alcanar, amb el suport tècnic i jurídic finançat pel Departament de la Presidència, iniciarà la documentació necessària per a la reordenació urbanística de l’àmbit del barranc del Llop. Pel que fa a l’adquisició o, en darrer terme, expropiació dels habitatges existents, el procediment s’allargarà en totes les fases ja que la voluntat de les dues administracions és alliberar el barranc del Llop d’immobles el més aviat possible.
En aquest mateix període també es redactarà el projecte hidràulic que ara s’ha licitat i s’iniciaran els primers contactes amb els propietaris dels immobles afectats. A més, l’Ajuntament implantarà igualment mesures d’alerta primerenca, informació i educació a la població, mentre no s’executin les obres definitives. Tot aquest procés s’allargarà fins a finals de l’any vinent.
Fase 2: Aprovacions i definició d’alternatives
Un cop definides les solucions tècniques, l’Ajuntament d’Alcanar tramitarà i aprovarà les modificacions urbanístiques necessàries per reordenar l’àmbit i garantir l’existència dels espais destinats a sistemes fluvials, que ara són sòl urbà. Al mateix temps, l’ACA aprovarà el projecte constructiu de les obres hidràuliques. Aquesta fase pot allargar-se fins a la primavera de l’any 2027.
Fase 3: Execució
La darrera fase correspondrà a l’execució de les obres hidràuliques, d’acord amb el projecte aprovat. Un cop finalitzades, l’ACA recepcionarà les noves infraestructures i en transferirà la titularitat a l’Ajuntament d’Alcanar, que n’assumirà la conservació i el manteniment. Aquest període inclourà també les actuacions de restitució morfològica i renaturalització del barranc, amb l’objectiu de consolidar-lo com a sistema fluvial funcional i resilient davant futurs episodis de pluges intenses. Aquesta fase del projecte es pot allargar fins a primers de l’any 2029 tot i que a finals del 2027 ha hi haurà màquines sobre el terreny per iniciar les obres de les infraestructures hidràuliques.
Un acord basat en la coordinació, la transparència i la sostenibilitat
El protocol estableix com a principis rectors de l’acord la complementarietat entre les solucions hidràuliques i urbanístiques, la proporcionalitat i la mínima afectació possible, la transparència i la informació contínua a la ciutadania, així com la sostenibilitat ambiental i la renaturalització del sistema fluvial.
Amb la signatura d’aquest protocol, les dues administracions refermen la seva voluntat de treballar conjuntament per protegir la població, reforçar la seguretat del territori i adaptar-lo als reptes climàtics del futur.
