Manolo Tomàs, la veu més emblemàtica de la lluita ciutadana per la defensa del riu Ebre rebrà el pròxim 23 de febrer el Premi Valor Ebrenc 2025, atorgat pel setmanari l’ebre, en reconeixement de la seua trajectòria com a activista social al capdavant de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Esta distinció coincidix amb el 25è aniversari d’este moviment social, clau en la defensa del territori. En esta entrevista repassa les principals fites de la lluita, analitza el nou Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre i reflexiona sobre l’estat actual de la mobilització social a les Terres de l’Ebre.
Dilluns rebrà el Premi Valor Ebrenc. Què representa este guardó per a vostè i per a la PDE en un moment de noves tensions hidrològiques?
Per a la Plataforma en Defensa de l’Ebre és un reconeixement tremendament important. A nivell personal és molt agradable, però m’agrada entendre’l sobretot com un premi col·lectiu. La PDE és una mena de cooperativa on tothom aporta el que pot, quan pot i quan creu que és necessari. Per tant, faig extensiu este guardó a tota la gent que n’ha format part al llarg d’estos 25 anys i a totes les persones que han lluitat en defensa del riu i del nostre futur com a territori.
De tots estos 25 anys, quina és la fita de la qual us sentiu més satisfet?
La PDE pot sentir-se especialment satisfeta de les grans mobilitzacions que vam ser capaços d’organitzar arreu de l’Estat. Vam aconseguir situar el riu Ebre i el seu futur al calendari polític espanyol. Personalment, la mobilització que més em va impactar va ser la manifestació de Brussel·les. Una societat capaç d’enviar milers de persones al centre d’Europa, en ple hivern, amb un viatge llarg i en condicions precàries, per a defensar el seu riu, demostra una força extraordinària. Aquell dia vaig pensar que un moviment així no podia ser mai derrotat.
Després de tants anys de lluita, percep un cert cansament i desmobilització en la societat ebrenca?
No crec que hi haja cansament. El que passa és que la societat se mobilitza quan percep un perill clar i imminent. Ara la situació és més complexa i confusa. El discurs institucional ha canviat. Ja no es parla obertament de transvasaments, sinó d’interconnexions de xarxes o d’aprofitament de recursos suposadament no utilitzats. Tot això genera confusió. A més, a diferència de fa 25 anys, ara es veu clarament una mercantilització de l’aigua, és a dir, l’aigua com a negoci. També apareixen comunitats de regants o entitats que reclamen gestionar l’aigua amb criteris econòmics. Este escenari és més difícil d’explicar i d’afrontar, i estem en una fase de preparació i anàlisi davant del nou pla hidrològic que s’està començant a debatre.
Quines són les objeccions principals de la PDE al nou Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre?
Hi ha dos grans objeccions. La primera és la manca de compromís jurídic real amb la problemàtica del delta de l’Ebre. Se’n parla molt, se fan fotos i declaracions, però no hi ha prou mesures amb garanties legals sòlides. La segona qüestió és que el pla no resol problemes estructurals com el dèficit de sediments, que és clau per a la supervivència del Delta. A més, s’introduïx el concepte de modernització de regadius, que pot semblar positiu, però sovint implica invertir en sistemes més eficients i, alhora, ampliar la superfície de reg. No es tracta de grans ampliacions com les previstes l’any 2001, sinó d’actuacions puntuals en zones concretes, cosa que dificulta que es perceben com un impacte global sobre el riu. Però la suma de petites actuacions també té conseqüències.
De quina manera penseu que la societat civil i les entitats ebrenques poden influir en la redacció del Pla Hidrològic de l’Ebre?
El mecanisme formal és la presentació d’al·legacions. El que ens ha sorprès és que no hi haja al·legacions conjuntes del territori i que, fins i tot, n’hi haja que plantegen reduir el cabal ecològic en èpoques de sequera al tram final del riu. Això ens preocupa molt, perquè els impactes ambientals i socials al tram final poden ser greus. Nosaltres presentarem al·legacions i demanarem que algunes siguen debatudes. I, si veiem que el procés avança en una direcció que considerem perjudicial, cridarem la societat ebrenca a decidir si cal tornar a mobilitzar-se. La nostra experiència és clara perquè quan ens mobilitzem, ens tenen en compte i quan estem aturats, ens ignoren. Si cal fer pressió, la farem.
