L’esllavissada d’un mur al Castell de Paüls (Baix Ebre) ha posat al descobert una important troballa. Les restes recollides en superfície constaten la presència d’un possible jaciment iber o anterior, del qual no se’n tenia cap indici fins ara. El conjunt de fragments de ceràmica ibèrica i diversos elements de la primera edat del Ferro o final del Bronze constaten aquestes ocupacions humanes en la Protohistòria, al turó paülsenc. En la prospecció arqueològica també s’ha trobat fragments de ceràmica medieval i d’etapa andalusina -pels acanalats de la decoració-, i al rebliment del marge afectat ha aparegut una bala de fusell i una llauna de conserva de les que alimentaven les tropes a la Guerra Civil.
La troballa ha agafat per sorpresa els arqueòlegs i l’Ajuntament de Paüls. Del Castell, ubicat a la part més alta del turó del poble, se’n coneixien els vestigis medievals i s’intuïen els islàmics, però mai s’havia trobat ni documentat cap element anterior. La primera vegada que la fortalesa apareix documentada és el 1168, quan el rei Alfons I, el Cast, el va donar a diversos cavallers. El complex defensiu va passar per diverses mans fins al 1239, quan Joan Despuig va concedir la carta de poblament als habitants del poble. Actualment, del castell en queden importants parts de la muralla i alguns panys constructius i l’església de la Nativitat de Santa Maria, que està integrada dins del recinte defensiu.
L’acumulació de pluja va provocar fa unes setmanes una esllavissada en un tros dels murs contemporanis que envolten l’església. Abans de reconstruir-lo, es va fer un control arqueològic “senzill“, una revisió de les terres remogudes per l’esllavissada i una inspecció en superfície per tot el recinte del castell. L’arqueòleg Ramon Ferrer, de l’empresa IBER, va recollir desenes d’elements de ceràmica i la sorpresa ha estat trobar-hi fragments ibèrics i preibèrics.
“Aquí al castell de Paüls no s’havia documentat fins ara una ocupació humana tan antiga“, ha remarcat Ferrer. L’alcalde Enric Adell ha reconegut que estan “molt contents” amb aquesta “agradable sorpresa“. “Sabíem de l’ocupació medieval i probablement andalusina, i en qüestió d’uns dies hem passat del segle X, a constatar ocupacions al segle lV o V anE (abans de la nostra Era). Hem fet un salt de quinze o vint segles en la història del poble“, ha remarcat el batlle.
Futures actuacions
Les restes recollides en la intervenció preliminar es conservaran al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i l’equip de govern de Paüls no descarta fer noves intervencions per conèixer més detalls del jaciment protohistòric. El consistori ultima un projecte de consolidació i rehabilitació de les muralles i de la torre amb el finançament del 2% Cultural, després que es recuperés la titularitat del recinte, que tenia l’estat espanyol. “Ara encara hi ha més ganes de continuar investigant quines ocupacions humanes hi havia al nostre poble. Dona il·lusió per continuar aprofundint en aquest projecte de recuperació del castell i també de la història del nostre poble, que té més segles del que pensàvem“, ha dit Adell.
L’arqueòleg Ramon Ferrer avala aquesta necessitat d’aprofundir en l’estudi del turó del Castell de Paüls. De fet, es té constància del poblament dels Ports en l’etapa iber i anterior, però Ferrer apunta que és ara que s’han començat a fer “alguns avenços” i actuacions, com la del jaciment de Malladrets, al municipi veí d’Alfara de Carles. “En barrancs i altres punts, òbviament, hi havia poblament durant la protohistòria, i ara comencem a veure algunes coses, com descobrir que aquí al Castell de Paüls hi hauria hagut algun assentament humà estable en època preibèrica i ibèrica“, ha explicat.
Les peces protohistòriques
La troballa més important al Castell de Paüls són els onze fragments amb característiques “habituals” dels jaciments de l’època ibera del Baix Ebre. Són de “pastes de color marronós i ataronjat, amb tacte rugós i polsós, i amb franges internes de tonalitat més fosca (pastes ‘Sandwich’)“. Hi ha un tros de la vora d’una tenalla del tipus coll de cigne, una forma molt habitual entre el repertori ibèric que s’ubicaria entre els segles V anE i I anE. També destaquen quatre seccions de ceràmica protohistòrica modelada a mà, que “tenen un aspecte molt groller i moltes partícules de desgreixant de grans dimensions, i pastes de tonalitat més aviat fosca“. Aquests fragments poden ser anteriors l’època ibèrica, possiblement de la primera edat del Ferro (segles VIII – VI anE), o del Bronze Final (segles XIII – IX anE).
Ceràmica medieval i andalusina
De la coneguda etapa d’ocupació medieval de la fortalesa de Paüls també s’han trobat vestigis. Hi ha ceràmica grisa (s. XII – XIII), ceràmica comuna decorada amb línies de manganès, una vora de gibrell (baixa Edat Mitjana) o un petit fragment de plat decorat amb blau de cobalt del segle XV. Una mica més moderna és una orelleta d’escudella, decorada amb reflex metàl·lic, i que segurament dataria del segle XVI.
Entre la ceràmica medieval hi ha un conjunt de possible datació protohistòrica, una vora d’olla, amb perfil en ‘S’, “una forma molt senzilla que es repeteix de manera habitual al llarg dels segles“, i tant podria pertànyer a la primera edat del Ferro com als segles XII – XIII. També destaquen dos fragments decorats amb acanalats d’aparença andalusina que “com a mínim, permeten no descartar de manera absoluta l’ocupació andalusina del castell“, segons els arqueòlegs. Es tracta d’un coll d’olleta amb acanalats, “una forma molt habitual al repertori vascular andalusí“.
Restes modernes
El fragment ceràmic més modern és un fons de plat petit, una tapadora de vaixella ‘à taches noires’, producció originària del nord d’Itàlia que es va fer popular a Catalunya a finals del segle XVIII amb el nom de “vaixella de dol“. Podria datar de les ocupacions carlines del castell durant les guerres civils d’aquest segle. Finalment, al rebliment del mur caigut, s’ha recuperat una bala de fusell i una llauna de conserva de les que alimentaven les tropes durant la Guerra Civil.
