Durant massa temps hem sentit que la tradició i la diversitat caminaven per senders diferents. Com si la cultura popular fos un espai immòbil, reservat només a una manera d’entendre el món. Però la cultura popular mai no ha estat una fotografia; és un organisme viu que ha evolucionat amb cada generació.
Aquest dissabte, la manifestació del Pride Barcelona s’obrirà, per primera vegada, amb una ballada de jotes de les Terres de l’Ebre. Més que una anècdota, és un gest carregat de simbolisme. La jota, una dansa que parla d’arrels, de comunitat i de transmissió, esdevé també una manera de dir que la identitat cultural i la identitat personal no són incompatibles. Al contrari: s’enriqueixen mútuament.
Durant anys, moltes persones LGTBIQ+ han viscut la sensació que havien de triar entre ser qui eren o formar part dels espais tradicionals dels seus pobles. Aquesta dicotomia és falsa. La cultura popular pertany a totes les persones que la viuen, la ballen, la canten i la transformen. També a qui estima diferent, a qui trenca estereotips o a qui simplement reclama el dret de participar sense haver d’amagar-se.
Potser el missatge més important no és que la jota entri al Pride. És que el Pride també pot formar part de la nostra cultura popular. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Associació Cultural Okay Productions amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vol posar en valor una idea molt senzilla: la cultura popular és de tothom i té sentit quan totes les persones hi poden participar.
