Convertir l’actual línia de molt alta tensió (MAT) en una nova infraestructura de transport energètic que siga més potent, fiable i, al mateix temps, una oportunitat per al territori que recorre. És el punt de consens i, a la vegada, el repte del Govern de la Generalitat, les administracions locals, el sector empresarial i també de Redeia —l’antiga Red Eléctrica—, la companyia impulsora del projecte. La necessitat de generar noves activitats econòmiques i fer un territori més atractiu gràcies a la nova línia elèctrica Escatrón-Els Aubals- La Secuita ha centrat el primer Fòrum Ebre, l’espai de debat organitzat pel Setmanari l’Ebre, que va tindre lloc el passat 27 de març al centre cultural Magatzem de Rita, a Ascó.
L’esdeveniment va reunir gran part dels sectors implicats en el projecte de renovació de la línia elèctrica actual, com la delegada de Redeia a Catalunya, Trinidad Sala; la directora general d’Energia de la Generalitat, Marta Morera; un bon nombre d’alcaldes i alcaldesses i regidors de les Terres de l’Ebre i de municipis de les comarques del Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell; la delegada del Govern al Camp de Tarragona, Lucía López; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; el president de Pimec a l’Ebre, Joan Antoni Caballol; i diferents representants del sector empresarial i social del territori.
L’acte va comptar amb una taula redona, moderada pel director del Setmanari l’Ebre, Òscar Meseguer, on totes les posicions van coincidir en la necessitat de poder convertir l’actual línia elèctrica en una nova font de desenvolupament econòmic i social de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. “Totes les línies elèctriques han de servir el territori per on transcorren, i no han de ser una infraestructura extractiva, sinó que han de generar riquesa”, va emfatitzar el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Flix, Francesc Barbero, durant la taula redona del Fòrum Ebre.
La millora de la infraestructura que ha projectat Redeia se percep com un actiu fonamental per a les empreses del territori. “Veiem com hi ha projectes que s’estan perdent perquè no hi ha la dotació de potència necessària”, va lamentar el president de Pimec a l’Ebre, Joan Caballol. Per això, va argumentar que “la nova línia ha de servir per a millorar la potència, tindre més qualitat en el subministrament elèctric i que tant les empreses com les llars se puguen beneficiar de la nova infraestructura”.
La delegada de Redeia a Catalunya, Trini Sala, va recollir les seues peticions i va assegurar que la línia “ha de donar resposta a les demandes del territori”. “Tenim subestacions arreu del territori, com la dels Aubals, i hem d’atendre les necessitats de tot el sud de Catalunya”, va assenyalar. La directora general d’Energia de la Generalitat, Marta Morera, va assegurar que “la nova línia té beneficis tant des del punt de vista econòmic com també social i ambiental” i dona resposta a la planificació del Govern de desplegament d’energies renovables, “que defuig d’un model lineal de grans centrals productores i aposta per la descentralització arreu del país”.
La nova línia ha de servir per a atendre l’augment del consum elèctric previst per a les pròximes dècades i, sobretot, per a electrificar sectors amb forta dependència dels combustibles fòssils, com la indústria del polígon químic de Tarragona. A més, tant la Unió Europea com la PROENCAT —l’eina que planifica el desplegament elèctric a Catalunya— se fixen com a objectiu que el 50 % de l’energia produïda el 2030 siga d’origen renovable i, segons Morera, la nova línia és “fonamental” per a assolir l’objectiu. També per a la delegada de Red Eléctrica, que argumenta que “l’actual infraestructura es va construir fa més de cinquanta anys, i s’ha de modernitzar per adaptar-se als reptes de futur i que sigui beneficiosa per tot el sud de Catalunya”.
Redeia ha sol·licitat ja l’autorització per a construir la nova línia, que triplicaria la potència de l’actual. Instal·laria un doble circuit no lineal de 400 kV i 220 kV i, en alguns trams, transcorreria de forma paral·lela a la línia actual, que es desmantellaria un cop entrés en funcionament la nova infraestructura. El traçat recorre 181 km entre Escatrón —a Saragossa— i la Secuita —al Tarragonès—, i afectaria 28 municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès. A banda, també ampliaria la subestació dels Aubals, a Garcia, que passaria a tindre una potència de 440 kV. El temps estimat de construcció és de tres anys i la tramitació podria allargar-se encara prop d’un any.
La delegada de Redeia va reconèixer que estos projectes poden generar inquietud en la seua fase inicial, sobretot entre els propietaris afectats i els ajuntaments. “Però un dels punts fonamentals del projecte és el diàleg i atenem de forma personalitzada a tots els afectats”, va destacar Sala. “Volem que sigui un procés transparent, i tenim especial interès que les al·legacions que es presentin ens ajudin a millorar el projecte i a fer-lo més eficient i vinculat al territori”, va argumentar.
