Jaume Baró Torres va nàixer a Ginebra el 1975, però els seus pares són de Lleida, on la família va tornar cinc anys després. Graduat en Economia i en Administració i Direcció d’Empreses, ha desenvolupat una llarga trajectòria tècnica a Barcelona Activa fins a arribar a director executiu d’Empresa i Emprenedoria. El 2024 va ser nomenat secretari d’Economia de la Generalitat i va agafar el timó del Fons de Transició Nuclear, un instrument històric de revitalització de les àrees que s’han de desnuclearitzar en breu.
Com a president de l’òrgan de governança del Fons Nuclear, què suposa per a vostè haver sigut el primer a agafar les regnes d’un nou instrument tan potent?
Quan vaig agafar la carpeta del Fons Nuclear, vaig veure que hi havia un pressupost molt important de 70 milions d’euros anuals, que calia distribuir amb un esperit constructiu. Eren els primers anys i encara no hi havia una planificació estable sobre el que calia fer i com. L’únic que s’havia distribuït era l’anualitat 2023, de quasi 70 milions i mig a escot entre els municipi. Es va fer una bestreta de 174.000 euros a cada Ajuntament i calia formalitzar compromisos de cada municipi. També s’havien destinat fons a convocatòries d’ajuts ja existents de la Generalitat. És un projecte molt bonic de desenvolupament local, però calia tenir-lo ben armat i anar-lo construint amb l’òrgan de govern.
Què s’hi ha trobat?
El repte principal era el de la governança. Has de prendre decisions i aprovar-les amb 33 vots, amb només dos vots del Govern, el meu i el d’ACCIÓ [agència pública per al creixement de les empreses], i la resta de tots els agents del territori, cadascú amb les seues coses: els consells comarcals, l’alcalde més gran i el més petit, sindicats, Pimec, les cambres de comerç. No hi falta ningú, i la governança s’entreveia complexa. El més complicat és harmonitzar l’interès general i els interessos de cadascú. Vaig decidir que baixaria una vegada al mes i intentaria estar molt a prop. El que calia era assolir una previsibilitat, amb unes línies d’ajuts estables, que donen seguretat a la inversió. Això era necessari tant per a les empreses com en l’àmbit de la gestió interna. No cal fer invents cada any. Si ens funciona la línia de millora a la competitivitat, doncs mantenim-la.
Què ha deparat l’última reunió de l’òrgan de governança, a Gandesa?
Hem fet balanç de la convocatòria d’empreses. Tenim un 50 % més de sol·licituds d’ajut que l’any passat. També ha sigut important justificar bé i fer el seguiment dels projectes del primer any, quan es van repartir els diners entre els ajuntaments, abans d’obrir els fons als projectes de les empreses. En esta última sessió de treball hem plantejat la qüestió de l’habitatge. Des del Fons Nuclear també podem fer política d’habitatge. Així ho permet la modificació del decret del 2025, la que va ampliar els sectors finançables, i no podem impulsar la transició nuclear si no hi ha llocs on viure. Podem ajudar a comprar solars i a fer habitatge. Hi ha reptes bonics més enllà de les convocatòries d’ajuts. Una operació molt potent és la que vam fer amb sòl industrial a Bot i Móra d’Ebre, on hi havia demanda empresarial però l’Incasòl no podia acabar els polígons perquè el preu que es podia oferir a les empreses no era viable. Posar-hi benzina dels fons per a fer possible l’operació ha permès obrir el cel als ajuntaments i a empreses com Blai Peris, a Bot.
Quin balanç fa, de les inversions directes dels ajuntaments del primer exercici?
Primer, teníem com a data límit el 31 de desembre del 2025, però vam veure que molts ajuntaments podien tenir problemes tècnics per a fer les contractacions. Vam aprovar un Decret llei (19/2025) per a permetre que estos diners es poguessen planificar i executar fins al 30 d’abril del 2028. Això ha estat clau per a transmetre tranquil·litat i ha donat oxigen als ajuntaments, juntament amb la secretaria tècnica exercida des dels consells comarcals i en un marc de relació estreta amb la secretaria d’Empresa.
S’hi sent còmode, com a president de l’òrgan de governança?
M’hi sento ben reconegut. Em porto bé amb els diferents agents econòmics i socials del territori, potser també perquè soc de Lleida i això facilita la proximitat i la sintonia. Soc el secretari d’Empresa i vinc de Barcelona, sí, però em faig càrrec de qui són i com treballen.
