Quan una persona ingressa a l’Hospital Santa Creu de Jesús no ho fa només amb un diagnòstic sota el braç. Hi arriba amb una història vital, amb una família —o sense—, amb una casa que potser no està adaptada, amb una xarxa de suport fràgil o inexistent. En este espai invisible, on la medicina sovint no arriba, és on el treball social sanitari esdevé imprescindible.
A l’Hospital Santa Creu, centre d’atenció intermèdia de referència a les Terres de l’Ebre, els treballadors socials formen part d’un engranatge discret però essencial. La seua faena no sempre es veu, però condiciona decisivament com i quan una persona pot tornar a casa, si ho pot fer amb seguretat i dignitat, o si necessita un recurs alternatiu. “No hi ha alta mèdica sense alta social”, recorda Cinta Mauri, resumint una idea que els professionals del centre tenen molt interioritzada. Cinta Mauri, junt amb Cinta Fabà, Anna Rodríguez i Mònica Tomàs, configuren l’equip de treballadores socials de l’hospital.
El moment crític: l’alta hospitalària
Un dels punts més delicats del procés assistencial és l’alta. Clínicament, el pacient pot estar preparat; socialment, no sempre. Situacions de dependència sobrevinguda, famílies exhaustes, habitatges no adaptats o recursos socials inexistents poden convertir l’alta en un autèntic coll d’ampolla del sistema. És en este moment quan el treball social sanitari actua com a pont entre l’hospital, els serveis socials i la comunitat. “Valorem la situació personal de cada pacient, l’escoltem, l’orientem i coordinem els recursos necessaris perquè la recuperació no s’ature a la porta de l’hospital”, explica Anna Rodríguez.
Una realitat cada cop més complexa
L’atenció intermèdia ja no és només territori de persones grans fràgils. A l’Hospital Santa Creu hi arriben cada vegada més pacients jóvens amb malalties cròniques complexes, persones en situació de soledat no desitjada o en contextos de pobresa i exclusió social. Esta nova realitat posa en evidència un canvi en la cartera de serveis socials que tradicionalment s’ha enfocat principalment cap a la gent gran. Els treballadors socials se troben gestionant situacions que no encaixen en els circuits clàssics, amb recursos escassos i llistes d’espera per a la Llei de dependència que s’allarguen durant mesos.
El treball en equip
El treball interdisciplinari és un dels pilars del funcionament de l’Hospital Santa Creu. Infermeria, medicina, fisioteràpia, psicologia, educadora social, TCAI, terapeuta ocupacional i treballadora social compartixen informació i decisions. Però esta col·laboració té límits quan les ràtios de professionals socials són insuficients. “Sense temps i sense presència estable, el treball social acaba sent reactiu, no preventiu”, lamenta Mònica Tomàs. La manca de recursos humans obliga sovint a prioritzar urgències, dixant poc marge per a la detecció precoç del risc social, clau per a evitar reingressos i estades hospitalàries prolongades.
Humanitzar l’hospital
Malgrat les dificultats, el treball social sanitari continua sent un dels principals factors d’humanització de l’atenció i un pilar fonamental en el funcionament de l’Hospital Santa Creu. Escoltar, acompanyar, ajudar a prendre decisions en moments de fragilitat extrema forma part del dia a dia d’estos professionals. “Quan la burocràcia ens dona un respir, el que més ens agrada és passar temps amb les persones, escoltar-les i acompanyar-les”, explica Cinta Fabà. En un sistema cada cop més medicalitzat, el treball social sanitari recorda que la salut depèn també de les condicions de vida, del suport social i de la dignitat amb què s’afronta la malaltia.
Mirar endavant
Les treballadores socials coincidixen que reforçar el treball social sanitari no és només una qüestió de plantilles. “Cal que el sistema de salut del nostre país, i per extensió tota la societat, aposte per una integració real dels sistemes sanitari i social, que permeta agilitzar circuits, adaptar recursos a la realitat actual i garantir una atenció equitativa al territori”.
El futur del sistema sanitari, segons estes professionals, passa inevitablement per enfortir el treball social per a fer front a l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat i les desigualtats. “Reconèixer el rol de les treballadores socials dins dels equips interdisciplinaris no és només un tema professional, sinó una aposta per una sanitat més justa, eficient i centrada en les persones”.
