Enguany va morir-se mon cosí amb només quaranta-sis anys. Així, com si res. En dos mesos una malaltia se’l va menjar com si el seu cos estigués fet de molletes de pa.
Un company de faena ha patit un càncer de tiroides. Li han obert mig coll per extirpar-li la maleïda bestiola.
Una altra companya ha estat a l’UCI durant set dies per culpa d’un conductor boig. Té tot el cos trencat.
Una amiga s’ha separat del seu home, amb tot el que comporta esta merda de quan s’acaba l’amor.
Una amistat ha deixat de ser-ho per passar a ser una cosa ben diferent que no sabria com definir. I fa llàstima, molta llàstima.
He anat a Barcelona i m’ha envaït una sensació d’eufòria quan he escoltat algú parlar en català. Que trist.
Un amic ha anat de viatge a l’altra punta del món i ha sentit parlar català. Encara hi ha esperança!
Els amics de tota la vida del meu marit s’han retrobat després de molts anys distanciats. Quan estan junts, sembla que no hagi passat el temps. I això és brutal.
Quan tothom pensava que seria fadrí pels segles dels segles, una persona molt estimada ha trobat l’amor. Em fa feliç.
Fent tard a la faena, un company va trobar-se un accident de trànsit que acabava de passar. Sort que aquell matí se li havien enganxat els llençols.
El metge li ha dit a ma mare que és benigne. Festa Major!
Mai es mor allò que no s’oblida. A mon cosí el tenim més present que mai. I des que no hi és, tots ens estimem una mica més.
Totes estes coses han passat el 2025. I la majoria s’escapen al nostre control. Formen part de l’atzar, que és la cosa més cruel i a la vegada més bonica.
Aquí va una llista de motius als que hauríem d’aferrar-nos per sobreviure el 2026: les converses amb la gent que estimes, el primer dia de vacances, l’olor de caldo quan entres a casa de la iaia, pujar a la muntanya i omplir els pulmons d’aire, baixar al Delta i fer el mateix, la sensació després de fer esport, la pluja, quan llegeixes la primera pàgina d’una novel·la, l’olor de la terra humida, quan estàs segur que tens la raó però no tens ganes de discutir, la xocolata i els pistatxos, els dissabtes a la tarda, despertar-te i veure el seu somriure, que els dolents no guanyen, el sexe (sigue sol o acompanyat), obrir un regal, agafar un avió. I riure. Riure molt. Riure fins que ens caiguen les llàgrimes.