La setmana passada us vau reunir amb el president de la CHE, Carlos Arrazola, i amb el cap de l’Oficina de Planificació, Miguel García. Com va anar la trobada?
La reunió va ser positiva i molt tècnica. Volíem dixar clar que, pel que fa a les dades de l’Ebre, no hi ha consens i que nosaltres no acceptarem una reducció del cabal ambiental al tram central del riu. En canvi, sí que estem d’acord que l’aigua que arriba a les badies siga tinguda en compte com a cabal ecològic. Per a nosaltres és una qüestió de blindar jurídicament el futur del territori. Ells entenen el nostre posicionament, però treballen d’acord amb els documents que reben. Actualment en tenen dos de les Terres de l’Ebre: un que proposa reduir el cabal al tronc central del riu; i el nostre, que defensa garantir el futur de les badies sense tocar el cabal ambiental. Reduir-lo tindria conseqüències importants perquè dificultaria el transport de sediments, afavoriria la penetració de la falca salina i reduiria la qualitat de l’aigua. Això ja no afectaria només el Delta, sinó també aqüífers i pous de la resta del territori.
En relació amb la gestió dels sediments, vau fer demandes concretes?
Sí. Vam traslladar que la gestió dels sediments al Delta no s’ha fet correctament en el marc de l’actual pla hidrològic. És cert que s’han mogut arenes, però s’han tret del camp de regates de Mequinensa, amb una funció diferent de la prevista en la planificació hidrològica. Des de la CHE admeten que és un tema molt complex, però que cal afrontar-lo. Estan pendents d’informes, però nosaltres els vam demanar que no es limiten als informes i que comencen a fer proves sobre el terreny. Els papers poden dir una cosa o una altra, però les actuacions reals requerixen calendari, inversions i temps. La conca de l’Ebre té 350 embassaments susceptibles de millores per a facilitar el pas de sediments.
Amb la proposta de la Taula de Consens de reduir el cabal ecològic de l’Ebre en temps de sequera per a garantir aigua als regadius, s’ha produït un divorci entre la PDE i els regants?
No sé si es pot parlar de divorci, però sí que tenim clar que nosaltres no ens mourem ni un milímetre de la nostra postura. Els arguments per a rebaixar el cabal ecològic no ens semblen sòlids, responen a interessos econòmics concrets que respectem, però que no compartim. Nosaltres no formem part de la Taula dels ajuntaments i comunitats de regants. Hi vam ser convidats en el seu moment, però entenem que el seu enfocament, centrat sobretot en el litoral, és diferent del nostre. La PDE treballa per a frenar la regressió, l’enfonsament i la salinització del Delta amb una visió global de la conca. Respectem la seua posició, però no la compartim. Creiem que calen mesures a mitjà i llarg termini, no decisions pensades només per a resoldre urgències immediates.
L’Ebre té prou recursos per a garantir el cabal ecològic al tram inferior?
Depèn de la política de regadius. Tal com està plantejada actualment, és complicat. Si es continua ampliant la superfície regada, el futur del riu és molt limitat. En canvi, si s’ordenen i es regulen millor els regadius, se reduïx la pressió sobre el riu i augmenten les possibilitats de mantindre’n la salut. És un tema polític, però també de sentit comú. Si volem garanties de subministrament en el futur, cal preservar i millorar el que tenim. El problema és que sovint se pensa a curt termini, i això és una mala política per a gestionar un recurs tan essencial com és el riu.
Com afectaria una reducció del cabal ecològic en temps de sequera a l’ecosistema del Delta?