Els àmbits que han de rebre injecció estan força estipulats: reindustrialització, transició energètica, desenvolupament agroalimentari, turisme, comerç, explotacions agràries o autònoms. Queda algun sector per a beneficiar?
Tenim pendent una demanda específica del sector pesquer, però no em preocupa especialment perquè podem jugar amb algunes de les línies que ja té en marxa la Generalitat i reforçar-les o fer el que calga. Tenim a les empreses i als agricultors i un cop estudiem si entra la pesca i com, tindrem completada la base dels ajuts per al client final. Ara el repte són les actuacions transversals. Per exemple, la connectivitat. Quan baixo, sovint arribo marejat o sense cobertura.
Però això ho poden arreglar els fons nuclears?
Els fons nuclears no han de substituir el que ja fa el Govern de la Generalitat, però sí que ho poden accelerar. Per posar un exemple, si hi ha un pla nacional del Govern per a posar antenes de comunicació a tot el país, els fons poden ajudar a cobrir més i millor les zones Penta 1 i Penta 2. Estic convençut que este territori serà el territori del país que creixerà més en esta legislatura.
Creu que hi haurà temps per a visibilitzar-ho en esta legislatura?
Uns 75 milions a l’any per a un territori és moltíssim. El Fons va rebre més de 76 milions de la recaptació de l’impost nuclear del 2024; a principis del 2026 havia repartit més de 52 milions dels fons del 2025 i recentment s’han activat 35 milions més en una convocatòria d’ajuts per a empreses. Serà un punt d’inflexió si el territori s’ho acaba de creure. Aquí es viu bé. El repte econòmic de futur del territori és a l’interior geogràfic, com més t’allunyes del mar i de l’AP-7. La costa i l’autopista ja són canals de prosperitat.
Entén que puga sobtar que es beneficie dels fons nuclears un projecte o un municipi del límit de la zona Penta 2, on hi haurà poc o gens d’impacte del tancament de les centrals? O que s’acaben estimulant més projectes de l’àrea Penta 2 que de la Penta 1?
Bé, per un costat, certament, pot haver-hi municipis als quals el tancament de les centrals els supose poc impacte, però hi ha una llei del Fons Nuclear que s’ha de complir. Després, una cosa són els projectes, però el que cal fer és introduir correccions perquè es destinen els mateixos diners a Penta 1, amb 18 municipis al cercle de més afectació dels reactors, que a Penta 2, on hi ha més de 60 municipis. Si se’ns desequilibra, haurem de fer polítiques només a Penta 1. I encara hem de crear nous mecanismes d’equilibri, que és una de les grans reivindicacions que hi ha a l’òrgan de govern. La llei preveu una distribució igualitària entre Penta 1 i Penta 2.
Fins a quin punt cal un canvi de model productiu a l’interior?
És complicat, perquè hi ha zones que són molt agrícoles i no s’identifiquen amb la industrialització. Des de Flix a la nacional N-II, no hi ha un metre quadrat de sòl industrial. Hi hem de generar taques? És una pregunta oberta. El repte és que a l’òrgan de govern compartim una mirada i unes necessitats, i estem treballant bé. Estem en un bon moment de confiança.
Com valora els projectes i les iniciatives empresarials que ja s’estan alimentant dels fons nuclears?
Es generarà PIB i llocs de treball i la gent estarà contenta. Es podrà demostrar amb números de l’Idescat, no amb opinions.
S’ha superat la controvèrsia política dels inicis, sobretot entre ERC, per un costat, i Junts i el PSC per un altre?
Jo crec que les discrepàncies ja s’han superat. Es va tancar el capítol. El repte que hi havia era fer operatius els fons, posar-los a funcionar, i és el que hem fet.
Totes les línies de subvencions amb càrrec als fons del 2025 estan obertes?
Només falta agricultura. Precisament n’acabem d’ampliar la dotació, de 4,3 a 5 milions d’euros, perquè teníem uns 700.000 euros per a assegurances agràries que ja queden ateses en l’àmbit nacional per part del Departament d’Agricultura. Els 5 milions, a més a més, són ampliables, perquè hi ha molta expectativa posada en la línia d’agricultura. Amb la línia d’autònoms, si surt bé, ja tenim també un altre producte a replicar cada any. Nou mil euros per a cada nou autònom, no està gens malament. I encara ens faltarà concretar una convocatòria de préstecs tous de l’Institut Català de Finances, amb dos línies: una de bonificació d’interessos i una altra, de finançament.
