Diverses plataformes de les Terres de l’Ebre, socials, ecològiques, sindicals i veïnals, estan donant a conèixer un Manifest en què s’oposen, críticament, assessorades per un grup de científics, a la planificació energètica basada en el 100 % de renovables, bàsicament sobre sòl agrari, i a la instal·lació de grans centres de dades, com la gigafactoria d’intel·ligència artificial que es vol implantar a Móra la Nova, per part dels governs central i català i d’un potent conglomerat de grans empreses (Telefónica, ACS —Florentino Pérez—, el Banc Santander i Multiverse Computing).
Davant la pressió sobre l’opinió pública que els últims dies exerceix el poder polític, empresarial, financer i tecnològic, el Manifest denuncia “la nova i intolerable intromissió que, sobre unes terres en despoblament (Ribera d’Ebre i Terra Alta, sobretot) i amb una economia agrària en dificultats, volen implantar els nous taurons de les finances i la tecnologia digital en estreta aliança amb les institucions polítiques generals i locals, sense consultar la població afectada ni informar-la”.
Rebutgen, igualment, el triple projecte de submissió local i comarcal (el Pla Plater) que suposarà l’increment de potència eòlica i de grans extensions de plantes solars a unes comarques ja saturades, així com les noves línies elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT) que, des del Baix Aragó, travessaran terres i pobles fins al polígon químic de Tarragona, subministrant el complex de Móra la Nova.
Junt amb els elevats consums d’energia i els efectes tèrmics (l’anomenat efecte “illa de calor”) que poden tenir sobre la temperatura de l’aire, els consums d’aigua també preocupen a les poblacions i agricultures locals, per més que la direcció tècnica de la Gigafactoria asseguri que no es trauran recursos de l’Ebre, afirmació que genera desconfiança, donada la gran manca de transparència que envolta el projecte.
També desconfien de les promeses de llocs de treball, la major part dels quals seran d’alta especialització i, com en el cas de les nuclears, arribats de fora de la comarca.
Per tot plegat, i sense un debat popular previ a la culminació oficial del projecte, que ha estat elaborat en secret durant tres anys, el Manifest denuncia que aquests tres projectes complementaris “no són la forma de combatre el canvi climàtic” ni poden ser acceptats com “la transició energètica, econòmica i ecològica que cal a la situació de dependència mundial i local, originades des de la meitat del segle XX amb l’ús abusiu dels combustibles fòssils”.
Signen aquest document Ramon López de Mántaras, investigador en intel·ligència artificial; Joan Carles López, expert en geobiologia, d’Ecologistes en Acció; Sergi Saladié, geògraf (URV); Santiago Vilanova, periodista, escriptor ecologista i antinuclear; Joan Martínez Alier, catedràtic emèrit d’Economia Ecològica (UAB); Pedro Costa Morata, enginyer de telecomunicacions, sociòleg, escriptor i líder antinuclear espanyol; Roser Vernet, filòloga, activista al Priorat; i Joan Rebull, sociòleg, pintor, líder antinuclear a Ascó i l’Ametlla de Mar.
Entre les entitats, Plataforma Orta, Terra Alta Viva, Associació Sediments, CGT Terres de l’Ebre i Ecologistes en Acció. S’està pendent de l’adhesió al Manifest d’Unió de Pagesos, Plataforma en Defensa de l’Ebre, GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Terra i Pau i Plataforma Aturem la Gigafactoria d’IA.


