Avui, tres de setembre de dos mil trenta-dos, és una data històrica per a la nostra ciutat.
“La cultura és l’eina política més revolucionària”, afirmava la inoblidable Montserrat Roig. Potser per això mateix costa tant que determinades reivindicacions culturals siguin escoltades pels qui tenen la responsabilitat de governar.
Però la perseverança acostuma a donar fruits. Quan un col·lectiu seriós, constant i compromès amb el seu territori manté viva una reivindicació justa, aquesta acaba trobant escletxes per on obrir-se pas. És el cas dels músics, dels melòmans i de totes aquelles persones que entenen la cultura no com un luxe, sinó com una necessitat.
Després d’anys de reivindicació, d’insistència i de no defallir mai en la defensa de la cultura com a motor de coneixement, cohesió social i progrés col·lectiu, avui les Terres de l’Ebre disposen finalment de l’equipament cultural més ambiciós de la seva història: l’Auditori de Referència al Sud de Catalunya.
Més que un edifici, és una declaració de principis. Una aposta decidida pel talent, per la formació i per la dignitat cultural d’un territori que massa sovint ha hagut de lluitar contra l’oblit i la manca d’inversions.
L’Escola-Auditori, destinada a convertir-se en el gran centre neuràlgic de la música a les nostres comarques, serà —tal com ha manifestat el conseller de Cultura durant l’acte inaugural— “la cirereta del pastís” de la futura Vegueria de l’Ebre.
A partir d’avui podrem gaudir de les millors formacions musicals, dels concerts més prestigiosos i, alhora, veure créixer les nostres bandes, corals i agrupacions de tots els estils: clàssic, contemporani, tradicional, barroc o popular.
L’acte inaugural ha comptat amb la presència dels representants de totes les administracions que han fet possible aquest projecte. La Generalitat de Catalunya, principal impulsora; la Diputació, que assumirà la presidència del futur ens gestor; el Govern d’Espanya, mitjançant la canalització dels fons europeus, i l’Ajuntament de Tortosa, que ha liderat el seguiment de les obres i ha cedit els terrenys sobre els quals s’aixeca l’equipament.
L’Auditori ocupa una superfície de deu mil metres quadrats en un espai privilegiat del centre urbà. La seva doble funció educativa i artística el converteix en una infraestructura única al territori. Disposa d’aules especialitzades per a tres-cents alumnes, una sala principal amb capacitat per a mil espectadors, diverses sales polivalents per a audicions de petit format i dos nivells soterrats amb quatre-centes places d’aparcament.
La tecnologia acústica més avançada garanteix una qualitat sonora excel·lent, convertint-lo en un dels equipaments musicals més ben dotats del país.
Cal reconèixer l’esforç de totes les administracions que han apostat per una inversió propera als seixanta milions d’euros. Una xifra important, sí, però perfectament justificada si tenim en compte el retorn cultural, educatiu, social i econòmic que generarà durant les properes dècades.
La inauguració d’aquest Auditori, juntament amb la posada en funcionament del nou Hospital Universitari Verge de la Cinta, l’estrena del tercer pont sobre l’Ebre i la recuperació de la passarel·la per a vianants i ciclistes a l’inacabat pont del Mil·lenari, culminen una etapa de transformació urbana que reforça el paper de Tortosa com a capital natural de les Terres de l’Ebre i futura seu de la Vegueria.
Avui, finalment, es fa justícia.
Les Terres de l’Ebre presenten una realitat musical excepcional. Catorze bandes de música amb més de set-cents músics en actiu, dotze escoles de música, diversos conservatoris de reconegut prestigi, més de dos mil alumnes en formació i una vintena de corals, grups instrumentals i xarangues conformen un teixit musical difícil de trobar en altres territoris de dimensions semblants.
La proporció de músics per habitant és, sens dubte, una de les més elevades de Catalunya.
Aquest nou equipament serà també la llar de la Nova OSTE, hereva de l’esperit de l’antiga Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre. Una formació integrada per professors, professionals i alumnes avançats que tornarà a situar el nostre territori al mapa simfònic del país.
El concert inaugural, interpretat per aquesta emblemàtica formació, inclourà obres de Mozart, Bach i Beethoven. Un repertori que simbolitza la voluntat d’excel·lència i d’universalitat que inspira aquest projecte.
Sobraven raons per a fer-lo realitat.
Perquè la cultura no és una despesa: és una inversió.
Perquè la música no és un privilegi: és un dret.
Perquè les Terres de l’Ebre mereixen equipaments de primer nivell sense haver de mirar sempre cap a altres territoris.
Enhorabona a totes les persones que ho han fet possible.
I ara, gaudim-ne.
…
Però de sobte sona el despertador.
I descobreixo que encara som al juny de 2026.
L’Auditori continua sent només un somni.
Un somni compartit per centenars de músics, alumnes, professors i ciutadans que estimen la cultura.
Un somni que, tard o d’hora, haurà de deixar de ser una reivindicació per convertir-se en una realitat.
Perquè hi ha somnis que un territori no es pot permetre continuar ajornant.
