El European Water Movement, juntament amb organitzacions com Enginyeria Sense Fronteres, European Environmental Bureau, ClientEarth i EPSU, que inclouen el moviment català Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha reclamat al Parlament Europeu que no es faça una reinterpretació a la baixa de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), la normativa europea de protecció de les masses d’aigua, ja que comportaria una major contaminació dels rius i una pèrdua de biodiversitat, i subordinaria la protecció de l’aigua als interessos industrials i a la cursa per les matèries primeres crítiques: des del liti fins al grafit, fins a 34 d’identificades per la Unió Europea. El debat se va fer dimarts organitzat per l’eurodiputada d’Esquerra Diana Riba i Vicent Marzà, de Compromís, tots dos membres del grup dels Verds, i el socialista César Luena (S&D).
La Comissió Europea ha plantejat revisar la DMA amb l’objectiu d’eliminar barreres normatives a l’obtenció de matèries primeres crítiques [vitals per a l’economia i la transició ecològica] sense dixar de garantir uns nivells òptims de protecció del medi ambient. Els partits amb posicions més conservacionistes i les plataformes ecologistes ho veuen com una qüestió política. “Sabem que necessitem matèries primeres per a la transició, però si això implica destruir rius i llacs, no podem anomenar-ho transició”, va afirmar l’eurodiputada Diana Riba, que va avisar que, si cal, els moviments de defensa del medi ambient tornaran a sortir al carrer, com a l’any 2000 a les Terres de l’Ebre. En este sentit, el representant de la PDE en la jornada, Josep Sabaté, va reivindicar el valor de la DMA: “Va suposar un punt d’inflexió en el pols als carrers contra el Plan Hidrológico Nacional. Les directives ambientals europees, d’Aigua, Aus i Hàbitats, juntament amb la mobilització social, van ser una peça fonamental per a aturar les grans obres hidràuliques del govern d’Aznar”. Sabaté abunda que la situació del riu Ebre i del Delta no és òptima, per la falta d’aigua i de sediments, i, per tant, el que caldria debatre és “com aplicar més i millor” la DMA.
Al seu torn, Vicent Marzà va advertir que “la contaminació de l’aigua per nitrats o pesticides no és una excepció, és estructural. Introduir noves excepcions al principi de no deteriorament [no dixar les aigües més contaminades] no és simplificar, és desregular”. Marzà va afegir que territoris com Catalunya o el País Valencià fa anys que experimenten “una situació de màxima sequera”, no només pel canvi climàtic, sinó també pel desenvolupament de projectes urbanístics per a desenvolupar sectors com el turisme, argumenta. “El que tenim clar és que, si esta directiva es reobre, tornarà a posar pressió sobre el territori i sobre les persones”, va resumir
Efecte en cadena
La Directiva Marc de l’Aigua és una de les normatives més avançades de la UE en protecció ambiental. Cléo Moreno, de ClientEarth, ha alertat que “Europa encara està pagant els costos de la contaminació minera del passat; no hauríem de repetir els errors del passat”. Dante Maschio, d’Enginyeria Sense Fronteres, aproxima també el problema al territori: “Després de la mineria vindrà el lobby agroalimentari i tots els altres. Ens preocupa l’efecte en cadena d’una revisió com esta. A l’Estat espanyol, gràcies a la Directiva, hem aconseguit aturar transvasaments i establir un control rigorós del riu Ebre i els seus afluents”.
Més de 200.000 persones van participar el 2025 a Europa en la consulta pública sobre legislació ambiental, reclamant més protecció i més democràcia.
