Les restes d’Ernesto Morales Casado, procedents d’una fossa comuna a la presó d’Orduña (Biscaia), ja descansen al cementeri d’Amposta, on va nàixer i va tindre dos fills abans que la Guerra Civil li estronqués el projecte de vida. Segons la informació recollida per l’Institut de Memòria, Convivència i Drets Humans Gogora, del govern basc, l’ampostí Ernesto Morales va ser detingut el setembre de 1938 —en plena Batalla de l’Ebre— a Saragossa, on va ser empresonat i condemnat a 12 anys i un dia per auxili a la rebel·lió. El 26 d’abril del 1939, va ingressar a la presó provincial de Tarragona i, abans de morir el 23 d’abril del 1941 a la presó d’Orduña, encara va passar pels centres penitenciaris de Ciudad Rodrigo (Salamanca) i Castuera (Badajoz). Cinc presons diferents i un mateix infern. A Orduña hi van morir 63 presos barons entre març i juny del 1941, data en què es va tancar la presó. En el cas d’Ernesto Morales, que tenia 33 anys, el certificat de defunció indica que va morir per una hemorràgia gàstrica.
Els descendents d’Ernesto Morales Casado van rebre les restes este dimecres, 27 de maig, al cementeri d’Amposta, de mans del director de Gogora, Alberto Alonso. A l’acte també hi van participar l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, i membres de la corporació municipal. Gogora, que seria l’equivalent al Memorial Democràtic de la Generalitat, ha destacat que el paper de l’Ajuntament d’Amposta ha sigut “molt rellevant” per a poder localitzar els successors d’Ernesto i poder-ne creuar les mostres d’ADN per a fer la identificació. Un d’estos descendents és Àlex Morales, de 53 anys i actual president de la Càmara Arrossera del Montsià. En conversa amb este periòdic, Àlex explica que el seu pare, un dels dos fills d’Ernesto i que també és mort, tenia només sis anys quan Morales Casado va morir a la presó. Però tot i l’absència de records vivencials directes, admet que la família ha viscut amb expectació el retorn de les restes: “Encara que ni la vídua ni els dos fills siguen vius, se tanca un cercle i fa molta il·lusió que este home descanse aquí”.
També van participar a l’acte les netes Anna, Neus i Mar Morales. Àlex, el més jove, relata que no havia tingut l’oportunitat de tindre gaire informació abans que el Govern basc hi contactés, l’any passat, com a interlocutor per part de la família. “Ma iaia es va tornar a casar i moltes coses de les que van passar a la guerra, com a tantes famílies, se van silenciar, tot i que el fet de la mort de mon iaio tampoc se va amagar i ma iaia, encara que va refer la seua vida i va tindre dos fills més, segur que el devia tindre interioritzat”, detalla Àlex Morales.
Dos ebrencs més
El net menut de qui s’ha convertit en el primer identificat català de la fossa d’Orduña admet que si bé sabien que Ernesto Morales estava enterrat allà, no s’havien plantejat la possibilitat de recuperar el seu cos fins que el Govern basc va prendre la iniciativa en el marc de les seues polítiques de memòria. “Avui el que posem en valor és la faena de l’institut Gogora a l’hora de traure i identificar estes persones”, agraïx. La fossa del cementeri va ser exhumada en tres campanyes diferents (2014–2022 i 2024) i se n’han recuperat 93 cossos, 31 dels quals han pogut ser identificats. “Encara que no tingues la mateixa estima que tens a qui està amb tu, a este home se li va robar la vida i és una injustícia. Hi ha molta gent encara en presons i cunetes, i han de descansar a casa seua”, demana Àlex a les administracions responsables.
Entre els 62 cossos encara sense identificar, figuren, segons les dades de Gogora, 19 catalans, entre els quals hi haurien dos ebrencs més: el tortosí Juan Ebrich Puig i Daniel Fabra Serres, natural de Benissanet.
