Darrere la porta d’un quiròfan s’hi concentra una de les expressions més exigents de la medicina moderna. Precisió, rapidesa, coordinació i confiança són ingredients imprescindibles perquè una intervenció quirúrgica es desenvolupe amb garanties. A la Clínica Terres de l’Ebre (CTE), esta complexitat se traduïx en una activitat quirúrgica intensa, consolidada i amb un fort arrelament al territori. L’àrea quirúrgica de la CTE disposa de tres quiròfans que poden treballar de manera simultània, una zona prequirúrgica i una altra de postquirúrgica (reanimació). Cada any s’hi realitzen unes 4.500 cirurgies, una xifra estable que reflectix tant la confiança de la ciutadania com el paper de la clínica com a suport al sistema públic de salut i a les mútues.
Treball en equip
En cada intervenció hi ha un mínim de vuit professionals implicats: cirurgians, anestesiòleg, infermeria quirúrgica, TCAI i zelador. Un engranatge on tothom és imprescindible. “Tots els que entrem en un quiròfan som necessaris. Aquí el concepte d’equip se porta al màxim, perquè ens hi juguem molt”, explica Ramon Escurriola, infermer quirúrgic i director d’Infermeria de la CTE. Una de les particularitats del centre és que, habitualment, el metge que ha visitat el pacient és també qui l’opera, fet que genera un clima de confiança difícil d’assolir en hospitals de grans dimensions. “Això crea una relació molt directa amb el pacient i reforça la seguretat i la tranquil·litat abans d’entrar a quiròfan”, afegix Escurriola.
Protocols segurs
La seguretat quirúrgica és un dels pilars del servei. Abans de cada intervenció hi ha un procés rigorós de preparació i verificació, amb protocols establerts que minimitzen riscos i errors. “Tenim protocols molt estrictes que garantixen que la cirurgia ha seguit tot el procés previ de preparació, i també fem un seguiment molt acurat del postoperatori i de l’alta a domicili”, destaca Davínia Bertomeu, infermera quirúrgica i supervisora de l’àrea. La identificació correcta del pacient, la higiene de mans, l’ús segur dels medicaments, el control del dolor postoperatori o la prevenció de caigudes formen part d’un sistema de seguretat treballat de manera constant per diferents grups professionals de la clínica.
Tracte més humà
Tot i l’alta tecnificació, el pacient continua sent el centre de l’activitat quirúrgica. A la CTE s’ha fet una aposta clara per humanitzar el quiròfan, especialment en el cas dels infants. “El pacient és la prioritat. Volem apropar-nos-hi per a transmetre confiança i tranquil·litat”, explica Bertomeu. “En el cas dels xiquets, permetem que els pares estiguen amb ells fins al moment de la intervenció i també durant la reanimació”. Els professionals remarquen que la presència de la família ajuda a reduir l’angoixa i contribuïx al bon desenvolupament de la cirurgia. “Nosaltres no podem substituir els pares; al contrari, ens ajuden perquè tot vaja bé”, afegix.
Especialitats quirúrgiques
La Clínica Terres de l’Ebre oferix un ampli ventall d’especialitats quirúrgiques. Entre les més habituals hi ha les hèrnies inguinals i abdominals, hemorroides, colecistectomia, cataractes, pròtesis de genoll i maluc, artroscòpies, cirurgia d’otorrinolaringologia, columna o cirurgia plàstica.
Referents en cirurgia vascular i maxil·lofacial
El centre és referent a les Terres de l’Ebre en cirurgia vascular (varius) i maxil·lofacial, dos especialitats que destaquen a la Clínica Terres de l’Ebre. “Som el centre que més operacions fa al territori d’estes especialitats, amb professionals qualificats per a intervindre estes patologies”, subratlla Escurriola.
Canvis tecnològics
La manera d’operar ha canviat radicalment en les últimes dècades. La cirurgia actual és menys invasiva, més ràpida i amb recuperacions molt més curtes. “Abans, una colecistectomia podia durar dos hores; avui se fa en uns vint minuts, amb tres petites incisions”, explica Escurriola. La tecnologia ha permès reduir temps quirúrgics, riscos i complicacions, però també ha incrementat el nivell d’exigència dels professionals. “Som persones molt executives, acostumades a donar el màxim sota pressió. Aquesta faena t’ensenya a relativitzar moltes coses, però a concentrar-te molt en allò realment important”, afegix.
Formació permanent
El quiròfan de la CTE també és un espai de formació i transferència de coneixement. Cada curs hi passen estudiants d’Infermeria de la URV i de tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) de l’Institut de l’Ebre, a més de la participació constant en jornades formatives internes i externes. “La formació contínua és imprescindible per a mantindre els estàndards de qualitat i seguretat”, apunta Bertomeu.
Institució amb història
Amb més de 80 anys d’història, la Clínica Terres de l’Ebre s’ha consolidat com un centre de referència sanitari al territori. Una confiança que els professionals noten també fora de la clínica. “Una de les coses més gratificants és trobar-nos pacients pel carrer que ens reconeixen i ens agraïxen la faena, tot i que dins del quiròfan som ben poc reconeixibles”, explica Bertomeu. Mirant al futur, el principal repte és retindre el talent format al territori. “Marxen molts professionals. Cal trobar la manera que els metges i infermeres que es formen aquí s’hi acaben quedant”, conclou Escurriola.