Els fons nuclears també donaran impuls als anomenats projectes singulars. Què són i per què es creen?
Volíem ser previsibles amb les convocatòries anuals per empreses, agricultors i autònoms, i a la vegada estem buscant la manera d’ajudar transversalment, que és el que a mi més em motiva: destinant diners a modernització de regadiu, fins a 13 milions d’euros, o a sòl industrial, i en un futur, a habitatge o a mobilitat. Però algun dia ens podien arribar projectes que no entren ni en una convocatòria regulada ni són projectes de transformació d’infraestructures, i així va sorgir la idea dels projectes singulars. En breu el Govern n’aprovarà un de l’Associació Aube, molt interessant, de creació de mosaics agroforestals, que a més a més encaixa molt bé en l’estratègia de prevenció d’incendis del Govern. Els projectes singulars actuen com a propostes de valor afegit i estan pensats per a executar-se a mitjà termini. Han de generar tant ocupació com resiliència territorial.
D’entre els projectes privats de l’òrbita del Fons que han tingut més ressò, hi ha el de components per a bateries elèctriques de Lotte a Mont-roig del Camp. Quina és la situació d’este o d’altres projectes d’alt impacte?
El projecte de Lotte va bé, va fent a poc a poc, avançant amb les autoritzacions ambientals. És un tipus de projecte que sempre genera un rebuig en una part de la població, però jo crec que situarà el territori en el mapa de la industrialització i de les bateries, amb llocs de treball de molta qualitat. I avui se’n fa un bon control mediambiental. No estem als anys 60. Més enllà de Lotte, puc avançar que la convocatòria d’ajuts que hem tancat ara portarà dos o tres alegries maques al territori. Parlo de projectes d’implantació, no d’ampliació.
Què creu que pot suposar la instal·lació d’una gigafactoria de referència europea, si s’acaba concretant, a Móra la Nova?
El Govern d’Espanya tot just ha aprovat la creació de la societat, amb participació de la Generlitat i domiciliada aquí, amb tot el que això implica, amb col·laboració publicoprivada. Això generarà una tracció de serveis auxiliars i de noves implantacions que es veurà en els pròxims cinc o deu anys. És una llavor d’un canvi productiu en un lloc que ja està sensibilitzat amb la qüestió tecnològica. No els ve de nou.
La gigafactoria, en tot cas, encara s’ha d’aprovar per part de Brussel·les per a ser desplegada a la Ribera d’Ebre.
La gigafactoria sortirà sí o sí, siga més o menys privada o pública i siga més o menys europea. No tinc la garantia, però n’estic convençut. Són projectes que cristal·litzaran, amb més o menys suport públic, però tiraran endavant.
Per què interessa tant?
És una infraestructura de primer nivell que posa el territori en una situació molt diferent a la que té. Tenir a prop un pol de computació d’alt nivell genera valor i llocs de treball i tracciona sectors.
Quin potencial econòmic tenen les Terres de l’Ebre?
Catalunya i Espanya estan vivint actualment un bon moment macroeconòmic. Una altra cosa és si la gent ho nota més o menys a casa seua. Estem creixent. Generem més llocs de treball dels que destruïm i no havíem tingut mai tanta gent treballant. Però com a Administració, el salt dels 6 als 8 milions d’habitants cal acompanyar-lo de serveis públics. I ens en vindrà un altre, de repte, amb el salt dels 8 als 10 milions d’habitants, i això haurà d’anar acompanyat, també, de nova infraestructura per a propiciar inversions. Les Terres de l’Ebre estan en una situació privilegiada per a captar part d’esta nova població i d’esta nova inversió. La població nova ja no caldrà que vaja a Barcelona a estudiar o treballar. La voluntat d’este Govern és que el reequilibri territorial impacte positivament a les Terres de l’Ebre.
En quin punt està l’ampliació del polígon Catalunya Sud per a convertir-lo en un espai industrial i logístic de referència al país?
S’està fent tot el treball de planificació urbanística. Al Catalunya Sud hi ha una empresa tractora, com és Kronospan, i altres empreses com poden ser Florette o Jabil. Estic en contacte periòdic amb totes estes empreses i estem treballant per a facilitar tots els projectes de creixement d’estes empreses.
