L’endometriosi és una patologia inflamatòria que es produeix quan teixit similar al de l’endometri creix fora de l’úter i provoca símptomes com dolor menstrual intens, dolor durant les relacions sexuals, fatiga o problemes de fertilitat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta aproximadament el 10% de les dones en edat reproductiva, una xifra que equival a prop de 190 milions de dones al món.
Segons el Departament de Salut, trenta-tres de cada 100 dones amb dolor pelvià agut i fins a 50 de cada 100 dones amb esterilitat poden presentar endometriosi. En adolescents simptomàtiques, la prevalença de l’endometriosi és del 49% quan hi ha dolor pelvià crònic i del 75% quan el dolor no respon a tractament mèdic¹.
Tot i aquesta prevalença, el diagnòstic sovint arriba tard. Diversos estudis indiquen que el retard diagnòstic pot situar-se entre set i deu anys², en part perquè el dolor menstrual continua normalitzat socialment. “Durant molts anys s’ha transmès la idea que la regla ha de fer mal, però un dolor que impedeix fer vida normal no és normal i s’ha de consultar”, explica Gemma Martínez, llevadora de CODITA.
De fet, la dismenorrea —el dolor associat a la menstruació— és molt freqüent. Estudis epidemiològics indiquen que entre el 50% i el 90% de les dones joves experimenten dolor menstrual³ que en molts casos és lleuger però quan impedeix estudiar, treballar o fer vida social, pot ser un senyal d’alerta.
La primera consulta sovint és amb la llevadora
En molts casos, la llevadora és la primera professional sanitària a qui les dones expliquen que pateixen dolor menstrual intens.
Aquest primer contacte és clau per detectar possibles signes d’endometriosi. “En la consulta, la llevadora valora la intensitat del dolor, si respon als analgèsics habituals i si s’acompanya d’altres símptomes, com ara dolor en les relacions sexuals, molèsties digestives o afectació de la vida quotidiana” assenyala Martínez.
Certament, des dels serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), les llevadores també participen en el seguiment de tractaments hormonals de baixa complexitat, com els anticonceptius orals o el dispositiu intrauterí amb levonorgestrel (DIU hormonal), que poden ajudar a reduir els símptomes.
Alhora, aquestes professionals sanitàries poden activar la derivació cap a unitats especialitzades quan els símptomes suggereixen un possible cas d’endometriosi complexa. Aquesta coordinació assistencial és clau per reduir el retard diagnòstic i evitar complicacions, especialment en dones amb desig gestacional.
L’ impacte en la salut mental
El dolor crònic associat a l’endometriosi també pot tenir conseqüències psicològiques importants.
De fet, diversos estudis científics han observat una major prevalença d’ansietat, depressió i estrès emocional en dones amb aquesta malaltia, especialment quan el diagnòstic es retarda o el dolor interfereix en la vida diària.
“El dolor crònic no només afecta el cos, també impacta en l’estat d’ànim i en la qualitat de vida. Les llevadores també acompanyem aquest vessant emocional”, destaca Martínez.
Per tot això, des de CODITA destaquen el paper fonamental de les llevadores no només en la identificació del dolor sinó en la seva prevenció, donant consells sobre alimentació antiinflamatòria: prioritzar fruita, verdura, fibra i aliments rics en omega-3, i reduir carns vermelles, alcohol i cafeïna, sucres refinats i greixos trans; fer exercici físic moderat amb activitats com caminar, nedar o practicar ioga que poden ajudar a reduir el dolor gràcies a l’alliberament d’endorfines, fer exercicis del sol pelvià per ajudar a relaxar la musculatura que sovint està en tensió pel dolor crònic; i, finalment, cuidar el benestar emocional: demanar suport psicològic pot ser útil quan el dolor persistent afecta l’estat d’ànim o la qualitat de vida.
Finalment, recordar que “les llevadores som una peça clau per trencar el silenci al voltant del dolor menstrual i ajudar les dones a rebre l’atenció que necessiten”, conclou Gemma Martínez.