L’efecte més immediat seria l’augment de la penetració de la falca salina. Amb la reducció plantejada i la disminució d’aportacions pel canvi climàtic, la falca podria superar Tortosa i afectar captacions d’aigua potable de diversos municipis. També s’alteraria la temperatura de l’aigua i l’aportació de nutrients al mar, amb afectacions a l’aqüicultura i a la pesca. Les conseqüències serien ambientals, però també econòmiques. A la vegada, si s’accepta reduir el cabal ambiental a l’estiu, tal com proposen els set ajuntaments i les comunitats de regants, se pot generar un suposat excedent susceptible de ser venut. Això podria reactivar dinàmiques de transvasaments. Per això, en els pròxims mesos impulsarem una tasca pedagògica a les Terres de l’Ebre per a explicar clarament què està en joc. No és una qüestió puntual, sinó de futur. Cal que la ciutadania entenga les propostes, els riscos i les alternatives per a poder prendre decisions informades.
La proposta que planteja la Taula de Consens és reduir el cabal ecològic un 20 %, no?
Sí. Parlem d’una reducció del cabal ecològic durant quatre mesos a l’any. I no són quatre mesos qualssevol, són precisament els mesos en què el riu necessita més aigua per a arribar al mar, els més crítics, especialment si es produïx un episodi de sequera que també afectarà a tot el llevant peninsular. En certa manera, esta reducció del cabal ecològic és un cavall de Troia i pot tindre repercussions molt importants de cara al futur del territori.
En quin sentit parla d’un cavall de Troia?
En el sentit que pot generar un efecte sobrant. L’estratègia de la PDE és blindar jurídicament el futur del territori. Però blindar-lo a l’alça, no a la baixa. Si comencem acceptant rebaixes en el cabal ecològic, el que fem és obrir la porta a noves demandes i a una possible consolidació d’estes reduccions. El que ens sorprèn és que, d’entrada, ja es plantegen rebaixes. Nosaltres sempre hem defensat que qualsevol demanda s’hauria de fer a l’alça, reforçant la protecció del riu, no debilitant-la.
El transvasament de l’Ebre cap a Barcelona o Castelló és encara avui una amenaça?
Totalment. És una amenaça clara i vigent. Actualment hi ha sobre la taula la interconnexió de xarxes, és a dir, la connexió de les canonades del Consorci d’Aigües de Tarragona amb les del sistema Ter-Llobregat, que abastix l’àrea de Barcelona. A més, fa poc, en un debat organitzat pel diari Segre a Lleida, amb la presència del president de la CHE, se va posar damunt la taula que una comunitat de regants important de Lleida estaria disposada, si se’ls ajuda a modernitzar els regadius, a vendre l’aigua sobrant a Barcelona. Això suposaria un transvasament des del Segre directament cap a Barcelona. En realitat, el que ha canviat no és el fons, sinó les formes i els noms. Abans se parlava de transvasament, ara es parla d’interconnexió de xarxes o d’altres fórmules tècniques. Però el risc continua existint.
Quines repercussions pot tindre per a l’Ebre la modificació de la Directiva Marc de l’Aigua?
És una altra gran preocupació. La nostra lluita, des del punt de vista jurídic, només se pot defensar amb arguments mediambientals. La Directiva Marc de l’Aigua és una de les principals línies de protecció que tenim. Si es modifica a la baixa, podria tindre repercussions molt importants en la nostra capacitat de defensa jurídica del riu. Ens preocupa que, sota determinades pressions, se puga rebaixar el nivell d’exigència ambiental. També he de dir que, a través de la xarxa europea d’entitats en defensa de l’aigua, s’ha activat un treball per a defensar el manteniment de la directiva i, fins i tot, per a reforçar-ne la implementació. En els pròxims mesos, probablement cap al maig o juny, hi haurà moviments en este sentit al Parlament Europeu. Per a nosaltres és clau que la directiva no es modifique a la baixa. Si es manté o s’enfortix, tindrem més eines per a continuar la lluita jurídica en defensa del riu. Si es debilita, les dificultats seran molt més grans.
