Lāendometriosi Ć©s una patologia inflamatòria que es produeix quan teixit similar al de lāendometri creix fora de lāĆŗter i provoca sĆmptomes com dolor menstrual intens, dolor durant les relacions sexuals, fatiga o problemes de fertilitat. Segons lāOrganització Mundial de la Salut (OMS), afecta aproximadament el 10% de les dones en edat reproductiva, una xifra que equival a prop de 190 milions de dones al món.
Segons el Departament de Salut, trenta-tres de cada 100 dones amb dolor pelviĆ agut i fins a 50 de cada 100 dones amb esterilitat poden presentar endometriosi. En adolescents simptomĆ tiques, la prevalenƧa de lāendometriosi Ć©s del 49% quan hi ha dolor pelviĆ crònic i del 75% quan el dolor no respon a tractament mĆØdic¹.
Tot i aquesta prevalenƧa, el diagnòstic sovint arriba tard. Diversos estudis indiquen que el retard diagnòstic pot situar-se entre set i deu anys², en part perquĆØ el dolor menstrual continua normalitzat socialment. āDurant molts anys sāha transmĆØs la idea que la regla ha de fer mal, però un dolor que impedeix fer vida normal no Ć©s normal i sāha de consultarā, explica Gemma MartĆnez, llevadora de CODITA.
De fet, la dismenorrea āel dolor associat a la menstruacióā Ć©s molt freqüent. Estudis epidemiològics indiquen que entre el 50% i el 90% de les dones joves experimenten dolor menstrual³ que en molts casos Ć©s lleuger però quan impedeix estudiar, treballar o fer vida social, pot ser un senyal dāalerta.
La primera consulta sovint Ʃs amb la llevadora
En molts casos, la llevadora és la primera professional sanità ria a qui les dones expliquen que pateixen dolor menstrual intens.
Aquest primer contacte Ć©s clau per detectar possibles signes dāendometriosi. āEn la consulta, la llevadora valora la intensitat del dolor, si respon als analgĆØsics habituals i si sāacompanya dāaltres sĆmptomes, com ara dolor en les relacions sexuals, molĆØsties digestives o afectació de la vida quotidianaā assenyala MartĆnez.
Certament, des dels serveis dāAtenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), les llevadores tambĆ© participen en el seguiment de tractaments hormonals de baixa complexitat, com els anticonceptius orals o el dispositiu intrauterĆ amb levonorgestrel (DIU hormonal), que poden ajudar a reduir els sĆmptomes.
Alhora, aquestes professionals sanitĆ ries poden activar la derivació cap a unitats especialitzades quan els sĆmptomes suggereixen un possible cas dāendometriosi complexa. Aquesta coordinació assistencial Ć©s clau per reduir el retard diagnòstic i evitar complicacions, especialment en dones amb desig gestacional.
Lā impacte en la salut mental
El dolor crònic associat a lāendometriosi tambĆ© pot tenir conseqüències psicològiques importants.
De fet, diversos estudis cientĆfics han observat una major prevalenƧa dāansietat, depressió i estrĆØs emocional en dones amb aquesta malaltia, especialment quan el diagnòstic es retarda o el dolor interfereix en la vida diĆ ria.
āEl dolor crònic no nomĆ©s afecta el cos, tambĆ© impacta en lāestat dāĆ nim i en la qualitat de vida. Les llevadores tambĆ© acompanyem aquest vessant emocionalā, destaca MartĆnez.
Per tot això, des de CODITA destaquen el paper fonamental de les llevadores no nomĆ©s en la identificació del dolor sinó en la seva prevenció, donant consells sobre alimentació antiinflamatòria: prioritzar fruita, verdura, fibra i aliments rics en omega-3, i reduir carns vermelles, alcohol i cafeĆÆna, sucres refinats i greixos trans; fer exercici fĆsic moderat amb activitats com caminar, nedar o practicar ioga que poden ajudar a reduir el dolor grĆ cies a lāalliberament dāendorfines, fer exercicis del sol pelviĆ per ajudar a relaxar la musculatura que sovint estĆ en tensió pel dolor crònic; i, finalment, cuidar el benestar emocional: demanar suport psicològic pot ser Ćŗtil quan el dolor persistent afecta lāestat dāĆ nim o la qualitat de vida.
Finalment, recordar que āles llevadores som una peƧa clau per trencar el silenci al voltant del dolor menstrual i ajudar les dones a rebre lāatenció que necessitenā, conclou Gemma MartĆnez.


