L’Ajuntament de Roquetes, com a administració més propera al ciutadà, ha estat sempre a primera línia a l’hora de garantir la cohesió social i l’acollida. No obstant això, la recent proposta de regularització d’immigrants impulsada pel Govern de l’Estat ha situat administracions locals com la nostra en una tessitura molt complicada. Des del municipalisme, ens trobem davant d’un escenari on les decisions es prenen als despatxos del govern espanyol, a Madrid, però les conseqüències —i la feina— recauen directament sobre les nostres esquenes.
Un volum de feina desbordant
La implementació d’aquest procés de regularització ha suposat una allau burocràtica sense precedents per a la nostra estructura administrativa. Els serveis d’atenció al ciutadà i el departament de padró s’han vist literalment desbordats, amb un total de cinc treballadors i treballadores municipals destinats a aquesta tasca. No parlem només de tramitar papers; parlem de centenars d’hores d’atenció, d’assessorament i de gestió documental que han col·lapsat el funcionament ordinari de la casa. Cap recurs i cap ajuda per part del govern espanyol, el responsable que ens ha derivat aquesta feina.
Hi ha tensió del personal. Els nostres treballadors i treballadores públics estan sotmesos a una pressió extrema. Gestionar aquest volum de feina amb els recursos actuals no només és difícil, sinó que posa en risc la salut laboral i l’eficiència dels serveis que prestem a la resta de veïns i veïnes. Aprofito per agrair el sobreesforç i implicació dels nostres treballadors públics, que amb la seva professionalitat i dedicació intenten prestar tots els serveis, els de sempre, i els sobrevinguts, amb les mínimes afectacions.
Conseqüentment, hi ha una despesa que no es veu: cada tràmit té un cost. Més hores extres, més recursos materials i una reorganització forçada dels departaments que, inevitablement, acaba traduint-se en una despesa econòmica que l’Ajuntament de Roquetes ha d’assumir en solitari.
El pes de les ‘competències impròpies’
El problema de fons és el de sempre. Espanya proposa, però els municipis paguen. Ens trobem davant d’una nova ‘competència impròpia’. El govern socialista llança grans anuncis en matèria de polítiques migratòries, però aquests no venen acompanyats d’una partida pressupostària que compensi l’esforç dels ens locals. També ens ha passat amb altres serveis i prestacions que hem hagut d’augmentar per donar resposta a les necessitats i demandes creixents de la ciutadania, però en canvi, el govern espanyol continua sense actualitzar les seves aportacions per afrontar aquesta realitat. No podem permetre que el finançament dels ajuntaments sigui la guardiola que solucioni les mancances de planificació de l’Estat.
Un compromís amb Roquetes
Vull ser molt clar: el nostre compromís amb la convivència i el benestar de tothom que viu a Roquetes és ferm. Però precisament per protegir aquest benestar, cal alçar la veu davant l’Estat. No podem permetre que l’Ajuntament es converteixi en una oficina de l’Estat sense recursos. Exigim una corresponsabilitat real. Si el govern d’Espanya impulsa una mesura d’aquesta magnitud, ha de dotar els ajuntaments dels mitjans tècnics i econòmics necessaris. En cas contrari, s’està posant en perill la qualitat dels serveis públics de proximitat i la capacitat de resposta d’una institució que, per sobre de tot, es deu als seus ciutadans.
Seguirem treballant per Roquetes, però demanem respecte i recursos per a l’administració que mai tanca la porta: el vostre Ajuntament.
