La gran quantitat d’aigua que va caure a la tardor al Montsià manté el nivell freàtic alt a la zona més propera al riu i a la part baixa d’Amposta —que abans del creixement de la ciutat estava configurada per ullals— i té negats els aparcaments subterranis d’una vintena d’edificis residencials privats de la ciutat, sobretot del nucli antic i de les zones de Valletes i els Xiribecs. A més a més, esta aigua acumulada al subsol no dixa de brollar i obliga els veïns a bombar-la contínuament o a intentar rebaixar-ne el nivell amb mètodes d’evacuació manuals. En un edifici del carrer de Terol, on 3Cat va enregistrar imàtgens esta setmana, porten des del dia de Sant Esteve bombant aigua. L’aigua ha fet malbé l’ascensor i bona part dels béns que guardaven als trasters, espais que també han quedat afectats en molts d’estos edificis.
L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, admet que això havia passat alguna vegada, però mai amb tanta afectació com ara. A part dels 20 pàrquings amb aigua acumulada, on molts veïns no poden ni dixar-hi els cotxes, en altres edificis de la ciutat també s’han produït filtracions d’aigua en diferents graus. “Molts aparcaments se van construir en una època en què no plovia tant i amb materials pitjors”, argumenta Tomàs, qui explica a esta publicació que estos dies també han calgut bombaments d’aigua constants per a no haver d’aturar les obres que l’Ajuntament està executant al carrer Sebastià Joan Arbó, on part de les actuacions s’han promogut per a millorar tot just la xarxa de recollida d’aigües pluvials.
Optimitzar les canalitzacions de pluvials per a evitar inundacions dels carrers ha sigut una de les prioritats del govern municipal d’ERC. Ara, amb el desbordament d’aqüífers i rius subterranis per l’acumulació d’aigua de pluja durant la tardor, Tomàs explica que l’aigua bombada pels veïns per a alliberar els aparcaments s’aboca parcialment a la xarxa de clavegueres i això està fins i tot esquitxant el funcionament de la depuradora municipal, ja que l’aigua hi arriba “massa neta”, segons relata el batlle.
La cadena no és fàcil de trencar. L’Ajuntament mantindrà la consigna de continuar amb la separació de les xarxes de clavegueram i de pluvials. Les comunitats de propietaris dels edificis afectats, per la seua banda, haurien d’afrontar obres d’aïllament molt costoses per a girar full d’una problemàtica que no és nova, però sí creixent.
El precedent del 2020
El juny del 2020 se va viure l’últim episodi destacat d’excés d’aigua als aqüífers amb repercussió sobre aparcaments subterranis. Va ser l’any del temporal Gloria (al gener) i en alguns garatges se va mantindre la inundació durant sis mesos. A més a més, com ara, per molt que s’extrega aigua amb bombes, fins que no baixa el nivell freàtic de forma natural l’aigua no marxa.
Alguns arquitectes proposaven aleshores construir micropous per a extraure l’aigua de forma puntual abans que s’acumulés i provoqués escletxes per on sortir a l’exterior. Cinc anys després, i en un context de major recurrència de pluges violentes i quantioses, la situació s’ha fins i tot agreujat, i no només en espais privats. Al parc municipal dels Xiribecs, on després del 2020 ja es va canviar la lona del fons del llac per una estructura de formigó per a reduir l’impacte del subsol saturat d’aigua, ara la pressió de l’aigua subterrània ha arribat a aixecar esta plataforma de formigó i caldrà tornar a intervindre-hi.