El model d’Ascó
Ascó va acollir el Fòrum Ebre dedicat al transport energètic. És una de les poblacions afectades per la nova línia elèctrica de Redeia i, a banda, la població catalana que produïx més energia elèctrica, per la presència de les dos centrals nuclears. L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, va reivindicar que la línia de transport ha de subministrar energia al municipi i al seu entorn i, a la vegada, ha de ser un valor afegit per a poder tirar endavant nous projectes econòmics a la zona. Ribes va argumentar que les polítiques de diversificació econòmica que s’estan impulsant entorn de les centrals nuclears “necessiten comptar amb unes xarxes elèctriques que estimulen les inversions empresarials, que truquen a la porta però que necessiten energia per a materialitzar-se al territori”. L’alcalde d’Ascó ha posat com a exemple l’ampliació del polígon del municipi, “que ja suscita molt interès entre diverses empreses disposades a invertir, generar riquesa i llocs de treball, però que no ho faran si no compten amb unes xarxes robustes i un subministrament elèctric estable i a preus competitius”. Tot plegat amb l’objectiu que “aprovem l’assignatura pendent que tenim al país: la del reequilibri territorial”.
La subestació dels Aubals és una infraestructura clau per a la gigafactoria d’intel·ligència artificial
Móra la Nova optarà a acollir una de les gigafactories d’intel·ligència artificial que impulsarà la Comissió Europea. Estos centres necessiten un abastiment de grans quantitats d’energia elèctrica i una xarxa fiable. El president de l’empresa pública L’Energètica va assegurar, a l’inici de Fòrum Ebre, que “la subestació dels Aubals és una infraestructura fonamental per la gigafactoria”. “Si Móra la Nova és la candidata de l’Estat a acollir-la és per aquesta subestació, i aquí es veu la importància que tenen les infraestructures energètiques per al territori”, va argumentar. Per això, va definir el projecte de la nova línia elèctrica entre Escatrón i la Secuita com a “imprescindible” per a l’electrificació i la descarbonització de la indústria, el transport i el consum domèstic.
El projecte de la nova línia elèctrica de Redeia preveu l’ampliació de la potència de la subestació dels Aubals, a Garcia. “La gigafactoria es podrà fer gràcies als Aubals, però també depén de la línia i la seva ampliació i volem fer possible tot el que es necessiti per esta nova oportunitat”, va assegurar la delegada de Redeia, Trini Sala.
Trinidad Sala, delegada de Redeia a Catalunya: “La nova línia atén les necessitats econòmiques de tot el sud de Catalunya”
nUn dels eixos principals de la descarbonització és l’electrificació. Actualment, tenim una línia elèctrica que va ser dissenyada fa més de cinquanta anys i no respon a les necessitats actuals. Volem que, a més, sigui una infraestructura beneficiosa per tot el territori i que atengui les necessitats econòmiques del territori. Volem, a més, establir un diàleg amb totes les parts afectades i que puguem resoldre les seves inquietuds mentre també ens ajuden a millorar el projecte.
Marta Morera, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya: “Hem de passar a un model distribuït, basat en l’electrificació i la descarbonització”
Catalunya ha de passar d’un model energètic lineal, amb grans centres de generació que transporten l’energia però que potser no la posen a disposició del territori. Ara, hem de passar a un model distribuït, amb més centrals productores repartides pel territori, i que electrificaran l’economia de tot el territori per reduir la dependència dels combustibles fòssils. La nova línia elèctrica suposarà tant un benefici econòmic, social com mediambiental per al país.
Francesc Barbero, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Flix: “Som a les portes d’una nova industrialització i només la podem aprofitar si tenim energia”
Totes les línies elèctriques, en xarxa, tenen sentit si acaben servint els territoris on s’instal·len, i no si esdevenen una infraestructura extractiva; han de ser un actiu que genere riquesa per on transcorren. Cal no repetir errors i treballar perquè la Ribera puge en una nova industrialització. Ara parlem de projectes de tecnologia digital, amb la gigafactoria de Móra la Nova o els centres de dades a Flix. Faltarà energia i cal que la línia genere un desenvolupament i no siga un transvasament cap a altres zones.
Joan Caballol, president de PIMEC Terres de l’Ebre: “Ara ja ens trobem que hi ha empreses que no poden vindre per falta de potència”
En estos moments ja ens trobem amb empreses que no poden tirar endavant els seus projectes al territori per falta de llum. No ens podem permetre perdre l’oportunitat que suposa la nova línia elèctrica. Hem d’utilitzar el sentit comú i posar a disposició la infraestructura a les petites i mitjanes empreses, que són activitats econòmiques arrelades al territori i que creen ocupació als nostres pobles. Cal que agilitzem al màxim el projecte i que puga ser una realitat aviat.
