Un estudi del criminòleg ampostí Vicent Esteller, que es va presentar durant la primera edició de la Jornada Criminologia, Comunitat i Cultura, constata un descens de la criminalitat a Amposta durant la segona dècada d’este segle (2010–20) acompanyat d’un increment dels delictes contra la salut pública, vinculats bàsicament al tràfic i consum de substàncies estupefaents en espais públics. El treball, però, considera que este augment és “atribuïble en part” a una major activitat de detecció policial. Esta pressió de les forces de seguretat, juntament amb intervencions ambientals com ara millores en l’enllumenat públic i en espais públics o la concentració d’espais d’oci en àmbits determinats, hauria ajudat a combatre, des d’un punt de vista criminològic, el tràfic i consum delictiu de drogues a la capital del Montsià, on el 2018 l’Ajuntament va enderrocar un grup d’immobles convertits en focus d’ocupacions il·legals i punt de venda de droga: les cases del Lligallo.
Esteller situa el punt d’inflexió una mica abans, amb la promoció de la figura de l’inspector de la Policia Local i el pas d’un model policial no definit a un de mixt, de tolerància zero i de proximitat amb la ciutadania, “per a poder detectar millor i de primera mà els problemes”. Tot plegat validaria algunes de les polítiques de seguretat i de transformació social impulsades per l’actual equip de govern d’Amposta. Almenys així ho va interpretar l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, amb motiu de la jornada, que es va fer a La Lira Ampostina.
L’estudi d’Esteller conclou que tant la disminució de la criminalitat durant la dècada anterior —les últimes dades oficials també apunten un descens del 5,1 % de la criminalitat a Amposta el 2025— com una major detecció de delictes de tràfic i consum de drogues “són coherents amb determinades aportacions de la literatura criminològica sobre les oportunitats delictives i el context urbà”. També llança un interrogant: si l’abordament de la problemàtica a Amposta no l’hauria desplaçat a municipis de l’entorn.
Cenyit a Amposta, el document planteja la necessitat d’elaborar un pla integral de seguretat i prevenció a la ciutat —exposada per proximitat a l’entrada delictiva d’estupefaents a través del delta de l’Ebre—, amb mecanismes d’avaluació sistemàtica i amb la participació de professionals especialitzats com ara criminòlegs.
Quant a les dades, el treball quantifica que els Mossos van registrar a Amposta entre 2017 i 2020 un total de 84 detencions per delictes contra la salut pública, als quals caldria afegir més de 50 per part de la Policia Local. La policia municipal va fer en tres anys 17 operatius i 40 entrades i registres. Tot just és en esta època de més acció policial quan repunta la criminalitat i, concretament, els delictes contra la salut pública.
Esteller vol posar el focus en la necessitat d’actuar abans que els jóvens facen 18 anys i en el fet que les polítiques municipals haurien contribuït a “reduir la normalització i l’aprenentatge de conductes delictives vinculades al món de les drogues”. L’estudi també destaca els resultats del programa de prevenció del consum Planet Youth, d’inspiració islandesa i que ha aconseguit que el consum de drogues i alcohol entre jóvens de 15 i 16 anys d’Amposta s’haja reduït prop de la mitat entre el 2019 i el 2024. A més a més, els adolescents s’inicien més tard en el consum.
