Des del 1981, només 29 persones o entitats vinculades a les Terres de l’Ebre han sigut distingides amb la Creu de Sant Jordi, d’entre les prop de 1.900 que s’han concedit en total: un 1,5 %. El primer ebrenc a rebre este reconeixement va ser l’escriptor Artur Bladé, l’any 1984. Nascut a Benissanet, Bladé va mantindre sempre un fort vincle amb el territori. A més de la seua obra literària, també va exercir el periodisme en diverses publicacions de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Els escriptors ocupen un lloc destacat entre els premiats. El tortosí Ricard Salvat s’hi va incorporar l’any 1996. Escriptor i director teatral, Salvat és una figura clau del teatre català contemporani i fundador de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Un any més tard, el 1997, també era reconegut el poeta Gerard Vergés, una de les veus més singulars de la literatura catalana. Vergés va fer del seu tortosinisme una expressió literària i vital, convertint la llengua catalana en una autèntica bandera de dignitat i compromís.
A esta presència d’autors cal sumar-hi altres noms com Manuel Pérez Bonfill, reconegut el 2010, i Joan Salvador Beltran, guardonat el 2016, que reforcen el pes de la literatura en el conjunt de distincions ebrenques.
També formen part d’esta llista figures que, tot i no haver nascut a les Terres de l’Ebre, hi han mantingut una estreta vinculació. És el cas del periodista Tomàs Alcoverro, amb lligams a Gandesa, distingit el 2006, o de Federico Mayor Zaragoza, vinculat a Tortosa, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2005.
Altres ebrencs que han obtingut la Creu de Sant Jordi són Ferran Arasa (arqueòleg, 2021), Joan Grijalbo (editor, 1989), Pere Ribera (empresari, 1992), Miquel Querol (musicòleg, 1988), Curt Wittlin (filòleg, 1999), Francesc Todó (empresari, 2003), Rafael Foguet (empresari, 2004), Josep Subirats (polític, 2002), Francesc Xavier Ciuraneta Aymí (bisbe, 2010), Tomàs Gil (empresari, 2013), Jesús Massip (historiador i escriptor, 2015), la Banda Municipal de Música d’Alcanar (entitat cultural, 2018) i Joan Panisello i Chavarria (artista, 2022).
Pel que fa a la presència femenina, no va ser fins al 2003 que una dona ebrenca va rebre este reconeixement. Aquell any, Mercè Pla va trencar més de dos dècades d’invisibilització, esdevenint un referent en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. Tot i alguns avenços, la representació femenina continua sent minoritària. Posteriorment, han sigut distingides també la historiadora Victòria Almuni, l’artista Mari Chordà i l’escriptora Zoraida Burgos.
En l’àmbit col·lectiu, l’Observatori de l’Ebre va ser la primera entitat del territori a rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1987. Un centre de referència científica que, precisament enguany, tornarà a ser protagonista com un dels indrets privilegiats per a observar l’eclipsi solar del 12 d’agost. Altres entitats distingides són la Societat Musical La Lira Ampostina (1995), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (2005), la Reial Arxiconfraria de la Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa (2017) i el Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta (2023).
CANDIDATURES 2026
Josep Sánchez Cervelló
Josep Sánchez Cervelló és historiador i una de les figures acadèmiques més reconegudes en l’estudi de la història contemporània i la memòria democràtica. Ha sigut proposat per l’entitat Amics i Amigues de l’Ebre, que en destaca la seua trajectòria rigorosa i el compromís amb la divulgació històrica. La seua obra ha contribuït a aprofundir en episodis clau del passat recent i a situar el territori en el mapa del coneixement acadèmic.
Hospital Verge de la Cinta
L’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta és el centre sanitari de referència de les Terres de l’Ebre. Enguany celebra 50 anys al servei de la ciutadania, consolidat com un pilar fonamental tant en l’atenció mèdica com en la cohesió territorial. Al llarg de la seua trajectòria, ha tingut un paper clau en episodis especialment delicats, com la tragèdia dels Alfacs o la pandèmia de la covid-19.
Banda Música Benissanet
La Banda de Música de Benissanet és una entitat cultural amb un profund arrelament al municipi i al conjunt de les Terres de l’Ebre, on la música de banda és tot un fenomen. Amb dècades d’història, la banda riberenca ha mantingut viva la tradició musical i ha fomentat la formació de generacions de músics. Més enllà de la seua activitat artística, és també un espai de cohesió social i identitat col·lectiva.
