Un any després del gran incendi forestal que va calcinar més de dos mil hectàrees als termes de Paüls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, la recuperació del territori continua avançant, però encara amb moltes actuacions pendents. La retirada d’arbres cremats, la reparació de camins i els primers treballs de restauració del bosc han marcat estos dotze mesos, mentre que els ajuntaments insistixen que les ajudes han arribat tard, de manera parcial i que encara queda molt camí per a recórrer per a recuperar el territori i preparar-lo davant de futurs grans incendis.
En total, el foc va calcinar més de dos mil hectàrees de gran valor ecològic i va causar pèrdues en el sector agrícola, a més de calcinar una dotzena d’edificacions aïllades i vuit vehicles. Amb tot, la pitjor part de la tragèdia va ser el seu cost humà irreparable: la mort del bomber Antonio Serrano mentre treballava activament en les tasques d’extinció de les flames.
A Paüls, l’alcalde Enric Adell recorda que el primer objectiu després del foc va ser “anar intentant recuperar la normalitat”. Durant este any, una de les principals actuacions s’ha centrat en la gestió de les finques privades afectades, coordinada amb la Generalitat, perquè els propietaris poguessen retirar els arbres calcinats i netejar els terrenys. Tot i que els treballs continuen avançant, advertix que “queda treball per a fer perquè la zona que es va cremar va ser moltíssima”, i espera que els nous pressupostos de la Generalitat permeten actuar també a les zones més complexes, amb l’objectiu de reduir l’erosió i estabilitzar els vessants abans de les pròximes pluges intenses.
A Xerta, on les flames van afectar aproximadament un terç del terme municipal, l’alcalde Roger Aviñó assegura que el municipi ha hagut de passar “un dol” durant este últim any. Malgrat això, destaca la capacitat de recuperació dels veïns i afirma que “la població de Xerta té un esperit de superació i de resiliència”. L’Ajuntament va dedicar bona part dels esforços a localitzar els propietaris de les finques afectades per a facilitar la tala dels arbres cremats i coordinar els treballs forestals. Una actuació que considera imprescindible.
Les ajudes econòmiques continuen sent un dels principals motius de queixa dels municipis afectats. Tant Adell com Aviñó coincidixen que l’única línia que ha arribat als particulars ha estat la vinculada a la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil aprovada pel Govern espanyol. L’alcalde de Paüls recorda que els primers pagaments no van arribar fins a finals del 2025. Tot i això, admet que el sistema no s’adapta del tot a la realitat dels afectats i confia que les ajudes compromeses per la Generalitat se puguen desplegar pròximament.
A Xerta denuncien que una part important dels damnificats ha quedat exclosa d’estes compensacions. Aviñó explica que només hi podien accedir les persones que havien declarat ingressos agraris durant el 2024, un any especialment marcat per la sequera. “Hi ha hagut molta gent que s’ha quedat fora”, lamenta, perquè moltes petites explotacions no van arribar a presentar declaració en no haver obtingut collita. Per això assegura que els municipis continuen esperant les línies d’ajuts anunciades pel Departament d’Agricultura, després que els tècnics recopilessen les afectacions els dies posteriors a l’incendi.
Una situació semblant denuncia l’alcaldessa d’Aldover, Rosalia Pegueroles. Explica, en declaracions a l’ACN, que el municipi va quedar fora dels ajuts estatals perquè la superfície afectada no arribava als requisits establits i que, tot i haver estat inclòs posteriorment en una resolució de la Generalitat juntament amb Tivenys, “encara no ha entrat la convocatòria”. Pegueroles considera que els criteris actuals no reflectixen la realitat dels petits agricultors i critica que “estan pensats des d’un despatx”. Recorda que, darrere de moltes explotacions, hi ha oliveres que tardaran dècades a tornar a produir.
A més de la recuperació del bosc, els ajuntaments també han hagut d’assumir part dels costos derivats de l’incendi. A Xerta s’han destinat recursos municipals i subvencions al manteniment dels camins forestals afectats, mentre que a Paüls se continua reclamant el desdoblament del camí de les Valls de Vinyes per a convertir-lo en una via alternativa d’evacuació. Adell recorda que durant l’emergència el municipi va quedar més de 48 hores incomunicat per carretera i defensa que es tracta d’“una necessitat” davant la possibilitat que es repetisquen episodis similars.
Els dos alcaldes coincidixen també que la recuperació no implica només reparar els danys, sinó replantejar la gestió del territori. Adell defensa que “no es pot gestionar igual que fa vint anys” i reclama ajudes perquè la pagesia i la ramaderia puguen mantindre el bosc. Recorda que les zones treballades van resistir millor el pas de les flames i avisa que, sense una estratègia global, “cada vegada els incendis seran més virulents”. En la mateixa línia, Aviñó assegura que Xerta “s’ha convertit en un municipi forestal” i anuncia que el consistori treballa en la creació d’una Agrupació de Defensa Forestal (ADF), una figura que fins ara no existia al municipi.
Des del Govern, el delegat a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, defensa que durant este primer any “s’està avançant” en la recuperació de la zona afectada. Destaca les actuacions de retirada de fusta cremada, la millora de pistes forestals, la definició d’àrees de confinament i els treballs previstos per a reduir l’erosió a les zones més sensibles. També confirma que este mes de juliol el Departament d’Agricultura preveu publicar les bases d’una nova línia d’ajuts per als pagesos afectats, incloent-hi els municipis que van quedar fora de les convocatòries estatals. Segons Gonell, el repte ara és consolidar un nou model de gestió del territori perquè, tal com afirma, “l’abandonament no conserva, sinó que augmenta els riscos”.
Mentre les administracions projecten actuacions, bona part de les tasques de prevenció continua recaient en el voluntariat. A Paüls, l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) ha aprofitat l’impacte de l’incendi per a reactivar la seua activitat i reforçar la conscienciació. L’entitat fa tasques de revisió de camins, control dels accessos forestals i suport durant les cremes agrícoles, informant els pagesos dels riscos i vetllant perquè es desenvolupen amb seguretat. Tot plegat, però, amb recursos limitats. Des de l’ADF també advertixen que la recuperació del bosc està lluny d’haver acabat. El voluntari Joaquín Lluís explica que, tot i que durant els últims mesos s’han retirat els arbres cremats situats a la vora dels camins i en les zones accessibles amb maquinària, encara queden pendents molts treballs manuals a les àrees de més difícil accés.
Lluís alerta que, si estes actuacions no s’executen aviat, els arbres morts començaran a caure i la nova vegetació creixerà sense control, cosa que incrementarà de nou la càrrega de combustible. Per això considera que la prevenció passa per recuperar la gestió tradicional del territori. Defensa que la ramaderia extensiva és una de les eines més eficaces per a mantindre nets els boscos i recorda que durant l’incendi va quedar demostrat que les finques treballades van actuar com a fre natural a l’avanç de les flames. “Si no torna l’activitat al territori, serà molt difícil evitar que es repetisquen incendis d’esta magnitud”, conclou.
