Quan fa un any del gran incendi forestal de Paüls, que va tornar a posar sobre la taula la vulnerabilitat dels boscos de les Terres de l’Ebre davant dels grans focs, la prevenció torna a ocupar un lloc central en el debat. Entre les eines que més reivindiquen tant els experts com el sector primari hi ha la ramaderia extensiva, una activitat que, a més de produir aliments, exercix una funció ambiental essencial mantenint net el sotabosc i reduint el combustible vegetal que alimenta els incendis.
Esta és una faena que els pastors fan cada dia de l’any, sovint lluny dels focus mediàtics i amb una rendibilitat econòmica molt limitada. Ho explica Tamara Pons, pastora de Paüls, que fa tres anys va decidir continuar amb l’explotació familiar després de la mort de son pare. Tot i reconèixer que és una professió “vocacional”, assegura que cada vegada és més difícil mantindre-la viva.
En un municipi que ara fa un any va conviure amb un dels incendis més importants dels darrers anys a les Terres de l’Ebre, Pons coneix de primera mà el valor que tenen els ramats en la gestió forestal. “Les cabres van menjant el sotabosc, però només de passar, rossegar-se i xafar ja fan una faena molt important”, explica. Segons diu, el simple pas dels animals ajuda a reduir la vegetació baixa, manté oberts els camins i dificulta que el combustible vegetal s’acumule.
Però també alerta que la situació actual dels boscos és preocupant. “Ara està tot molt brut. Hi ha llocs on és pràcticament impossible entrar perquè no es pot passar de la massa forestal que hi ha”, lamenta. Una realitat que atribuïx, en bona part, a la desaparició progressiva dels ramats i a l’abandonament de moltes finques agrícoles.
Tamara considera que la prevenció dels incendis hauria de passar per recuperar més activitat ramadera i aposta per combinar diferents espècies d’animals. Segons explica, les cabres actuen sobre el sotabosc mentre que els animals més grossos també contribuïxen a xafar la vegetació i mantindre el terreny més net. Tot i això, recorda que les característiques del terreny fan que esta gestió no siga senzilla.
La diferència amb el paisatge de fa només unes dècades és, segons explica, molt evident. “Quan era menuda hi havia més de deu ramats al poble”, recorda. A més, moltes cases mantenien unes quantes ovelles o cabres per a l’autoconsum, una pràctica que pràcticament ha desaparegut. Amb menys pastors i menys activitat agrícola, el bosc ha anat ocupant espais que abans se mantenien oberts de manera natural.
L’Ajuntament de Paüls concedix una ajuda als ramaders perquè els seus animals pasturen en zones desbrossades del terme municipal. L’objectiu és donar suport a una activitat que contribuïx al manteniment del sotabosc i a la prevenció dels incendis forestals. Pons valora positivament esta iniciativa, ja que els permet continuar portant els ramats a estos espais i mantindre’ls nets de vegetació.
Tamara, però, assegura que el principal problema és que la ramaderia extensiva no permet viure exclusivament dels ingressos que genera. “Te dona perquè visquen elles. Tu t’has de buscar una altra cosa per a viure tu”, resumix. La venda dels corders és irregular i les despeses són constants, ja que els animals necessiten atenció els 365 dies de l’any, faça calor, fred, ploga o neve.
Esta realitat també condiciona el futur del sector. Pons lamenta que cada vegada hi haja menys jóvens disposats a dedicar-se a la ramaderia i considera imprescindible apropar esta professió als més menuts perquè coneguen la seua importància. “Si un xiquet no sap una cosa, no sap si li agrada o no”, reflexiona, defensant que el contacte amb els animals i amb el medi rural també hauria de formar part de l’educació.
Un any després de l’incendi que va posar Paüls al centre de l’actualitat, el paisatge continua mostrant les cicatrius del foc, però també la tasca diària de qui el gestiona. Cada jornada, els ramats tornen a recórrer camins, bancals i zones forestals del municipi, mantenint net el sotabosc i obrint pas entre una vegetació que, sense esta activitat, continua guanyant terreny. Una tasca discreta, allunyada dels dies d’emergència, que forma part del dia a dia dels pastors i de la gestió quotidiana de la muntanya.
